dimarts, 6 de gener del 2015

1484-LA GENERALITAT JA DEU A LES FARMÀCIES 227 MILIONS D’EUROS

És el conflicte de mai acabar, doncs de la factura del mes de  novembre ja els hi varen  quedar a deure 109 milions i ara ja son els 227 esmentats, per què la d’octubre no l’han pas tampoc cobrada i el més trist del cas, es de que si un s’endarrereix  tant sols un dia  en complir amb el pagament de qualsevol tribut, el recàrrec del 30% o més, ningú te’l perdona pas i ells sembla que actuïn com si tots els estaments tinguin la obligació ineludible de tenir de fer-los de capitalistes.

I si un dia els farmacèutics i amb tot el seu dret, es neguen a fer més el Pepet i deixen de servir les receptes del Institut Català de la Salut, els ciutadans a on hem d’anar a reclamar, si es per culpa de que  els que ens governen no compleixen amb  les seves obligacions?

Jo no he estat ni seré pas mai franquista, però quan l’any 1940 el  ministre de Treball Girón de Velasco i manu militari, va crear la Seguretat Social i va ordenar a totes les empreses i ara ja ni recordo quin  tant per cent va ser inicialment, però que se’ns descomptes del sou  i tenien de ingressar-ho a les arques del Estat i  ningú  ens va pas preguntar ni demanar  si hi estàvem conformes o no.

Ara be, el règim franquista es comprometia de facilitar-nos de forma vitalícia, tots els medicaments  que podíem arribar a necessitar durant tota  la nostre vida i en aquell temps fins i tot les Aspirines hi entraven. I la SS creada per en Franco, sempre va complir el que ens varen  prometre, cosa que en canvi  els governs de la democràcia, no tant sols no ho han augmentat cap prestació, sinó ni tant sols  han sabut conservar les que van heretar.

Jo vaig cotitzar del 1940 fins el 1985 -que al complir els 65 anys em vaig jubilar-  el que sempre em varen exigir, ja que mai em varen demanar si estava conforme amb  els augments que de una forma periòdica ens anaven aplicant.

Ens arriba la desitjada democràcia i, todo el gozo en un pozo, doncs ja ens varen començar les retallades per si un  medicament  -però  sempre només al seu libre albedrío-  hi entrava o no hi entrava i cada nou govern, més  medecines que ja no hi entren i fins i tot que ja ha arribat i des de que ens governen aquesta trepa de impresentables, que ara com que es veu que no en tenien prou,  encara em d’abonar el 10% del seu cost.

Jo només puc assegurar de que fa dos anys que la meva pensió me l’han augmentada, amb  la esgarrifosa quantitat de un 0,25% o sigui que em representen uns 4 euros mensuals i en canvi jo que me ho apunto tot i per deformació professional, puc demostrar de que l’any 2013 i per aquest concepte, vaig tenir de pagar 568 euros i el 2014, 527.

O sigui que per  mi, a la m.... la democràcia que tenim  aquí a Espanya.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada