Senyora Marga Soler,
DEFENSORA DEL LECTOR de La Vanguardia BARCELONA
Benvolguda senyora Margarita.
Comprovo que ahir no va sortir la seva columna habitual dels diumenges. Espero no sigui per problemes de salut
Perdoni que la torni a molestar donant-li a conèixer un altre fallo en d'informació de La Vanguardia.
A la pagina n° 93 de l'edició d'ahir dia 9 al començament del article Seat y su circunstancia
informen Seat se fundo el 9 de Mayo de 1.950, pero hasta tres anos después no salió el
primer coche de la planta de la Zona Franca. Fué un 124, montado casi artesanalmente por las piezas que Fiat enviaba des de Itàlia.
El primer cotxe que va sortir i que no va ser fins l'any 1954, va ser un 1400-A ja que el 124 no es va fabricar fins molts anys i després del 600 i realment no es fabricaven encara ja que els primers només es muntaven amb les peces que la Fiat enviava des de Itàlia ja que fins i tot, tots els rellotges i comandaments escrits, estaven en italià.
Ho puc sàpiguer segur aquestes dades, degut a que jo vaig tenir la "sort" de poder tenir-ne un i
vaig ser dels primers per una raó molt senzilla. En aquells anys, els únics pocs cotxes nous que
existien a Espanya eren els d'importació que degut a influencies dins del règim franquista, el
ministre de Comerç el "concedia". Jo aleshores estava de director en una Sucursal bancària de la
província de Barcelona i un client amb el que havíem pres part en alguna CARRERA DE
REGULARITAT organitzada pel RACC, amb cotxes que teníem, de l'any de la nana i que estava
molt introduït en el ram de l'automòbil, doncs explotava una indústria que subministrava materials
als Majoristes del ram, com l'Harry Walker, em venia a donar una noticia no coneguda quasi per
ningú. La Seat, dintre de poc començaria a entregar alguns cotxes nous de la seva marca i
tindrien preferència "els que disposessin del numero roig" del ministeri de Comerç. Aquest
celebra "numero roig", era un imprès que com a "tapabruts", el ministeri tenia oberta una llista pels
que sol•licitessin un cotxe d'importació i per que sembles que portaven un ordre, aquest imprès
portava un "numero em vermell" que era el "comprovant" d'haver-lo demanat per ordre de data de
petició. Tant aquest esmentat client com jo mateix, en disposaven d'aquest imprès amb el "numero
roig" que havíem cursat feia ja algun any -esperant un improbable miracle- e immediatament
vàrem cursar la petició. No varen passar ni quinze dies que se'ns concedia, per la qual cosa
devíem de fer una transferència a un compte del Banc Espanyol de Crèdit de Madrid de 70.000
pessetes i abans de poder anar-los a recollir a la Zona Franca, ja reveríem una carta de la Seat
amb una altre ordre de transferència de 74.000 pessetes més i presentant aquest comprovant ens
seria entregat el vehicle. 10 o 15 dies després ja es va rebre la carta i amb el comprovant de la
transferència ja ens te cames ajudeu-me a corre a buscar-los.......I fins aquí puc explicar.
Com fe per costum LA VANGUARDIA, ha fet cas omís d'aquesta carta ja que fins i tot ni la "Defensora del Lector" la comentada a la seva secció. Que ho fa que, com en el temps de la C.E.D.A. o del "Caudillo" que el "Jefe nunca se equivoca", els hi costa tant baixar del burro ?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada