Sr. Artur Mas, President de CiU C/Córcega 333 08037 BARCELONA
Benvolgut senyor Artur Mas:
A través de la premsa m'he assabentat del nou govern de la Generalitat que vostè com a President, ha tingut a bé en nomenar i que espero tinguin tot l'èxit que es mereixen, després dels 7 anys d'oposició al trist Tripartit.
En principi tenia l'intenció de fer-ho abans, però per evitar pogués arribar a suposar per un moment, que em permetia posar-me a on ningú em demanava, he esperat a conèixer l'esmentat nomenament i ara es el motiu de què m'atreveixi a facilitar-li fotocopia de una carta que el 25 de juny de l'any 2008 vaig adreçar al senyor Carles Duarte i Montserrat, l'últim Secretari General de Presidència del govern de Jordi Pujol i en el que vostè n'era Conseller en Cap i amb el que sempre he mantingut una cordial i preferent relació i que m'ha honrat amb la seva amistat i a on com veurà, hi figuren dos dels nomenats quina antiga actuació i al meu modest criteri, no crec que sigui la més adient en persones que "gaudeixin" de un càrrec públic i molt al revés de vostè que com deu recordar al contestar algun dels meus escrits inicials li vaig informar que abans, els escrits que em publicava la premsa i de caire polític, els enviava a tots els partits polítics amb representació parlamentaria i tret de vostè, cap ni un, me'n va contestar mai cap, per la qual cosa vaig deixar de fer-ho.
Per descomptat i tal com ja vaig dir al seu dia al senyor Duarte, d'aquest escrit te la meva prèvia autorització per si el vol ensenyar als dos interessats, a veure si en la seva nova etapa governamental, agafen la bona costum com sempre ha tingut vostè per norma i tant sols, com una qüestió de bona educació, de contestar els escrits que es reben.
Pregant-li disculpi la meva gosadia, aprofito l'avinentesa per saludar-lo molt cordialment
Pere Pi Cabanes
-----------------------------------------------------------------
De: "Artur Mas"
Fecha: miércoles, 29 de diciembre de 2010 17:02
Para: "Pere Pi Cabanes"
Asunto: Resposta escrit de 28 de desembre
Benvolgut senyor Pi Cabanes, simplement volia comunicar-li que he rebut i llegit l'escrit que m'ha tramès amb data 28 de desembre, adjuntant-me còpia de la carta que va adreçar al senyor Carles Duarte el 25de juny de l'any 2008. Una cordial salutació, Artur Mas
-----------------------------------------------------------------
25 de juny del 2008
Sr. Carles Duarte i Montserrat 08021 BARCELONA
Benvolgut sr. Duarte:
Abusant de la seva habitual amabilitat i per tal de que disposi de tot "l'argument i el cant de l'obra" com es feia amb les sarsueles, "abans de la guerra", quan s'interpretaven als teatres, em permeto ampliar-li una mica el per què tinc certa mania amb alguns dels polítics de Convergència com algú m'ha fet observar que diu que li "sembla", pels darrers meus escrits publicats al Diari Més La Marxa i el setmanari Més Osona de Vic -que de moment son els únics que darrerament m'han oberta les seves pàgines. A veure quan hi duraré, doncs tenia el trist honor d'estar vetat a tots els mitjans de comunicació d'Osona- i que per descomptat ja li anticipo que te la meva prèvia autorització per si en un moment oportú i al seu criteri, ho vol donar a conèixer als "agraciats" i fins i tot a l'Artur Mas, fen us d'aquesta informació. Malgrat que el vot es secret, però per evitar falses interpretacions, no tinc cap inconvenient en informar-li, que jo sempre i des de el primer dia he votat a Convergència. Comprovarà que no dic a CiU perquè a les primeres, si no recordo malament, anaven units amb els d'en Pallach i jo va ser la primera vegada que ja vaig votar. O sigui, "lo cortès no quita lo valiente".
