527-CAMP DE CONCENTRACIÓ "LE BARCARÉS"

De Pere Pi Cabanes
A: Josep Rovirosa (Defensor del lector - La Vanguardia)
Benvolgut amic Josep Rovirosa Olivé:
A La Vanguardia d'avui dia 6 d'octubre a la pàgina 37, publica una fotografia sobre la qual em permeto opinar: Que es d'alguns d'aquest fotógrafs que esmenta, segur que si, que eren refugiats als camps d'internament per a exilits republicans, també, que era l'any 1939 també, però que això era a Barcarés....es del tot imposible i li aclariré el per què.

El govern francés no tenia ni de bon troç, res previst pel seu allotjament. Es va parlar de un allau de més de mig milió de refugiats. Quan varen autoritzar l'entrada per La Junquera als espanyols, que estaven retinguts a la mateixa frontera des de primers de gener del 1939, el primer camp de concentració que es va organitzar va ser el Argelés-Sur-Mer a on només hi havia que sorra, el mar i tancats amb filats o reixats o sigui a sol i serena. Quan aquest va quedar saturat, a uns kilometres més cap el Nord i a la mateixa platja es va obrir el de Saint Cyprien. La nostre Divisió, la 75 que era de guerrillers i que "eren" els que es cuidaven de volar els ponts, per no donar "facilitats al enemic", un cop hagués passat l'ultim soldat republicà i dic "eren" per què jo aleshores estava al Estat Major de la Divisió i no era pas aquesta la meva de feina, per la qual cosa varem ser els ultims espanyols d'entrar a França per La Bajol i va ser el 9 de febrer del 1939 -i el 10 de febrer les tropes franquistes ja controlaven tota la frontera amb França-. A nosaltres els gendarmes als crits de "allé, allé, campi" ens anaren adreçant cap a Saint Cyprien que també hi havien ja milers de refugiats i nosaltres també varem ser dels últims d'entrar-hi, dins dels reixats amb sorra i el mar o sigui també a sol i serena. Mentres, a Le Barcarés i també a la platja, es varen construir ja barracons de fusta, tancats també dins de reixats i allà ja hi havia cuines per donar-nos un migrat ranxo diari als refugiats, cosa que no teniem a Saint Cyprien que només ens donaven per tot el dia, un pa, no recordo si era de kilo o de dos però que si que era per 25 persones o sigui que tocava una llesca per cada un, segons llista que exigien i per veure, aigua de mar, "filtrada"?. Un cop construits els barracons i ja cap a finals de març, ens varen anar traslladant de mica en mica de Saynt Cyprien a Le Barcares o sigui que varem estrenar el camp, el que sembla que vol dir que si a la foto no hi surten ja barracons i van a peu, doncs no hi varem anar pas nosaltres a peu, es imposible que la foto sigui del camp de Barcarés. Ben cordialment: PERE PI.
-----------------------------------------------------

De: Defensor La Vanguardia
A: Pere Pi Cabanes
He enviat còpia del seu correu al cap de fotografia del diari perquè m'imformi de com estava documentada la foto de Barcerés i perquè estigui al corrent de que un testimoni directe qüestiona la seva autenticitat. Ben cordialment:
Josep Rovirosa, Defensor del Lector, La Vanguardia.