NI AL P.P. Tenia per costum –cosa que fa temps ja he deixat de fer-ho , vist “l’interés” (?) de tots els destinataris menys UN- que tots els escrits que enviava a la premsa per publicar i que tinguessin relació amb assumptes que afectessin als ciutadans de Catalunya també ho feia a tots els Partits Politics amb representació parlamentaria al Parlament de Catalunya: PSC-PSOE, Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya-Els Verds, Partit Popular Català i Ciutadans. Mai cap em va contestar i només l’únic que ho ha fet, des de el primer dia i ho continua fen fins a la data, es el senyor Artur Màs de Convergéncia o sigui que no dic de CiU, ja que el senyor Duran-Lleida d’Unió tampoc ho ha fet mai.
Aquesta recomanació tant taxativa, es essencialment pels catalans que varem percebre la modesta indemnització que l’any 2000 el govern de CiU va concedir a tots els que haguéssim estat ingressats, durant el règim franquista, en Camps de Concentració, Batallons Disciplinaris Militars de Treballadors o menys de tres anys a la presó i sempre per motius polítics.
Al fer la Declaració de la Renda -aleshores manava el PP al govern Central- ens va obligar a inclou-hi aquesta import. I els que no ho varen fer per ignorancia o el que fos ja que tots així ho creiem.....multa al canto i a més recàrrec per “ocultacion de datos” Escrit al senyor Cristobal Montoro, aleshores Ministre d’Hisenda d’aquest Govern, del “per què”, ens va informar que “això de l’IRPF era una Llei”, li varem contestar que això ja ho sabíem i el que nosaltres li fèiem ressaltar es que era un “Greuge Comparatiu” amb el que va concedir el govern del PSOE l’any 1990, d’una indemnització de UN MILIO de pessetes als que havien estat, durant el regim franquista, MES DE TRES ANYS A LA PRESSÓ, també per motius polítics, que van estar lliures d’aquest impost. Aquesta vegada ja ni ens va contestar. Per cert que durant aquell temps a TOTS els diaris de Barcelona i als setmanaris de Osona -ja que aquell temps encara no estava vetat per les “toies” de EL 9 NOU- varen sortir publicats un munt d’escrits meus sobre aquest tema. O sigui que aquest es el motiu de recomanar de no votar tampoc al PPC
Després de més de CINC ANYS de lluita, des de que va entrar el govern del PSOE, per fi el novembre de l’any 2007, el Govern Central ens va retornar el 66% d’aquest impost que havíem pagat al seu dia. Vaig escriure novament al president, senyor Rodriguez Zapatero, el per què ens “estraperlejava” el 33% restant i la seva immediata contestació el 14 de desembre del 2007 va ser que, ells havien retornat el que varen percebre i aquesta 33% el tenia de retornar la Generalitat de Catalunya ja que era el que l’havia cobrat el seu dia. Immediatament vaig escriure el 20 de desembre del 2007 -a través de l’oficina d’atenció als Expresos- al senyor Joan Saura, President de la Mesa de Valoració d’aquestes indemnitzacions, sobre aquest tema........ i encara espero la resposta. Passat un temps més que prudencial, vaig escriure tots a la plegada....... al senyor Montilla, President de la Generalitat, Lluis Carod-Rovira, Vicepresident i Antoni Castells, Conseller d’Economia i Hisenda, o sigui el dels calés i cap ni un ha donat mai cap senyal de vida aplicant allò del “silenci administratiu” o sigui el que tots critiquen quan estant a l’oposició però a la que toquen “mando” fan exactament el mateix .
Motivat per aquest tracte tant deplorable i prepotent per part de l’Administració Catalana, em van publicar al setmanari MÉS OSONA de Vic el dia 8 d’abril del 2008 un escrit que portava per títol.....PER QUÈ ENS SERVEIX LA GENERALITAT.........DE MOMENT, PER FOTRE’NS! I degut el mateix, em va telefonar el senyor Jacint Mora de Convergència Democràtica de Catalunya en nom del senyor Artur Màs, dient-me que “ens volien ajudar”. Efectivament uns dies després, em va telefonar el Diputat `per CiU el senyor Jordi Turull convidant-me a baixar al Parlament el dia 28 de maig del 2008, per posar-lo en antecedents de tot l’assumpte i la paperassa corresponent, com eixís vaig fer. Em va dir que el millor que li semblava era parlar directament amb el senyor Castells........Uns dies després em telefona i em diu textualment.....Vaig parlar amb el senyor Castells i ha quedat parat i sorprès del tot, doncs m’ha assegurat que desconeixia totalment aquest assumpte.......Quines “penques” vaig pensar jo i eixís mateix li vaig dir.... A més de mals pagadors......mentiders. Per què el mateix dia que vaig encetar aquest “sidral”, també vaig enviar tota la documentació probatòria al Síndic de Greuges, el senyor Rafael Ribó,, que de moment ja m’ha escrit dues vegades -la última el 2 d’octubre del 2009 confirmant que del Departament de Economia i Hisenda –o sigui del que n’és titular el senyor Antoni Castells, el mentider- .......... totes les seves gestions, de moment, no havia obtingut cap contestació. Per cert que ni als pressupostos de la Generalitat tant del 2009 com del 2010, no figuren per en lloc cap partida que pensin retornar-nos aquest 33% i el més trist del cas es que precisament, “foten” als que, sobre el paper, teníem de ser del seus o sigui que es una bona i recomanable manera de buscar vots.......que al pas de van, que sestant cobrint de .......gloria, bona falta els faran dintre de no gaires mesos, a les properes eleccions autonòmiques que segons ya publiquen la premsa en les enquestes que van fent de tant en tant, el “tristpartit” ho te bastant negre per tal que entre tots ells tornin a tenir majoria i aquest es el motiu de recomanar a tots els que estiguin afectats pel mateix problema, que a Catalunya som més de 50.000 o sigui que us hagin de retornar aquest 33% que vareu pagar indegudament al seu dia per l’impost de l’ IRPF, us trobeu amb aquest cas del retorn ..........ja sabeu a qui NO HEU DE VOTAR !
Deixem ja per impossible la probable anul·lació de l’Impost de Successions per part d’aquesta colla de “cantamanyanes”, ja que els seus darrers anuncis a una plana sencera a la premsa capitalina fan plorar, ja que asseguren que el 94% se’n beneficiaran, però no aclareixen exactament com, ja que només fan volar coloms per què segons IC-V –el més “Trist”, ja que amb lo de Horta de Sant Joan han quedat ben retratats per la seva inoperància, ineficàcia, ignorància i mala fe- asseguren que aquesta anulació només beneficiaria als rics -i que deuen entendre ells per “rics”, aquests dos “mamellons” ecosocialistes, com son els actuals màxims dirigents en Joan Herrera i la Laia Ortiz- ja que malgrat que ells mateixos es titllin de ecosocialistes quan tots sabem que son realment comunistes i ells coneixen que en els països de règim comunista no el tenen ni el tindran mai aquest problema, com per exemple la seva enyorada i admirada Cuba, a on allà, com que tot es de l’Estat, ningú pot esperar heretar mai res. O sigui “muerto el perro se acabó la rabia”. Ja que tot el que no sigui deixar aquest impost per tothom al 0,10%, com tenen establert les altres Autonomies, menys Extremadura i nosaltres, gracies al “Trist”Partit....es només que....son de la llarga !.
i ara anem pel segon motiu: Els que durant el seu exili a França, després d’acabada la nostre maleïda guerra civil el 1939 i que varem estar enrolats MES D’UN ANY , com a mal menor, a les Companyies Militaritzades Franceses de Treballadors de Miliciens Espagnols.
El 20 de desembre del 2001 es va aconseguir presentar una proposició NO de llei que van signar tots els partits politics amb representació parlamentaria, MENYS pel PP en la que es sol·licitava que el Govern Central demanes una indemnització per aquests treballadors, que normalment a pic i pala i de sol a sol i solsament pel seu migrat ranxo diari, van treballar en benefici de l’Estat Francés sense rebre mai cap contraprestació, o sigui que al Govern espanyol no li tenia de costar ni cinc cèntims. Com que el PP tenia majoria absoluta, ho va tombar i mai més se’n va parlar, malgrat que per aquell temps a tota la premsa durant alguns mesos van sortir un munt d’escrits meus sobre aquets tema. Al entrar l’actua’l govern SOCIALISTA del PSOE, varem tornar a intentar remoure novament aquest assumpte, però estat ven vist que actualment cap dels partits politics estant per la labor ja que ni un, ha volgut iniciar un altre cop el que es va fer l’any 2001.
Com que quan de Portaveu de CiU a Madrid hi havia en Xavier Trias, que es el que realment es va preocupar d’iniciar aquest assumpte i ens donava a conèixer periòdicament sempre com estava, a través de un bon amic de Manlleu i militant d’UNIÓ DEMOCRATICA DE CATALUNYA, li varem facilitar tota la documentació i ell mateix es va brindar per entregar-la personalment a l’actua’l Portaveu, en Duran Lleida com eixís ho va fer. Resultat...... un fracàs absolut. Aquest bon senyor tampoc ni tant sols s’ha preocupat mai de res ni ha contestat mai cap dels nostres escrits com tampoc el seu “segon” en Jordi Jané, “de tal palo tal astilla”, demanant-li com estava, pel que en vista del seu estrany silenci, doncs els teníem en un altre concepte, quan aquest bon amic li varem demanar que li reclamés tota la documentació entregada al seu dia......resulta que li va dir que no la trobaven i que “segurament” la devia haver perdut. Això va motivar un altre escrit meu que portava per títol......Jo no votaré mai a Josep Antoni Duran i Lleida.....i Cª ! i que va sortir publicat al diari de Vic Més La Marxa -avui dia desaparegut- el dia 21 de Maig del 2008 i a qui li vaig enviar un exemplar, i ell es va fer el “longuis” ja que mai ha donat cap senyal de vida.
Degut a les bones i antigues relacions que sempre em mantingut amb el Consolat General de França a Barcelona, ens van aconsellar que ens adrecéssim al Ministeri de Defensa Francès que es el que diu que te atribucions per donar-hi una solució. La seva contestació va ser que.....ells, actualment, no tenien res previst sobre aquest assumpte. Escrit a Nicolas Sarkozy, president de la República Francesa va contestar exactament el mateix i nosaltres li varem dir que Alemanya i Japó, tampoc tenien res previst pels treballadors-esclaus que van explotar del 1939 al 1945 dels països ocupats fins que........ un bufet d’advocats va presentar un reclamació a través del Tribunal Internacional de Justícia de La Haya i que varen guanyar i, maco, maco, que tots dos països es van tenir de rascar la butxaca. Ens va contestar dient que tornava a insistir al esmentat Ministeri per què “reconsiderés” la solució inicial i ens van tornar a contestar exactament el mateix. Quina diferencia però de la forma d’actuar de l’administració Francesa que tots contesten els escrits si la comparem amb la prepotència i mala educació de la catalana....que son els nostres !.
Aprofitant també que segons el senyor Carod-Rovira, presumeix de les ambaixades que la Generalitat te pel mon i una d’elles es a París a on hi va encolomar de Cap al seu germà Apel.les, em vaig permetre enviar-li, el 27 de gener del 2009, també tota la paperassa per veure si a través de la mateixa podien fer alguna gestió davant del Ministeri Francès. Aquest bon home, el Vicepresident de la Generalitat, demostrant......una vegada més, que predica el que no creu...... ja que sempre assegura que ell està en la política només per servir als catalans (?) –jo crec que mes aviat es per “servir-se dels catalans” de bona fe- no ni tant sols va acusar-nos rebut de la documentació rebuda com sembla que es lo correcte, que no ha fet ni una punyetera gestió, ja que malgrat haver-li escrit, per si ens podia donar alguna informació sobre el tema, demostrant la seva mala educació i prepotència, ni tant sol mai ha contestat cap dels nostres escrits, el que va motivar el meu article d’opinió que portava per títol.......PER QUÈ ENS SERVEIXEN LES AMBAIXADES.?........DE MOMENT PER RES ! i que abans de publicar-lo .li vaig enviar, per si tenia quelcom a dir, sense que ell es donés per al·ludit i finalment va sortir publicat al setmanari OSONA COMARCA del dia 30 d’abril del 2009 i al que vaig enviar-li un exemplar del mateix, però ell.......com els de Falange........impasible el ademan !
O sigui que ja ho sabeu els més de 19.000 “Travailleurs Espagnols” que varem ser enrolats, com a mal menor, - ja que les altres dues opcions eren; 1ª Retornar a la Espanya de Franco i la 2ª Signar com a “voluntari” a la Legió Estrangera Francesa i anar inmediatament destinats a Indochina que es l’actua’l Vietnam- a aquestes Companyies Franceses......als del “tristpartit” com un dia vaig escriure pels de l’ ETA.....ni aigua!
Ah! Me’n descuidava.....A finals de l’any 2009, em va tornar a telefonar el senyor Jacint Mora de Convergéncia, també en nom del senyor Artur Más, sobre aquest assumpte dels Exiliats Espanyols que “també ens volien ajudar” i que li enviés tota la documentació que disposes com així ho vaig fer i actualment, son els únics que estant defensant aquesta, al meu modest criteri, justa reclamació. Ara només ens resta que hi hagi sort i a veure si al final ens en podem sortir apart de que també el Síndic de Greuges de Catalunya, el senyor Rafael Ribó ho va enviar al Defensor del Pueblo l’Enrique Mugica Herzog, ja que això també afecta a milers espanyols i no solament als catalans, que som els que ho varem iniciar.
Aquesta recomanació tant taxativa, es essencialment pels catalans que varem percebre la modesta indemnització que l’any 2000 el govern de CiU va concedir a tots els que haguéssim estat ingressats, durant el règim franquista, en Camps de Concentració, Batallons Disciplinaris Militars de Treballadors o menys de tres anys a la presó i sempre per motius polítics.
Al fer la Declaració de la Renda -aleshores manava el PP al govern Central- ens va obligar a inclou-hi aquesta import. I els que no ho varen fer per ignorancia o el que fos ja que tots així ho creiem.....multa al canto i a més recàrrec per “ocultacion de datos” Escrit al senyor Cristobal Montoro, aleshores Ministre d’Hisenda d’aquest Govern, del “per què”, ens va informar que “això de l’IRPF era una Llei”, li varem contestar que això ja ho sabíem i el que nosaltres li fèiem ressaltar es que era un “Greuge Comparatiu” amb el que va concedir el govern del PSOE l’any 1990, d’una indemnització de UN MILIO de pessetes als que havien estat, durant el regim franquista, MES DE TRES ANYS A LA PRESSÓ, també per motius polítics, que van estar lliures d’aquest impost. Aquesta vegada ja ni ens va contestar. Per cert que durant aquell temps a TOTS els diaris de Barcelona i als setmanaris de Osona -ja que aquell temps encara no estava vetat per les “toies” de EL 9 NOU- varen sortir publicats un munt d’escrits meus sobre aquest tema. O sigui que aquest es el motiu de recomanar de no votar tampoc al PPC
Després de més de CINC ANYS de lluita, des de que va entrar el govern del PSOE, per fi el novembre de l’any 2007, el Govern Central ens va retornar el 66% d’aquest impost que havíem pagat al seu dia. Vaig escriure novament al president, senyor Rodriguez Zapatero, el per què ens “estraperlejava” el 33% restant i la seva immediata contestació el 14 de desembre del 2007 va ser que, ells havien retornat el que varen percebre i aquesta 33% el tenia de retornar la Generalitat de Catalunya ja que era el que l’havia cobrat el seu dia. Immediatament vaig escriure el 20 de desembre del 2007 -a través de l’oficina d’atenció als Expresos- al senyor Joan Saura, President de la Mesa de Valoració d’aquestes indemnitzacions, sobre aquest tema........ i encara espero la resposta. Passat un temps més que prudencial, vaig escriure tots a la plegada....... al senyor Montilla, President de la Generalitat, Lluis Carod-Rovira, Vicepresident i Antoni Castells, Conseller d’Economia i Hisenda, o sigui el dels calés i cap ni un ha donat mai cap senyal de vida aplicant allò del “silenci administratiu” o sigui el que tots critiquen quan estant a l’oposició però a la que toquen “mando” fan exactament el mateix .
Motivat per aquest tracte tant deplorable i prepotent per part de l’Administració Catalana, em van publicar al setmanari MÉS OSONA de Vic el dia 8 d’abril del 2008 un escrit que portava per títol.....PER QUÈ ENS SERVEIX LA GENERALITAT.........DE MOMENT, PER FOTRE’NS! I degut el mateix, em va telefonar el senyor Jacint Mora de Convergència Democràtica de Catalunya en nom del senyor Artur Màs, dient-me que “ens volien ajudar”. Efectivament uns dies després, em va telefonar el Diputat `per CiU el senyor Jordi Turull convidant-me a baixar al Parlament el dia 28 de maig del 2008, per posar-lo en antecedents de tot l’assumpte i la paperassa corresponent, com eixís vaig fer. Em va dir que el millor que li semblava era parlar directament amb el senyor Castells........Uns dies després em telefona i em diu textualment.....Vaig parlar amb el senyor Castells i ha quedat parat i sorprès del tot, doncs m’ha assegurat que desconeixia totalment aquest assumpte.......Quines “penques” vaig pensar jo i eixís mateix li vaig dir.... A més de mals pagadors......mentiders. Per què el mateix dia que vaig encetar aquest “sidral”, també vaig enviar tota la documentació probatòria al Síndic de Greuges, el senyor Rafael Ribó,, que de moment ja m’ha escrit dues vegades -la última el 2 d’octubre del 2009 confirmant que del Departament de Economia i Hisenda –o sigui del que n’és titular el senyor Antoni Castells, el mentider- .......... totes les seves gestions, de moment, no havia obtingut cap contestació. Per cert que ni als pressupostos de la Generalitat tant del 2009 com del 2010, no figuren per en lloc cap partida que pensin retornar-nos aquest 33% i el més trist del cas es que precisament, “foten” als que, sobre el paper, teníem de ser del seus o sigui que es una bona i recomanable manera de buscar vots.......que al pas de van, que sestant cobrint de .......gloria, bona falta els faran dintre de no gaires mesos, a les properes eleccions autonòmiques que segons ya publiquen la premsa en les enquestes que van fent de tant en tant, el “tristpartit” ho te bastant negre per tal que entre tots ells tornin a tenir majoria i aquest es el motiu de recomanar a tots els que estiguin afectats pel mateix problema, que a Catalunya som més de 50.000 o sigui que us hagin de retornar aquest 33% que vareu pagar indegudament al seu dia per l’impost de l’ IRPF, us trobeu amb aquest cas del retorn ..........ja sabeu a qui NO HEU DE VOTAR !
Deixem ja per impossible la probable anul·lació de l’Impost de Successions per part d’aquesta colla de “cantamanyanes”, ja que els seus darrers anuncis a una plana sencera a la premsa capitalina fan plorar, ja que asseguren que el 94% se’n beneficiaran, però no aclareixen exactament com, ja que només fan volar coloms per què segons IC-V –el més “Trist”, ja que amb lo de Horta de Sant Joan han quedat ben retratats per la seva inoperància, ineficàcia, ignorància i mala fe- asseguren que aquesta anulació només beneficiaria als rics -i que deuen entendre ells per “rics”, aquests dos “mamellons” ecosocialistes, com son els actuals màxims dirigents en Joan Herrera i la Laia Ortiz- ja que malgrat que ells mateixos es titllin de ecosocialistes quan tots sabem que son realment comunistes i ells coneixen que en els països de règim comunista no el tenen ni el tindran mai aquest problema, com per exemple la seva enyorada i admirada Cuba, a on allà, com que tot es de l’Estat, ningú pot esperar heretar mai res. O sigui “muerto el perro se acabó la rabia”. Ja que tot el que no sigui deixar aquest impost per tothom al 0,10%, com tenen establert les altres Autonomies, menys Extremadura i nosaltres, gracies al “Trist”Partit....es només que....son de la llarga !.
i ara anem pel segon motiu: Els que durant el seu exili a França, després d’acabada la nostre maleïda guerra civil el 1939 i que varem estar enrolats MES D’UN ANY , com a mal menor, a les Companyies Militaritzades Franceses de Treballadors de Miliciens Espagnols.
El 20 de desembre del 2001 es va aconseguir presentar una proposició NO de llei que van signar tots els partits politics amb representació parlamentaria, MENYS pel PP en la que es sol·licitava que el Govern Central demanes una indemnització per aquests treballadors, que normalment a pic i pala i de sol a sol i solsament pel seu migrat ranxo diari, van treballar en benefici de l’Estat Francés sense rebre mai cap contraprestació, o sigui que al Govern espanyol no li tenia de costar ni cinc cèntims. Com que el PP tenia majoria absoluta, ho va tombar i mai més se’n va parlar, malgrat que per aquell temps a tota la premsa durant alguns mesos van sortir un munt d’escrits meus sobre aquets tema. Al entrar l’actua’l govern SOCIALISTA del PSOE, varem tornar a intentar remoure novament aquest assumpte, però estat ven vist que actualment cap dels partits politics estant per la labor ja que ni un, ha volgut iniciar un altre cop el que es va fer l’any 2001.
Com que quan de Portaveu de CiU a Madrid hi havia en Xavier Trias, que es el que realment es va preocupar d’iniciar aquest assumpte i ens donava a conèixer periòdicament sempre com estava, a través de un bon amic de Manlleu i militant d’UNIÓ DEMOCRATICA DE CATALUNYA, li varem facilitar tota la documentació i ell mateix es va brindar per entregar-la personalment a l’actua’l Portaveu, en Duran Lleida com eixís ho va fer. Resultat...... un fracàs absolut. Aquest bon senyor tampoc ni tant sols s’ha preocupat mai de res ni ha contestat mai cap dels nostres escrits com tampoc el seu “segon” en Jordi Jané, “de tal palo tal astilla”, demanant-li com estava, pel que en vista del seu estrany silenci, doncs els teníem en un altre concepte, quan aquest bon amic li varem demanar que li reclamés tota la documentació entregada al seu dia......resulta que li va dir que no la trobaven i que “segurament” la devia haver perdut. Això va motivar un altre escrit meu que portava per títol......Jo no votaré mai a Josep Antoni Duran i Lleida.....i Cª ! i que va sortir publicat al diari de Vic Més La Marxa -avui dia desaparegut- el dia 21 de Maig del 2008 i a qui li vaig enviar un exemplar, i ell es va fer el “longuis” ja que mai ha donat cap senyal de vida.
Degut a les bones i antigues relacions que sempre em mantingut amb el Consolat General de França a Barcelona, ens van aconsellar que ens adrecéssim al Ministeri de Defensa Francès que es el que diu que te atribucions per donar-hi una solució. La seva contestació va ser que.....ells, actualment, no tenien res previst sobre aquest assumpte. Escrit a Nicolas Sarkozy, president de la República Francesa va contestar exactament el mateix i nosaltres li varem dir que Alemanya i Japó, tampoc tenien res previst pels treballadors-esclaus que van explotar del 1939 al 1945 dels països ocupats fins que........ un bufet d’advocats va presentar un reclamació a través del Tribunal Internacional de Justícia de La Haya i que varen guanyar i, maco, maco, que tots dos països es van tenir de rascar la butxaca. Ens va contestar dient que tornava a insistir al esmentat Ministeri per què “reconsiderés” la solució inicial i ens van tornar a contestar exactament el mateix. Quina diferencia però de la forma d’actuar de l’administració Francesa que tots contesten els escrits si la comparem amb la prepotència i mala educació de la catalana....que son els nostres !.
Aprofitant també que segons el senyor Carod-Rovira, presumeix de les ambaixades que la Generalitat te pel mon i una d’elles es a París a on hi va encolomar de Cap al seu germà Apel.les, em vaig permetre enviar-li, el 27 de gener del 2009, també tota la paperassa per veure si a través de la mateixa podien fer alguna gestió davant del Ministeri Francès. Aquest bon home, el Vicepresident de la Generalitat, demostrant......una vegada més, que predica el que no creu...... ja que sempre assegura que ell està en la política només per servir als catalans (?) –jo crec que mes aviat es per “servir-se dels catalans” de bona fe- no ni tant sols va acusar-nos rebut de la documentació rebuda com sembla que es lo correcte, que no ha fet ni una punyetera gestió, ja que malgrat haver-li escrit, per si ens podia donar alguna informació sobre el tema, demostrant la seva mala educació i prepotència, ni tant sol mai ha contestat cap dels nostres escrits, el que va motivar el meu article d’opinió que portava per títol.......PER QUÈ ENS SERVEIXEN LES AMBAIXADES.?........DE MOMENT PER RES ! i que abans de publicar-lo .li vaig enviar, per si tenia quelcom a dir, sense que ell es donés per al·ludit i finalment va sortir publicat al setmanari OSONA COMARCA del dia 30 d’abril del 2009 i al que vaig enviar-li un exemplar del mateix, però ell.......com els de Falange........impasible el ademan !
O sigui que ja ho sabeu els més de 19.000 “Travailleurs Espagnols” que varem ser enrolats, com a mal menor, - ja que les altres dues opcions eren; 1ª Retornar a la Espanya de Franco i la 2ª Signar com a “voluntari” a la Legió Estrangera Francesa i anar inmediatament destinats a Indochina que es l’actua’l Vietnam- a aquestes Companyies Franceses......als del “tristpartit” com un dia vaig escriure pels de l’ ETA.....ni aigua!
Ah! Me’n descuidava.....A finals de l’any 2009, em va tornar a telefonar el senyor Jacint Mora de Convergéncia, també en nom del senyor Artur Más, sobre aquest assumpte dels Exiliats Espanyols que “també ens volien ajudar” i que li enviés tota la documentació que disposes com així ho vaig fer i actualment, son els únics que estant defensant aquesta, al meu modest criteri, justa reclamació. Ara només ens resta que hi hagi sort i a veure si al final ens en podem sortir apart de que també el Síndic de Greuges de Catalunya, el senyor Rafael Ribó ho va enviar al Defensor del Pueblo l’Enrique Mugica Herzog, ja que això també afecta a milers espanyols i no solament als catalans, que som els que ho varem iniciar.
Aquest escrit ha estat publicat al setmanari OSONA COMARCA de Vic, en dos dies, els 4 i 11 de febrer del 2010.