"QUICO" HOMS EI vaig conèixer quan era Director General d'Assumptes Interdepartamentals de Ta^SeireTalífiitT-quan vostè era Secretari General de Presidència- que ens va citar a l'Associació al Palau de la Generalitat i que ens va presentar a la Gemma Simón com a cap de l'oficina d'atenció als expressos polítics. Posteriorment em va telefonar un munt de vegades, essencialment felicitant-me per la tasca de l'esmentada Associació, quan ens varen concedir la Creu de Sant Jordi i per alguns dels meus escrits. I la seva "ceba" era que la nostre Associació s'unifiqués amb l'Associació d'Expresos Polítics de Catalunya, cosa que sempre ens hem negat, per una important raó. La nostre és "apolítica" i la "recomanada", té el local a la seu de Comissions Obreres. Els seus presidents, Maria Salvo, després Pubill i el secretari G.Tristan, fa temps "defenestrat", son "Psuqueros", després d'Iniciativa de Catalunya i ara Ecosocialistes, però Tristan, era el que tallava el bacallà, Només cal veure noticiaris del temps de les eleccions....a cada cantó d'en Saura, sempre s'hi veia "d'escolanets", en Pubill i en Tristan. I si nosaltres vàrem fundar la nostre Associació va ser amb motiu d'una visita que vàrem fer a la seva Associació de Via Layetana, CC.OO. com a convidats de TV3 per un dels programes de "30 Minuts" que es va emetre com "El Preu de la Memòria" i comprovar el tractament tant "desconsiderat" que tenien aquest dos, amb els que anaven a informar-se per poder acollir-se a les Indemnitzacions que havia concedit la Generalitat als que haviem estat internats, per motius polítics, durant el règim franquista a Camps de Concentració i Batallons Militars Disciplinaris de Treballadors que es el que ens va fer decidir a muntar una "Plataforma" i que després en Associació, precisament per la seva recomanació.
Per tot això, jo il•lús de mi, em pensava que manteníem una certa amistat, encara que no fos com la que, afortunadament, tinc amb vostè. Quan al Congrés dels Diputats a Madrid el portantveu de CiU era Xavier Trias, aquest, va aconseguir presentar una Proposició no de Llei, sobre un dels quatre assumptes -que defenso de fa molts anys relacionats amb la gent gran- i que varen signar tots els partits polítics amb representació parlamentaria, menys els del PP. Com que aquest partit tenia majoria absoluta -era l'època de l'Aznar- ho varen tombar. De tot això en tinc documentació ja que Xavier Trias ens la va fer trametre.
El 2004 amb el nou govern del PSOE, ja que fins i tot, d'aquest partit tinc una carta molt amable, confirmant i recolzant la presentació de dita "Proposició no de Llei", vaig interpretar que podia ser el moment oportú per tornar a "insistir". Considerant que si aquests temes tenien un cert èxit seria un bon "tanto" a favor del partit que ho presentés el que es podia traduir posteriorment amb un probable augment de vots i com sigui que aleshores el portantveu de CiU era Duran i Lleida vaig pensar que a través del sr. Homs seria un bon vehicle. Taradell està a "dos passos" de Cantoni i hi tenim amics comuns ja que feia poc temps que es van conèixer amb el meu fill amb motiu de un casament a on hi va anar l'Homs i el meu fill -com amic de d'infantesa- del pare de la núvia -jo em vaig casar el 1945 precisament amb una noia de Taradell, però que desgraciadament va morir l'any 1998, d'aquí ve la coneixença en aquest poble- i a través del "pare de la núvia" el vaig "convidar" a desplaçar-se a Cantoni amb la seva família a on faríem una paella -que es la meva i única especialitat culinària- i de pas li entregaria una documentació d'interès per Convergència. Si les seves múltiples activitats no ho podien fer factible i em donava dia i hora, jo, personalment, baixaria a Taradell i li ho donaria a mà. Han passat mes de quatre anys i encara espero la seva contestació. Tal com he escrit....si ells passen de nosaltres, nosaltres també podem perfectament passar d'ells. El curiós del cas i demostra la seva manca de "clarividència" -defecte bastant important en un polític- es que, el que ell va "depreciar" l'any 2004, ara resulta que l'any 2008 la plana major de Convergència s'han posat amb contacte amb mi per si els volia ampliar les dades dels meus escrits per fer-ho servir al Parlament de Catalunya, cosa que ja han fet com fa pocs dies em va informar per telèfon el diputat Jordi Turull i Negre de Parets del Vallès, que es el que em va anticipar el sr. Mora, quan em va demanar si volia col•laborar, seria el que portaria aquest assumpte junt amb l'alcalde de Figueres, també diputat i que es el que em va citar al Parlament de Catalunya i a on ens vàrem trobar. Miri si el mon es petit que el meu pare -qepr- que vivia a Montornès del Vallés, es va casar l'any 1916 amb una noia de Parets -que no va ser la meva mare degut a que va morir l'any 1918 amb motiu d'aquella fabulosa grip que va esclatar aquell any-. Doncs en Turull es veí dels descendents de un dels dos germans que tenia aquella xicota a quins jo vaig arribar a conèixer ja que manteníem, des de sempre, una habitual i cordial relació dels meus pares amb els "cunyats".
JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA.- Al fallar-me el sr. Homs i com sigui que l'exalcalde de Manlleu per CiU en Joaquim Vivas i Llorens, que segurament deurà recordar ja que es el que ens va presentar quan vostè es va desplaçar a Manlleu per l'inauguració d'un monument i amb el que mantinc una bona i antiga amistat, vàrem comentar aquest assumpte i ell com que és d'Unió es va oferir a entregar personalment a Duran i Lleida -que es el portaveu de CiU a Madrid- tot el "totxo" de paperassa sobre els quatre temes i així ho vàrem fer. Vaig deixar passar un parell d'anys durant els quals en Joaquim cada vegada que anava a Barcelona a Unió demanava com estaven aquests assumptes i mai en va poder treure l'aigua clara. Aleshores el 2006 em vaig adreçar per correu certificat a
JORDI JANE.- Diputat per CiU a Madrid i "segon portaveu" que ja ho havia ja estat de Xavier Trias i ara ho és de Duran Lleida. Precisament aquest diputat es el que ens va entregar a ma la documentació en nom de Xavier Trias conforme s'havia presentat la Proposició no de Llei que van tombar els del PP. Per aquest motiu ens va citar al local de Convergència de Barcelona del carrer Córcega a lès 8 del matí, sense tenir en compte que per ser a les 8 a Barcelona des de Cantoni imaginis a quina hora em va fer llevar. Apart ens va assegurar que "ens volien ajudar". D'aquesta carta certificada encara n'espero la resposta. No li estranyi doncs que per aquest motiu formi part de la meva "llista negra" particular, doncs com que la carta anava certificada i no m'han estat tornada vol dir que la va rebre. Per cert que el Cap de Correus de Manlleu, bon amic meu, sempre em diu que "les cartes que no es reben....son les que no s'escriuen".
I ara, com a finaï, anem per la Consellera "florero":
IRENE RIGAÒ El 23 i 24 de maig del 2002 vaig assistir com a Secretari del Casal Municipal de la Gent Gran de Manlleu al "4 Congrés Nacional de la Gent Gran" que per cert en vaig sortir amb un gran desengany, ja que tot estava "pastengajat". Ni es va poder demanar la paraula per exposar qualsevol proposició, ni formar part de cap comissió ni res de res. Només seure, escoltar i aplaudir, cosa que jo no vaig fer per que mai he anat de "claca" pel mon . Crec que hi vàrem anar, la majoria, a fer els ninots, com es comentava cada cop que es sortia a descansar durant les sesions. El president de la mesa ho tenia tot, "atado y bien atado". La sra, Irene abans, ens va informar amb escreix, personalment, "perquè servia el bloc de notes i el bolígraf que ens varen entregar junt amb una bossa al arribar". La meva impressió es que va suposar que la majoria dels iaios assistents al Congrés, devíem ser analfabets.
Com que ens varen tenir de identificar amb una enganxin-ne, posteriorment era rar la setmana que no rebíem correspondència amb circulars de la seva Conselleria de Benestar Social. Poc temps després la Generalitat va concedir aquella ajuda per complementar la pensió de les vídues i ens va enviar una sèrie de circulars per tal de que l'ajudéssim a que aquest benefici fos conegut per la majoria de possibles beneficiaris.
A Manlleu teníem una "vaca sagrada" d'Osona de President del Casal Municipal de la Gent Gran al que un munt de vegades li vaig tenir de dir "Paco, que aquí no es Comissions Obreres, si no el Casal Municipal de la Gent Gran" i que va agafar la mania que aquesta millora era per TOTS ELS VIDUS quan jo, que havia llegit el decret, interpretava que només era pels que cobraven menys que la pensió MÍNIMA. Com que ens exposàvem a que les peticions que ell feia, això si, personalment, a tothom al Casal Municipal fossin denegades i aleshores la culpa, "seria de la Generalitat", doncs "coneixia el panyo i del peu que coixejava", com a secretari vàrem acordar la junta que jo m'adreçaria a la Conselleria per aclarir aquest aspecte. Vaig telefonar-hi tres vegades i ningú sabia res de res ni es volien mullar, quan només tenien de contestar SI o NO, ves si era fàcil. En vista d'aquesta nul•litat total per part del personal de la Conselleria vaig enviar TRES cartes consecutives des de el Casal Municipal de la Gent Gran de Manlleu, com a Secretari del mateix, adreçades a la Sra. Irene Rigau, Consellera de Benestar Social i en vista del seu inexplicable silenci, doncs no en va contestar ni una, li vaig enviar, després d'esperar un temps
més que prudencial, la ultima que deia textualment: faci'm el fotut favor de no enviar-me cap mes correspondència d'aquesta Conselleria ja que si rebo res més, sense ni obrir-la anirà a parar de dret a la paperera. Tampoc me la va contestar, però tinc la complerta seguretat que la va rebre ja que a partir d'aquella data, mai més va arribar-me cap mes carta d'aquesta Consellera que també figura en la meva "llista negre" particular. Aclareixo l'afegit de "florero" per què recordo que l'Artur Mas, quan va entrar el nou govern del "Tripartit", va fer unes declaracions
que van sortir publicades a la premsa a on deia que ell mai al seu govern hi haurien
"Conselleries florero". I aquí acabo.
Pregant-li disculpi el temps que li hagi pogut fer perdre amb les meves "batalletes" -cosa habitual en els iaios- però que considero-que pot ser interessant per vostè de conèixer la forma d'actuació "poc afortunada" de companysyde partit, i més si com en aquets casos tenien càrrecs de responsabilitat política que a Ja llarga poden fer perdre vots, aprofito l'avinentesa per saludar-lo molt afectuosament.
P.D. Veig que a La Vanguardia ha sortit avui la nota de que Campuzano havia presentat ahir, una "proposta no de llei" sobre el tema de les "pensions de viduïtat" tema, que també anava amb els meus escrits que disposava el sr. Mora i que son un altre dels "quatre" que fa anys lluito.
NOTA PEL BON AMIC EN JOSEP ROVIROSA OLIVÉ. Defensor del Lector de
LA VANGUARDIA
Per si creu oportú ensenyar aquest escrit al titular de la secció "EL
SEMÀFORO", ja que desconec qui es, i que el dia 29 va omplir de lloances en
l'esmentada secció a "Quico" Homs i Irene Rigau i sempre, sota el meu modest
criteri "no es oro todo lo que reluce".
Molt cordialment: PERE PI CABANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada