FORA ELS PIQUETS "INFORMATIUS"

Ja seria hora que algun governant dels que patim, "agafés el bou brau per les banyes", no mirés cap a un altre cantó i eliminés d'una vegada i per totes, de la "llei de vaga" que tenim d'ençà que gaudim de la democràcia, l'actuació "legal", però nefasta i violenta d'aquets piquets que més que "d'informació" tots sabem sobradament que son de "intimidació". No cal que "informin" a ningú, tots ho sabem de sobres i no cal ni que ens ho recordin, perquè quan s'ha organitzat una vaga, ja que, fins i tot, els que no hi tenim res a veure també en patim les conseqüències, perquè de
bretolades amb motiu de la vaga dels autobusos........................ només cal llegir la premsa, escoltar les
ràdios o veure les TV d'aquets darrers dies, n'han fet de l'alçada d'un campanar que semblava recordar els temps de les camises brunes del partit nazi d'Alemanya que va permetre que Hitler arribés al poder i tots sabem com va acabar la democràcia en aquell país. Això si, sempre ve després la frase lapidària "perdonin las molèsties", i segurament que, "encantats", ho acceptaran tots aquells a quin han punxat els pneumàtics o han trencat els vidres o altres actes vandàlics o com l'altre vaga anterior dels camioners, amb aquell pobre camioner que, innocent com un nadó, dormia al seu vehicle i que li van encendre amb ell a dins i el van fer mig a la "petarrellada". Jo recordo les vagues d'abans del 1936 -quan de la C.N.T., -de tant trista memòria- i sindicat punter
a Catalunya, en deien............ Casi Nunca Trabajamos- que eren dels treballadors contra l'empresa.
Ara, la "moda" és, dels treballadors contra TOTHOM. I no parlem de les tallades de les carreteres.
L'article 28.2 de la Constitució espanyola diu exactament que.................... "es reconeix als treballadors el
dret a la vaga per la defensa dels seus interessos"................ però NO l'obligació, com pretenen els
piquets "informatius". O sigui que els mateixos drets que tenen els vaguistes de NO treballar, la tenen els altres que SI que volen treballar. I això es la veritable democràcia, perquè els seus mètodes contundents de "pinxos", mal que els pesi, es pur feixisme. No vàrem lluitar contra la dictadura franquista -a on la vaga era considerada un delicte- per anar a raure a un altre sistema dictatorial, malgrat que se'ns vulgui justificar o vendre com d'esquerres o progressista, ja que per mi tan detestable o menyspreable era la dictadura de Franco com la "dictadura del proletariat" d'Stalin o actualment la de Fidel Castro a Cuba a on el dret d'opinió o de vaga, també
era i és un delicte o sigui "els mateixos g.......................... amb els mateixos collars". Jo sempre he
practicat......... "El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú"
I per què no em prenguin pel que no soc -com m'ha succeït més d'una vegada- aclareixo que jo vaig ser un més, dels milers i milers de "babaus" que vàrem marxar al front -jo l'abril del 1937 als 17 anys- com a voluntaris i destinat a una brigada de guerrillers a on hi vaig fer tota la guerra, a defensar el "règim legalment constituït", cosa que no faria mai més per l'experiència que et dona l'edat i els desenganys polítics. Observeu que no he dit "de la República"" per què els que vàrem viure la mateixa del 1931 al 1939 sabem que no tot van ser flors i violes, com ara ens volen
vendre els "antimonàrquics". A mi ja ho he escrit moltes vegades.................. tant se me'n "fot" la República
com la Monarquia, perquè precisament no es aquest el problema primordial que tenim els espanyols....Si vingués la III República....els pensionistes cobraríem millors pensions ?. els treballadors cobrarien millors sous ?. Ho dubto. Tinc la seguretat que NO. El Rei, reina, però no
governa....... i amb tots els meus respectes pel Rei.....ja diuen que, "val mes b........................ conegut que no
pas savi per conèixer". A més a més, cada quatre anys ens estalvia les despeses d'unes altreseleccions. Només cal revisar la llista dels polítics actuals que "gaudim", com a probablesPresidents de la "enyorada" República. De pena, ni un d'aprofitable O sigui que al qui hem defurgar les pessigcJíes-esNal govern de tom que és el que veritablement ha de resoldre els nostresproblemes, J

L'ANIMALADA SEMESTRAL : EL CANVI DE L'HORA

Estem manats per una colla de sapastres. El pri­mer, el que va "descobrir", fa anys, que amb el canvi de l'hora ens estalviaríem milions i milions de kilowats I els segons -i pitjors són els polítics que s'ho varen creure, sense comprovar-ho i ens ho estan aplicant com la gota malaia. Fa temps que vaig. llegir en una publicació comarcal que una senyora deia que a Manlleu, quan una persona no servia per res, es feia Policia Local. Doncs José Luís de Vilallonga en el seu llibre El sable del Caudillo va escriure: «Franco a Mola -Un política és un hombre que trata de medraren la vida pública porqué ha sido incapaz de ha-cerio en la privada-». Només cal veure els Mcmti·t&i sus muchachos aquests últims dies. Fan pena.-Algú s'ha preocupat mai de demostrar-nos fefaentment que aquesta solució s'ajusta a la veritat, o són ganes de tocar là gràcia de Déu i realment ens estalviem aquest feix de milions i milions de kilowats que els "entesos" ens anuncien al so de bombo i platerets, com també van fer tots els mitjans de comunicació el dissabte dia 31 d'oc­tubre?
Per a mi és una aixecada més de camisa i vaig a procu­rar demóstrar-ho fent ús només del sentit comú, cosa molt difícil de fer servir per part de la classe política que patim.
Afortunadament, avui dia ja jubilat, ja no tinc ni horaris ni obligacions, per la qual cosa em llevo quan ern sembla I me'n vaig a dormir quan vull, o sigui que avui dia jà no em recordo de tota la família dels aplicadors d'aquesta atzagaiada com feia cada any i puc assegurar que no re­cordo a cap dels que treballàvem plegats que hl estigués d'acord. El cos humà està acostumat a un horari i abans „ no s'acostuma al nou i quan ja quasi hi estàs mentalitzat ja han passat uns mesos més i jà tomen a canviar l'hora. Pregunta-ho a les vaques quan és l'hora de munyir-les si elles miren el rellotge... i les gallines... i... i... Perquè una cosa és el que diuen els babaus que apliquen la norma i l'altra el que demana el nostre cos. I ara anem per la prova del 9. Si en lloc de canviar l'hora dels rellotges poguessin canviar el ritme del Sol potser seria una solució (?) là qual cosa afortunadament no està a la mà humana que segur que en faria mal ús. Però al meu modest criteri la llum que tenim de més o de menys al matí la tenim igualment de més o de menys el vespre. A part i confirmat per empleats de companyies submi­nistradores d'electricitat, m'asseguren que més del 80% • de la seva facturació és a empreses com són fàbriques, tallers, etc. ja que a la seva maquinària o als seus aparells se'ls en fot si és clar o és fosc; les màquines per treballar necessiten la mateixa electricitat. Els particulars, que, segons "ells", som els veritables be­neficiaris, amb l'única electricitat que ho podríem notar és amb la de l'enllumenat de les cases i, tal com deia, la que no es gasta de més al matí la gastem de més a la tarda, i avui dia entre els fluorescents i les bombetes de baix consum, quelcom és nota, sense necessitat de canviar l'hora. Ara bé, són moltes les famílies que a casa seva tenen algun o tots els següents electrodomèstics, i que correspon realment al 98% de la seva factura elèc­trica bimensual. Alguns d'aquests funcionen mitjançant la claror del dia? Estic segur quéno. Vídeos, DVD, ràdi-ocassets, estufes elèctriques, calderes elèctriques per a calefacció, calefactors, ordinador personal, màquina de cosir elèctrica, planxes, aspiradors, torradores de pa, màquines d'afaitar elèctriques, neveres, congeladors, forns elèctrics, microones, cuinés vitroceràmiques, ren­tavaixelles, màquina de rentar la roba, assecadora, ter-mo elèctric, TV, 1 segur que me'rr deixo més d'un. A cap d'aquests aparells l'importa gens si és clar o és fosc, o no?
Concretant, es canvia l'hora per res! Algú, algun dia, i en mala hora, se li va encendre la bombeta i així anem. Els costums es fan lleis.
Això -em recorda que durant els 8 -anys que vaig fer la mili -entre els rojos i els nacionals-, en una època em va tocar a Tetuan al Protectorat Espanyol del Marroc a l'Àfrica. Diàriament es nomenaven les guàrdies repar­tides entre la caserna, la ciutat i els afores. D'aquestes últimes n'hi havia una a un lloc tot pelat, o sigui que no hi havia ni cap edificació, ni vegetació, ni res de res, però era la norma diària de sempre, fins que va arribar un nou capità a la Bateria (érem d'artilleria). Va aplicar el sistema que "quan un no sap què fer el gat pentina" I com que la feina no l'apretava gaire es va "entretenir" volent esbrinar el perquè en aquell lloc s'hi havia de destinar una guàr­dia diària. Doncs ho va aconseguir. Va resultar que va "descobrir", l'any 1942, que cap als anys 1925 durant la guerra de l'Àfrica allà s'hi va instal·lar un polvorí i malgrat que feia anys i anys que havia desaparegut, quan es va acabar la guerra de l'Àfrica mai ningú s'havia preocupat també de fer desaparèixer la guàrdia diària, i és que a la milícia... «las ordenes se cumplen, no se discuten» i això és el que deu succeir amb el canvi semestral de l'hora... que mal ningú s'ha preocupat de comprovar si això té realment alguna utilitat, cosa que dubto. Algú de la CE al­gun dia se'n preocuparà? També ho dubto, són polítics!

LA BARRA DEL SENYOR CAROD-ROVIRA

D’ençà que el seu Jefe el senyor Puigcercós, va informar-li de que se li acabava la “menjadora” ja que no contava amb ell per les properes eleccions, quan “l’infrascrito” ja feia dies que es postulava humilment pel segon lloc, que quasi fa pena al veure els seus esforços i tripijocs per continuar de lider.

L’altre dia vaig escoltar l’entrevista que Manel Fuentes li va fer a Catalunya Radio i em va fer pena ja que em vaig assabentar de que la seva única aspiració per continuar en la política -que no se pas els anys que va dir que si dedicava- per què resulta que per ell es una gran satisfacció per què d’aquesta manera pot treballar “desinteressadament” per ajudar a assolir les demandes de l’altre gent.

Senyor Carod-Rovira, em sembla que a vostè se li anirà allargarà el nas com Pinotxo.......si home, si, era aquell ninot de fusta que cada vegada que deia una mentida se li allargava més el nas, per què....predica el que no creu i a la següent prova m’encomano.

Jo, el dia 27 se gener, o sigui que aviat farà ja un any, em vaig permetre enviar-li una carta certificada amb tota la documentació i correspondència mantinguda amb les autoritats franceses, fins i tot les cartes rebudes de França traduïdes al català, per si a través de la cèlebre ambaixada que Catalunya manté sota la direcció del seu germà Apel·les a Paris, podia fer una gestió envers el Ministeri de Defensa Francès per què, precisament radica a París. Encara espero, ni tant sols l’acusament de rebuda de la mateixa com sembla seria lo correcte amb els seus “súbdits” o sigui que en aquest cas, no ha fet res de res, malgrat les seves bones intencions manifestades a Catalunya Radio i confirmo una vegada més el que vaig dir-li posteriorment també per escrit..... QUE AQUESTES FANTASMAGORIQUES AMBAIXADES.......ALS CATALANS, NO ENS SERVEIXEN PER RES, SI NO ÚNICAMENT, PER SATISFER EL SEU EGO.

Diuen que totes les comparacions son odioses.....En vista de la seva inutilitat total, vaig escriure posteriorment al senyor Nicolàs Sarkozy -que només es el President de la República Francesa.....i no se si li sona “d’algo” aquest nom- doncs d’ell ja he rebut quatre contestacions sobre al tema plantejat.

Ara que es parla tant del proper i inútil referèndum sobre d’independència de Catalunya del 13-D em recorda que no fa gaire temps que vaig llegir en un mitjà de comunicació català, però escrit en castellà, textualment...........Como el celebre Tambor del Bruc, hubiera valido mas que en lugar de haber tocado el tambor.......se hubiera tocado los cojones que ahora seriamos franceses.

FRANCO ENS VA DEIXAR UNA BONA HERÈNCIA

25 de novembre del 2009

Aquest dies que sembla que hi ploguin, les malifetes de alguns polítics de Valencià, de Madrid, de Andalusia , de Balears, de Santa Coloma de Gramanet, de... etc. em permetré donar-vos a conèixer de que aixo es veu que ens ve ja dels cromosomes dels nostres avantpassats de quan la dictadura franquista, que també es "cohecheaba"a l'engròs.

Si fem una mica d'histò­ria, podrem comprovar que aquest verb a Espanya ja es conjugava fa molts anys, i per descomptat que això no es va inventar amb la vin­guda de la democràcia com més d'un ens vol encolomar actualment, com si fos un vi­rus que hagi vingut amb la mateixa.
Era a començaments de la dècada dels anys cinquanta, època dels cèlebres cupos, i era normal la dita que «el que tenia un cupo tenia un tresor». Les companyies de productes químics que fabri­caven el sulfat dé coure ha­vien de preparar els cupos que s'havien d'entregar ofi­cialment a les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos per tal que els pa­gesos, com cada any, po­guessin sulfatar les seves vinyes. Però... ves quina ca­sualitat, cap disposava de la matèria primera que era el coure blitzer i era el moment d'aconseguir una missió im­possible.... El cupo!
Anem per feina. Com es va resoldre i aconseguir: la Cros de Barcelona, 500.000 pessetes, industrias Químicas de Zaragoza, 250.000, V. Ros de Martorell, 150.000 i In­dustries Químiques del Vallès, de Mollet, 100.000. 0 sia que a cadascuna, i d'acord amb la seva categoria industrial i la quantitat de quilos de coure concedits, havia d'aportar voluntària­ment entre els quatre la mor­dida d'un milió de pessetes que en aquell temps no era moco de pavo, un director de banc de la categoria D , que eren la majoria, cobrava 1.200 pessetes mensuals, i els auxiliars que també eren la major part d'empleats de banca, 350. que s'havia d'en­tregar a la persona del Mi­nisterio de Indústria fran­quista, que va aconseguir la firma del cupo. Això sí, com que tots érem persones de confiança, es va pagar un cop retirar el cupo per part de les quatre empreses. .
En aquell temps, els que ja tenen algun anyet recor­daran que era difícil aconse­guir el fil de coure per ins­tal·lacions elèctriques, i nor­malment s'havia de comprar d'estraperlo. On va anar a parar el cupo de coure blit-zer, que van carregar en ca­mions directament a les mi­nes de Río Tinto de Huelva, per exemple, d'Indústries Químiques del Vallès, que ja tenia fabricat el seu sulfat de coure... doncs a una indús­tria que trefilava fil de cou­re i s'anomenava Carim i que estava al barri de Sant An­dreu de Barcelona, i on hi te­nia una participació el sen­yor Matosas, gerent, i un dels dos socis d'IQ del V.
0 sigui que el que estigui lliure de tot pecat... que tiri la primera pedra!

Publicat a "Osona Comarca" eldia 26 de novembre 2009

OSONA COMARCA I JOAN TURRÓ

A través de OSONA COMARCA d’avui, me assabentat del recent acord que haveu subscrit amb CANAL CATALÀ TV , per gestionar l’antiga TVO que suposo que per vostè haurà estat una veritable satisfacció el fet de que a partir de novembre.....“torni a casa”, ja que per la nova adreça interpreto que tornen a la seu de l’extingida LA MARXA i TVO., pel que em permeto felicitar-los molt cordialment.
El motiu de la present, es que precisament el dia 27 proppassat, com podrà comprovar per la fotocopia adjunta, vaig enviar als tres diaris de Barcelona, La Vanguardia, El Periòcidop i Avui, tal com tinc per costum en temes de caràcter general -però que fins avui encara cap dels tres ha publicat res- però que crec que pot ser interessant que vostè en sigui coneixedor i per si creu adient fer-ho seguir a la directora de CANAL CATALA TV, la senyora Núria Codina ja que es una cosa semblant a la “batalleta” entre RECLAM i MÉS OSONA amb relació als “Anuncis Gratuïts, ja que el que te tota la raó es Més Osona que fa telefonar a un numero normal que comença amb 93 i en canvi RECLAM, fent-se també el “murri” –com els de CANAL CATALA TV amb un 902- fa telefonar a un que comença amb 807.
Tal com dic amb el escrit adjunt, intentar parlar per telèfon amb CANAL CATALA TV, “es mision imposible”, doncs una bona temporada -ja que el miro diàriament a la tarda el programa “Catalunya Opina” amb Carles Fuentes- he estat intentant participar amb l’esmentat programa i mai he aconseguit que m’agafin. Dic mentida, una vegada després de un munt de trucades seguides, per fí si va posar un senyor que em va preguntar que tenia intenció de dir al “opinar”. Al jo dir-li el que tenia intenció de “dir” em va contestar....... doncs esperi un moment que ara mateix hi entrarà........així ho vaig fer....em vaig esperar i a hores d’ara encara espero l’anunciata entrada. Vaig interpretar que el que jo volia opinar no era Sant de la seva devoció i tip d’esperar....al final vaig penjar per què com que tenia la TV endollada, ja deien que s’acabava el programa. Jo no se els que hi prenen part com se ho deuen fer per tal que tinguin la “sort” de que els hi donin línia telefònica correcta per fer-ho.
Després també he enviat un munt de mails al sr. Fuentes tal com demana insistentment que fem, i mai ni un, ni per casualitat l’ha llegit i la majoria eren sempre pel mateix tema i que es veu que es un problema de molt difícil solució ja que fins i tot, els presentadors “estrella” estil Jordi González amb La Noria, no ho poden resoldre i es que sembla que encara cap d’ells s’ha assabentat de que quan dos parlen o es barallen a la vegada els televidents no ens assabentem de res. En el programa del senyor Fuentes, els invitats que s’emporten la medalla de “mal educats”, que no deixen parlar mai a ningú, es la senyora Lidia Falcon i el senyor Tribo. Ahir tarda mateix, aquesta senyora va fer unes preguntes a una altre senyora invitada, que nomes els separava el “moderador” senyor Fuentes i que donava la pobre, a conèixer els seus problemes....... doncs no hi havia manera de que la segona li podés contestar i després d’alguns minuts només cridant com te per costum la senyora Falcon, per fi el senyor Fuentes se’n devia donar compte i li va dir, ........però com vol que li contesti si no para d’enraonar vostè......ja que ella només sabia dir-li........Contésteme...... a esto, contésteme......... a aquello.... com si fos un disc ratllat.
Pregant-li em disculpi si “com sempre” em fico a on no em demanen, però que considero, al meu modest criteri, que totes aquestes “possibles” anomalies es interessant que en siguin coneixedors de les mateixes, per poder esmenar-les si així ho creuen pertinent, aprofito l’avinentesa per saludar-lo molt afectuosament.