I expresident de Caixa Catalunya, imputat amb altres 54 alts càrrecs per haver portat a la fallida a aquesta Entitat, a no ser per la injecció de mils de milions d’euros, per part del FROP, actual propietari de la mateixa i que no hi manera de que ningú li vulgui comprar, malgrat oferir-la a preu de saldo.
Aquest “senyor”, te la barra i la pocavergonya de declarar davant del jutge Josep Maria Pijoan que es el que l’ha imputat, que la seva actuació a Caixa Catalunya va ser lleial i legal i defensa la legalitat dels sous dels executius, per estar ajustat al mercat, però fins i tot es va negar a contestar les preguntes de l’advocada de la CUP, partit polític amb representació al hemicicle i que s’ha personat en la acusació.
I segurament que ell ja ni es recorda, que en el primer govern del PSOE i quan ell era Ministre de Defensa, que es quan i en un Consell de Ministres, es va aprovar que la base reguladora per calcular les futures pensions, que abans i de quan en Franco que era de dos anys, ells i de cop el varen augmentar a 8 anys, el que va representar una molt forta clatellada per els futurs pensionistes i que va motivar que Nicolas Redondo, aleshores Secretari General de la UGT, trenqués i per sempre més amb Felipe Gonzaléz, que com a “bon” socialista, fou l’autor material de la atzagaiada.
I ara diré el per què i al meu humil criteri el considero a més a més, un impresentable. Quan ell era vicepresident del Govern amb Felipe González, em vaig permetre escriure-li per dues vegades i me hi vaig presentar com a veí seu, ja que jo aleshores vivia a Santa Maria de Montcada i ell vivia o viu encara, a Sant Cugat i els terrenys es toquen, doncs cap de les vegades es va ni dignar de contestar-me, malgrat que el seu sucós sou, be ell sabia que sortia dels meus impostos. En canvi tant en Rodrìguez Zapatero i la Fernàndez de la Vega, que com a governants, segur que ho van fer pitjor que els d’abans, per què amb tots, sempre em anat de mal en pitjor i sobretot, d’ençà que va morir Franco i ens va arribar la ”enyorada” democràcia, però per lo menys aquest dos, sempre em van contestar els escrits que els hi vaig adreçar.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada