661-Franco ens va deixar una bona herència

Aquests dies que sembla que hi ploguin les mali­fetes d'alguns polítics, em permetré donar-vos a conèixer de que això es veu que ens ve ja dels cromosomes dels nostres avantpassats de quan la dictadura franquista, que també es "cohecheaba" a l'engròs.

Si fem una mica d'història, podrem comprovar que aquest verb a Espanya ja es conjugava fa molts anys i per descomptat que això no es va inventar amb la vinguda de la democràcia com més d'un ens vol encolomar actualment, com si fos un virus que hagi vingut amb la mateixa.

Era a començaments de la dècada dels anys cin­quanta, època dels cèlebres cupos i era normal la dita que "el que tenia un cupo tenina un tresor". Les companyies de productes químics que fabricaven el sulfat de coure havien de preparar els cupos que s'havien d'entregar oficialment a les Hermandades Sindicales de Labradores i Ganaderos per tal que els pagesos, com cada any, poguessin sulfatar les seves vinyes. Però... ves quina casualitat, cap disposava de la matèria primera que era el coure blitzer i era el moment d'aconseguir una missió im­possible... El cupo".

Anem per feina. Com es va resoldre i aconse­guir: la Cros de Barcelona, 500.000 pessetes, In­dustrias Químicas de Zaragoza, 250.000, V. Ros de Martorell, 150.000 i indústries Químiques del Vallès, de Mollet, 100.000. O sia que a cadascuna i d'acord amb la seva categoria industrial i la quantitat de quilos de coure concedits, havia d'aportar voluntàriament entre els quatre la “mordida” d'un mi­lió de pessetes que en aquell temps no era moco de pavo, un director de banc de la Categoria D, que erem la majoria, cobrava 1.200 pessetes men­suals, i els auxiliars que també eren la major part d'empleats de banca, 350 que s'havia d'entregar a la persona del Ministerio de Indústria franquista, que va aconseguir la firma del cupo. Això sí com que tots erem persones de confiança, es va pagar un cop retirat el cupo per part de les quatre em­preses.

En aquell temps, els que ja tenen algun anyet recordaràn que era difícil aconseguir el fil de coure per instal·lacions elèctriques i normalment s'havia de comprar d'estraperlo. On va anar a parar el cupo de coure blitzer, que van carregar en camions di­rectament a les mines de Rio Tinto de Huelva, per exemple, d'Industries Químiques del Vallès, que ja tenia fabricat el seu sulfat de coure... doncs a una indústria que trefilava fil de coure i s'anomenava Carim i que estava al barri de Sant Andreu de Barcelona i on hi tenia una participació el senyor Ma­tosas, gerent i un dels socis d'Industries Químiques del Valllès. . O sigui que el que estigui lliure de tot pecat.... que tiri la primera pedra.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
............................................................................................

From: JosepGironèsDescarrega

Sent: Sunday, September 30, 2012 8:56 PM

To: Pere Pi

Subject: Re: FRANCO ENS VA DEIXAR UNA BONA HERÈNCIA

Un bon article, Pere, només a l'abast dels qui han viscut i han aprés a observar.

Ben cordialment: Josep
............................................................................................

From: Pere Pi

Sent: Sunday, September 30, 2012 10:19 PM

To: JosepGironèsDescarrega

Subject: Re: FRANCO ENS VA DEIXAR UNA BONA HERÈNCIA

Benvolgut Josep:

                        Es que aquesta historia la vaig viure en persona i si ara la dono a conèixer, es per què  es pot assegurar  que tots els que hi varen participar, ja son tots morts....... menys jo.

Jo era l'any 1950,  un jove director de Banc, doncs me'n varen nombrar l'any 1948 quant tenia 28 anys, o sigui que el 1950 en tenia 30 i tots eren gent ja molt més gran que jo, el senyor Matosas que me ho va explicar, era el gerent de Industrias Químiques del Valles de Mollet i un soci molt important de Carim i pocs anys després ja va morir.Les 100.000 pessetes que tenien de pagar ell i per què mai no trobessin el "rastre" ho va fe amb un xec al portador sobre Madrid  i el que el va demanar al banc, però de Granollers, a on vivien els meus pares, va ser el meu pare,  com que el senyor Matosas em va donar les 100.000 pessetes que les va treure amb un taló de Mollet i el meu pare desde Granolles va  demamar el xec esmentat, que li vaig entregar al senyor Matosas i com que per ell em va dir que era un problema trobar camions a Mollet per fer el trasllat de Huelva a Mollet, el meu pare, que tenia transports en camió i que dos d'ells els portaven els meus dos germans més petits, van fer el transport i ho varen anar a descarregar a Sant Andreu a Carim, o sigui que el que se, son els calès que li va reportar de benefici al senyor Matosas, del preu de "tasa" que va pagar pel  coure a Huelva i el que li varen pagar a Carim, doncs tota la operació va pasar per el banc de Mollet.

Molt cordialment

PERE