UN ACUDIT DE BOJOS

Alberto y Alicia son ambos pacientes en un hospital mental.
Un día mientras caminaban cerca de la piscina del hospital, Alberto inesperadamente saltó a la
piscina y cayó hasta el fondo, donde permaneció sin moverse.
Alicia rápidamente entró para salvarlo, nadó hasta el fondo y lo sacó.
Cuando el director del hospital se enteró del acto heroico de Alicia, ordenó que se le diera de
alta del hospital, pues consideraba que ella ahora estaba mentalmente estable.
El director le dijo a Alicia:
-Tengo dos noticias para ti... una buena y una mala.
- La buena es que ya te dimos de alta, al meterte a la piscina y haber salvado la vida de otro paciente has demostrado que eres capaz de responder razonablemente ante una crisis, por esto llegué a la conclusión de que ya estás mentalmente sana y puedes abandonar el hospital.'
- 'La mala noticia es que, Alberto, el paciente a quien le salvaste la vida, se colgó en el baño con el cinturón de su bata... momentos después de que le salvaste la vida. ... Alicia, lo siento mucho, Alberto está muerto.
Alicia muy sorprendida le contesta al director: -'No se colgó él.... lo colgué yo para que se secara'

JUBILAR-SE ALS 67 ANYS.......?

Com el senyor Corbacho s’atreveix a presentar aquesta proposició tant descabellada i fora de lloc, actualment, en un pais com Espanya -que està ven vist que estem manats per una colla d’ineptes i “tanoques”, dignes deixebles del Doctor Franz de Copenhague del TBO quan se li encenia la bombeta-. Ja ho camtava fa anys en Raimon.....No som d’eixa mon ! S’ha assabentat aquest bon senyor, Ministre de Treball i S.S.,eixís com el president del seu govern, el senyor Rodriguez Zapatero que a Espanya actualment ja hi han més de 4 milions de parats -a on els farem anar treballar aquests dos anys de propina ?- i s’està prejubilant als 55 anys “oer vells”, com li va succeir al meu fill quan va entrar a Endesa en Martin Villa com a President . Ja ho cantava en Raimon fa molts anys.

Son polítics!. . Franco a Mola: del llibre “El Sable del Caudillo” de José Luis de Vilallonga: Un político es una persona que trata de medrar en la vida pública , por que ha sido incapaz de hacerlo en la vida privada.

Aquest escrit ha estat publicat al setmanari OSONA COMARCA DE VIC , el 25 de febrer del 2010.

LA DARRERA ATZAGAIADA DE L’AJUNTAMENT DE MANLLEU

Diàriament m’hi desplaço una o dues vegades des de Sant Hipòlit i cada vegada quan he passat la rotonda a l’entrada de l’avinguda Roma, fa poc acabada, sempre em recordo del seu alcalde el senyor Pere Prat i Boix i el seu regidor de Seguretat Ciutadana el senyor Críspul Català...... i de tota la seva “parentela” per un assumpte insignificant. Resulta que venen dos semàfors seguits que no serveixen per res, si no únicament per interrompre el transit, el malgasta-me’n superflu de combustible i la seva contaminació, per què es dona la casualitat que sempre, el primer està en vermell i a la que et surt el verd al primer, com que ni tant sols estant sincronitzats, surt el vermell al segon i m’entres comproves que per el cantó dret mai i ni per casualitat m’ha sortit cap vehicle ni per l’esquerra ja que per aquest cantó no hi ha cap carrer obert que doni a l’avinguda i es que els que saben de que va la pel·lícula, des de el carrer Vilamirosa o l’avinguda Diputació, que no tenen cap semàfor, pugen o baixen i surten directament a l’esmentada rotonda, quan tant senzill, seria anul·lar-los com ja han anat fet, des de fa molts anys, amb la majoria que existien a aquesta llarguíssima avinguda ja que la mateixa te una longitud de més de dos quilometres i apart d’aquests dos inútils, només han quedat el del carrer Vilamirosa i el de la rotonda del passeig de Sant Joan -que sempre està en intermitent, menys quan surt el vermell per deixar passar als vianants- que aquests dos si que son imprescindibles o com a mal menor deixar-los sincronitzats i eixís el transit es regularia automàticament, si pels anys que hi son, a aquests dos senyors els hi han arribat a agafar-li “afecte” a aquests dos inútils semàfors.

Tant difícil els hi es prescindir per una vegada de la seva habitual prepotència i mentalitats tant obtuses per no baixar mai d’una vegada del burro i sense que serveixi de precedent, i de tant fàcil i ràpida solució, malgrat que aquest sembla insoluble problema, ja ve de quan a l’antic ajuntament de CiU aquesta regidoria, que aleshores se’n deia de Governació, anava a càrrec de un altre sòmines, en Toni Ruiz Que ho fa que sempre caigui a mans de persones inoperants? Polítics haurien de ser !. Franco a Mola del llibre “El Sable del Caudillo” de Jose Luis de Vilallonga: Un polític es una persona que tracta de medrar en la vida publica, per què han estat incapaços de fer-ho en la privada.