452-ELS MOSSOS A LA PLAÇA DE CATALUNYA

El meu avi, que va morir l’any 1923, sempre havía dit........El que no vulgui pols, que no vagi a l’era !

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat al diari AVUI el 31 de maig del 2011. I també al setmanari LA REVISTA DEL VALLÈS de Granollers, el 17 de juny del 2011.

CONTESTACIÓ D'EN PERE PI AL PRIMER COMENTARI "ANÒNIM" DE MÉS AVALL:
Normalment els “anònims” no s’acostumen a contestar per què ja deixen retratats als seus autors, però en aquest cas i sense que serveixi de precedent, em permeto fer un excepció i aconsellar-vos que en lloc de fer el ruc per la plaça de Catalunya, el que jo us recomano es que munteu un partit polític, al que podríeu denominar per exemple, “PARTIT D’ELS EMPRENYATS” i us presenteu a les eleccions i si per “un miracle” les guanyeu, aleshores podreu fotré a fora a tots els polítics actuals i mitjançant el BOE, que seria la vostre eina de treball diària, fins i tot us podríeu també carregar a tots els banquers voltorencs com ara només ho demaneu. Tot el que no sigui això.......son brindis al sol.

Realment, tal com suposeu, afortunadament i ja a la meva edat.....”tinc la vida resolta”, per què ja fa molts anys que vaig escriure i jo me ho aplico....”el que de jove no es revolucionari, es que no té cor....ara, el que de gran encara ho es, aleshores es que no té cap” !.

Ah, i per què no em prengueu pel que no soc, us assabento que jo per babau, als 17 anys vaig marxar voluntari a defensar la República, cosa que també fa anys que tant me’n fot la República com la Monarquia, doncs a Espanya tenim problemes molt més peremptoris que no pas aquest, apart que així ens estalviem el cost d’unes altres eleccions cada quatre anys, que ja en tenim prous -que tal com va dir fa temps en Josep Cuní a TV3 en el seu programa i sobre aquest tema, en que vaig estar invitat.....”mira ja surt l’habitua’l concepte d’estalvi dels catalans”-.......i entre la guerra incivil, l’alliberació, l’exili, els camps de concentració entre França i a Espanya i els batallons de treballadors disciplinaris militaritzats que com “desafecte”, vaig anar a raure, quan vaig estar “depurat” i la mili, durant el règim franquista, vaig passar-hi dels 17 anys fins els 25 o sigui vaig llençar els VUIT millors anys de la meva ja llunyana joventut i tot per què...... doncs -per què, com en Mourinho- al final quasi de la meva vida, un “anònim” et titlli de “impresentable”.

Passo ja dels 91 i malgrat això, encara no repapiejo i per descomptat no em fareu combregar amb rodes de molí. Us desitja una bona i fructífera estada al vostre “càmping” de la Plaça de Catalunya, en Pere Pi Cabanes de Sant Hipòlit de Voltregà y a més a més......“unas felices Pascuas y un próspero Año Nuevo".

P.D. La frase que us ha fet emprenyar tant, que consti que no es meva, si no que tal com constava en el meu escrit, únicament que la deia molt sovint el meu avi qepr o vostès son d’aquells que “matarien als missatgers” ?
--------------------------------------------------------

Comentari d’en Pere Pi Cabanes als dos “comentaris” de més avall:

El primer es de un “anònim” que per defensar el seu criteri, l’únic argument que empra, es INSULTAR al “missatger”. El segon es de l’Alex, que per defensar aproximadament el mateix, ho fa, però amb una total correcció tal com es norma en un sistema democràtic, però que ja deixa retratat al primer, que ell mateix es desqualifica
Disraeli, Primer Ministre angles va dir a Glangstone, cap de l’oposició, en el reinat de la Reina Victoria I: "Mai arribaré a combregar amb els seus principis. Però donaria la meva vida per defensar què vostè, sempre ho pogués fer, democràticament, en aquesta Càmera de Diputats".