De: Jordi Albanell-Enviado el: dimecres, 11 / setembre / 2013 11:06
Para: 'Pere Pi'
Sr. Pi,
Vostè no va a la Via catalana?
Un excombatent com vostè hauria de ser.hi!!!
Oblidem les polítics i pensem en el país.
Jordi
De: 'Pere Pi'
Para: Jordi Albanell
Senyor Jordi Albanell:
Tu ja saps i de bell antuvi, que a mi no m'agradat mai, anar a fer els ninots i molt menys per una cosa que com ja comprovaràs, al final no haurà servit per res, per què tu ja deus saber que els únics que
ens podrien donar la indepèndencia als catalans, son el PP o el PSOE, i suposo que ja deus estar assabentat que mai estan ni estaràn per la labor, aleshores per què anar a fer brindis al sol,...a no ser que plogui....... i tot per fer el joc a una colla d'arrivistes.
Si jo soc un excombatent i per més "inri", VOLUTARI, com tu ja saps....però per babau... i no vaig pas anar a lluitar, contra el feixisme, exposant la meva vida durant prop de tres anys, que va durar la nostra maleïda guerra
INCIVIL,per què avui dia i desde que "gaudim" de la democràcia, SEMPRE hem estat governats només que per una trepa de delinqüents, que desde aleshores, viuen a les nostres costelles i sobretot, dels nostres impostos.
Amb tot l'afecte d'en
PERE
En Pere Pi ha enviat els correus anteriors al seu fill, en Jordi Pi, el qual afegeix:
“Al sr. Jordi Albanell se li ha de recordar que, malhauradament, no es poden fer coses per a un país oblidant els polítics, ja que són els qui controlen el país i als ciutadans, que sempre han de ballar al so que ells toquen.
I en la ruïna actual de Catalunya, no en té la culpa només Madrid. Quan es varen muntar les Comunitats Autònomes, les seves arques estàven lliures de deutes. Ara estem endeutats fins el capdamunt, i aquí hi té a veure també la nefasta gestió que, els governants catalans, han fet d'uns recursos escassos que havíen de saber administrar. Com sempre ha passat, han estirat més el braç que la màniga, amb els seus deliris de grandeses, que no podíem pagar. Però què se li pot demanar a un sr. Pujol, per exemple, que ha aruïnat totes les empreses que ha dirigit? (Banca Catalana, revista Destino...). Còm es podía esperar que, si aquest senyor no sabía gestionar l'economía d'una empresa, sabés gestionar la d'un país? I els que han vingut al darrere, com Montilla, Carod-Rovira,...,recordeu còm aquest darrer va anar al Perú, em sembla que va ser aquest país, a regalar un milió d'euros per a defensar la llengua quechúa (!) Suposo que aquests diners, el que va rebre el xec, ja el deu tenir ingressat a les illes Salomó, posem per cas. Aquest és l'actual "seny català" que pretén dirigir-nos. Ah! i recordeu que a CIU, mentre visqui en Pujol, serà ell el que manarà. El sr. Mas no és més que el seu lloctinent i treballa a les seves ordres, sense cap autonomía de decissió.
A Catalunya hi manquen mestres, metges, infermeres, i encara més flagrant, que organitzacions privades (Creu Roja i d'altres) s'hagin de fer càrrec del nens que passen fam a la nostra terra, això clama al cel. No tenim diners, diuen els polítics del poder, però per exemple, per a fer eleccions que, segons els mitjans de comunicació, costen al voltant de 20 milions d'euros, per això sempre en ténen un racó. Ara, per a cobrir mancances dels ciutadans de Catalunya, per això no.
I per acabar, només dir que, els actes que munten organitzacions com Omnium Cultural o l'Assemblea Nacional Catalana, al meu entendre, organismes de dubtosa imparcialitat, sempre m'han semblat interessadament "sesgats", com es sol dir en termes econòmics-estadístics, als posicionaments que s'inclinen només cap a un cantó, perdent l'eqüanimitat i l'equitat. Suposo que el que busquen és comprovar el poder de mobilització ciutadana que són capaços de desenvolupar (en els ciutadans que de bona fe hi van), com assaig per a emprar-los en futures actuacions d'interés de la Generalitat. En fi, com que sóc molt mal pensat, em sembla una manipulació total.
Anant més enllà, una Catalunya Independent, manada pels pèssims administradors de la cosa pública que ens han manat, o manen, fins ara, encara està per demostrar que fós positiva per als ciutadans. Per als polítics, és clar que sí! Així no tindríen ningú "pel d'amunt" que els pugués fiscalitzar (ja ens entenem, oi?).
I això de que en una Catalunya Independent es pagaríen menys impostos, o que les pensions seríen més elevades...home! que ja fa temps que ens afaitem! Només cal recordar que Catalunya no té res, com és ara recursos naturals (Suecia, Dinamarca,...sí, per a citar un exemple). Per a no tenir, no tenim ni aigua, degut a la pèssima gestió en el tractament de residus industrials que es va fer (o millor, que no es va fer) en l'època Pujol, i que ha deixat contaminar totes les vies d'aigües subterrànies catalanes, al vessar els purins porcins sobre els terrenys, sense cap control...Molt millor era el "Nitrato de Chile", que no contaminava res.
En fi, només és un botó de mostra. A la Independència cal anar-hi pensant amb el cap, no amb els sentiments. En cas contrari, prepareu-vos a pagar amb impostos extraordinaris, com a menys durant dúes generacions, les actuacions d'uns gestors públics que, si ara són incompetents, després ho seríen igual. Si ara mateix ja es paguen a Catalunya impostos entre els més alts d'Europa, ja no només d'Espanya! En fí, no acabaríem.
Salutacions, i el meu respecte per a les persones que decideixen participar-hi de bona fe en actes com el d'avui, de les quals espero també el mateix respecte cap a les que decidim de no fer-ho.
Ben atentament,
Jordi Pi
(Imprimatur. Nihil Obstat)
(És broma)
