PUBLICAT A LA REVISTA DEL VALLÈS el 30/7/2010

EL LECTOR OPINA
Multes de la "ceba" El govern de la Generalitat reconeix que ha cobrat un 63% més, l'any 2006 comparat amb el 2005 -un total de 2.187.893 euros.- per les sancions im¬posades als comerciants o industrials que no tenien el rètol a la façana del seu establiment redactat en català i sortia fotografiat un que informaven havia estat empastifat que deia: Jamones Julio.
Però a quin pais vivim! A què porta tant xovinisme si no és per fer em¬prenyar a la gent. Jo tenia entès que a Catalunya els dos idiomes oficials eren el català i el castellà i si no estic confós, Jamones Julio és correcte en castellà o tenia de posar-hi Pernils Ju¬liol o Juli?. A veure si haurem marxat de la dictadura franquista - que molts ens vàrem tenir d'’escoltar tantes vega¬des lo de Hàblame en cristiano o Habla el idioma del Imperio........ a la dictadura dels de la "ceba".
Si aquests rètols els pagués la Ge-neralitat -com fan algunes empreses-encara quedaria la solució de si un el vol o no posar al seu establiment, però que un s’el pagui amb els seus calés i hagi d’anar a gust del que, a més, et cobra un impost per utilitzar-lo. Es allò que es diu que Nostre Senyor va dir que érem germans, però no primos o Cornut i pagar el veure. Suposo que això deu ser una "llei", doncs els que la van aprovar van quedar ben descansats pel que van suar, però per mi, es poden posar aquelles orelles de burro que en algun temps feien posar a les escoles als estudiants més rucs i que precisament el Parlament va confirmar o sigui que com sempre, els nostres soferts polítics una vegada més, es van cobrir de glòria.
Ara bé, aplicant aquesta mateixa "regla de tres", per què no sancionen també al president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ja que segons aquesta ridícula llei, s’hauria de posar Josep o Pepet, o és que el Molt Hono¬rable té butlla ? O tots moros o tots cristians!
Per evitar falses interpretacions i perquè no em prenguin pel que no sóc, com em va succeir amb el CAT de les plaques de matricula dels vehicles, ,podeu comprovar que els meus cog¬noms són catalans de soca-rel, però el que no seré mai serà dels de la "ceba", i tinc uns bons exemples. Tampoc he estat ni estaré mai franquista, però puc demostrar, que cap allà els anys 50 en plena dictadura franquista, varem explotar un negoci fins l’any 1985 que ens varem jubilar -que el portava la meva esposa (qepr)- i que el rètol de la façana deia: CASAL SANT JORDI i te¬níem clients per tot Espanya. Aquest nom comercial el teníem legalment concedit i oficialment registrat al Re¬gistre de Patents i Marques a Madrid, i tant el Ministeri de Comerç com les autoritats franquistes no ens varen posar mai cap impediment per la se¬va inscripció ni se’ns va empastifar, ja que únicament es va tenir de dema¬nar permís al Bisbat de Barcelona per poder utilitzar el nom d’un sant i que ens va ser concedit, immediatament.
PERE PI CABANES www.perepicabanes.blogspot.com


AIXÒ ES EL QUE M'HAN RETALLAT DEL ESCRIT ORIGINAL ENVIAT

(d’un Sant i que ens va ser concedit immédiatament. Les nostres "participacions de casament", l'any 1945, també les varem redactar i imprimir en català i mai ningú ens va dir res ni s’ens va "sancionar", malgrat que alguna va anar a l'alcalde de Granollers -amic de la família de la meva futura esposa- i de dos amics meus que havíem jugat a futbol plegats abans de la guerra del 1936/1939, malgrat que eren de Falange i s'havien passat als nacionals duran la guerra i un d'ells va acabar com un destacat element de Fuerza Nueva. I com a final, l'any 1941 fent el servei militar per QUINTA VEGADA, a Tetuan -per ser de la lleva del biberó- la "censura" que teníem al Regiment, em va interceptar una carta, tirada a la bustia de la Caserna, adreçada als meus pares escrita en "català", com he tingut sempre per costum tota la meva vida, t’escriuré la meva correspondència particular. La reacció del Sergent “xusquero” Em va arrestar per aquest “delicte”, però al comprovar que jo era “el de la Caja del Regimiento” em va suggerir (?) Estàs cartas mejor que las deposites en un buzón de Corros fuera del Regimiento. I ara jo em pregunto: A on devien ser per aquells anys els actuals defensors de la "ceba"?
Si anem en aquest pas, doncs tot es començar, a veure si per exemple diaris com LA VANGUARDIA o EL MUNDO DEPORTIVO o EL PAIS o EL MUNDO, Edició Catalunya, els multaran per editar-se en castellà un diari publicat a Catalunya. O be a EL PERIODICO li faran canviar el títol per EL DIARI o EL PERIÒDIC, Perquè de mes verdes en maduren. El Conseller senyor Antoni Castells ja deia també el mateix dia que la voluntat del govern de la Generalitat era convèncer, incentivar i motivar. Doncs, comencem be. O sigui que, una vegada més, a veure si haurem marxat del foc i ens haurem fotut a les brases. Ja diuen que... Totes les masses piquen.