O sigui que es tot el que suposo que en podem esperar si un dia arribem a
ser, independents.
Durant el primer govern de Felipe González, varen concedir una indemnitzaciò
de un mil.lió de pessetes, a tots
els que per motius polítics, havien estat condemnats per Tribunals franquistes a
més de tres anys de presó, però lliures del impost del IRPF.
Uns anys després, es va concedir una indemnitzaciò de 28.000 pessetes als
“desafectos”, entre els que mi compto, per cada més passat en Camps de Concentració
o Batallons Militars Disciplinaris de Treballadors, amb un mínim de 150.000 per
els que no habien arribat als sis mesos de condemna, durant el règim
franquista.
Va entrar el govern de l’Aznar i manu
militari, ens va fer pagar l’Impost
del IRPF. Jo en vaig permetre escriure al aleshores també Ministre
d’Hisenda, l’impresentable d’en Cristóbal Montoro del per què, els que habien
cobrat el mil·lio van estar lliures d’aquest impost i en canvi nosaltres, que
cap hi varem arribar, SI. I em va contestar que lo del IRPF era una llei. Jo
aleshores li vaig escriure a veure si es que ens prenia per babaus, per què tots
sabem que una llei,sempre es pot canviar o anul.lar per una altre.
Uns anys després i amb penes i fatigues de gestions i reclamacions, varem
aconseguir de que el govern de Rodriguez Zapatero, promulgués una llei en la que ens retornava el que ens
havien retingut el govern del PP, per aquest impost.
Quan jo al rebre del govern central l’mport, vaig comprobar que de cap
manera em retornaven tot el que jo havia abonat al seu dia i em vaig adreçar a
Rodriguez Zapateror, que em va contestar, cosa que no fa mai l’actual president
de la Generalitat l’Honorable senyor Mas, de contestar cap escrit que li podem
dirigir, i m’informava de que ells em tornaven únicament el que havia percebut
el govern central, pero que el restant l’havia cobrat la Generalitat, ja que
tenia concedit el traspàs d’aquest porcentatge del IRPF i per la qual cosa, era
ella la que m’els tenia de retornar.
Després d’anys de infructuoses reclamacions a la Generalitat, tant en temps
del “Tristpartit” com del actual, em vaig permetre d’enviar tota la paperassa
al Síndic de Greuges el senyor Rafael Ribò, que després de múltiples e inútils
gestions i reclamacions, m’ha informat
que ho deixava ja, com a “missiò imposible”.
O sigui que la Generalitat m’ha robat 35.000 de les antigues pessetes, tal
com també ho ha fet a tots els catalans que en aquells temps varen percebre
aquesta modesta indemnització.
I el més trist del cas, es de que que quan en Mas estava a
l'oposiciò i que jo em creia il·lús de mi, de que erem amics, em va
prometre per mail, ajudar-me en aquest aspecte i el dia 21 de maig del
2008, ves si ha plogut des de aleshores, em va fer baixar al Parlament de
Catalunya a entrevistar-me amb l'aleshores només diputat, avui portaveu de
CiU, en Jordi Turull i Negre, per entregar-li tota la documentaciò sobre
el cas i així poder fer la oportuna reclamació als del "Tristpartit",
però que no ha servit per res, per què des de que
ell governa ha fet exactament el mateix, el que demostra que tots
els partíts polítics quan manen, només van a la seva i ja ni es recorden
de les promeses electorals (que tal com ja va dir en Tierno Galván, qepr, que
ja es fan per no complir-les) i que fan quan estant a l'oposiciò.........i
si aquest es el que ha d'aconseguir la independència de Catalunya.........Bona
Nit i Tapa't.
O sigui que, “Visca la Catalunya
Independent”,
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada