M’ha cridat l’atenció aquest escrit publicat el dia 9 a La Vanguardia per la qual cosa explicaré el meu cas particular sobre aquest tema.
Fa prop de uns quatre anys que vaig anar a viure a Sant Hipòlit i veia que cada dia a la barana de ferro que hi ha a una de les finestres del saló-menjador, a on hi tinc uns testos amb rosers a on acostumo, després de dinar, de veure la TV, llegir La Vanguardia i fer-hi alguna becaina, si paraven una parella de tórtores i alguns pardals que anaven picant a la terra dels testos.
Gracies al serraller veí meu el senyor Rifà, varem estudiar de penjar a dita barana uns ferros a on hi vaig instal·lar un parell de recipients pel pinso d’ocells i dos més per l’aigua, que cada dia es tornen a reomplir. L’èxit ha estat fabulós. De pardals no se pas quants ni arriben a vindre diàriament doncs un toca a l’altre i la parella de tórtores ja anem per la “quarta generació” ja que aprofitant que al costat de la finestra, al pati, hi ha un avet que fa 7 o 8 metres d’alçada, cada any si han plantat el niu. Actualment estant com dic, a la quarta generació ja que la femella i de vegades fins i tot junt amb el mascle, estant tots dos covant el parell d’ous que cada cria fins ara han anat sortint.
Es reconfortant veure, essencialment aquests dies amb el fred que ha fet i haver glaçat, com els dies que plou, que com cada any, pràcticament el niu el tenen a una branca de l’avet totalment a la intempèrie, com ni es mouen aguantant la pluja sense ni immutar-se, si no es per baixar a menjar i beure i tornar d’immediat al niu.
Algú entès amb la matèria em podria informar si aquesta parella de tórtores “acceptarien” que els hi fes un niu de fusta amb teulada o ells van a la seva i el rebutjarien? La meva adreça es Av. Gaudí 37 i el codi postal es el 08512 o el tel. 686-20-07-50. Gracies anticipades
Fa prop de uns quatre anys que vaig anar a viure a Sant Hipòlit i veia que cada dia a la barana de ferro que hi ha a una de les finestres del saló-menjador, a on hi tinc uns testos amb rosers a on acostumo, després de dinar, de veure la TV, llegir La Vanguardia i fer-hi alguna becaina, si paraven una parella de tórtores i alguns pardals que anaven picant a la terra dels testos.
Gracies al serraller veí meu el senyor Rifà, varem estudiar de penjar a dita barana uns ferros a on hi vaig instal·lar un parell de recipients pel pinso d’ocells i dos més per l’aigua, que cada dia es tornen a reomplir. L’èxit ha estat fabulós. De pardals no se pas quants ni arriben a vindre diàriament doncs un toca a l’altre i la parella de tórtores ja anem per la “quarta generació” ja que aprofitant que al costat de la finestra, al pati, hi ha un avet que fa 7 o 8 metres d’alçada, cada any si han plantat el niu. Actualment estant com dic, a la quarta generació ja que la femella i de vegades fins i tot junt amb el mascle, estant tots dos covant el parell d’ous que cada cria fins ara han anat sortint.
Es reconfortant veure, essencialment aquests dies amb el fred que ha fet i haver glaçat, com els dies que plou, que com cada any, pràcticament el niu el tenen a una branca de l’avet totalment a la intempèrie, com ni es mouen aguantant la pluja sense ni immutar-se, si no es per baixar a menjar i beure i tornar d’immediat al niu.
Algú entès amb la matèria em podria informar si aquesta parella de tórtores “acceptarien” que els hi fes un niu de fusta amb teulada o ells van a la seva i el rebutjarien? La meva adreça es Av. Gaudí 37 i el codi postal es el 08512 o el tel. 686-20-07-50. Gracies anticipades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada