2226-UN QUE ES AL MON, PER TAL DE QUI HAGI DE TOT

Quico  Homs, culpa a Hisenda de la descolocació d’empreses, doncs els acusa de “boicotejar”  els projectes clau per Catalunya, per què  quan decideixen traslladar la seva seu de Barcelona a Madrid, sempre  ha estat per la fiscalitat i del funcionament  del ministeri, quan la trista veritat es de que a Madrid, paguen molts menys impostos  que no pas a Barcelona i de les que ja han marxat, més de mil empreses i negant de que  el motiu hagi estat el procés soberanista.

Cosa que la desmentit totalment, la nota del cercle d’Economia, fòrum econòmic empresarial catalana, que afirma de que la “ruptura de la legalitat  amb la declaració unilateral de la independència de Catalunya”, ha tingut i des de el minut u, efectes negatius certs i objectius,  en les decisions  empresarials  d’inversó així com en la localització  de seus corporatives.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2225-ARTUR MAS, ENS ANUNCIA LA CREACIÒ DE UN NOU PARTIT

Per fi i al so de timbals i platerets, s’ha atrevit ja a anunciar la defunció de Convergència Democràtica de Catalunya, creada per el seu  pare polític,  el Ex Molt Honorable i que va muntar a major “glòria” de la família Pujol, i a on sembla de que i a la seva ombra, els seus fill ja de molt jovenets es varen poder fer milionaris i sense el “sudor de su frente”-  cosa que  de  un temps ençà ja s’ensumava, des de que es varen donar compte de que aquestes sigles ja no venien i molt menys amb les imputacions que de tant en tant van sortint, per la qual cosa de moment ja tenen embargades 15 de les seves seus escampades per Catalunya, i simultàniament, la creació al mateix temps de un nou partit i amb el pompós  nom de Democràcia i Llibertat i amb  el que es presentaran a les properes eleccions generals del 20-D i com a candidat, l’inefable Quico Homs, que per lo menys ja te segur els vots del seu poble de Taradell, doncs sembla que de un temps ençà, les seves sempre cordials relacions entre ells dos, s’han refredat potser  una miqueta.

La excusa pueril que ha donat, és de que en el mateix i dins d’aquest nou partit, ja se hi han encabit, els escindits de Unió Democràtica de Catalunya, encapçalats per Núria de Gispert i Antoni Castellà, i també  Reagrupament, la resurrecció dels escindits de Esquerra Republicana de Catalunya,  capitanejats per Joan Carretero, del que mai més se’n havia sentit a parlar  ja que sembla que dormia el son dels justos, quan jo crec i sempre al meu humil criteri,  de que hauria estat millor haver fet la autocrítica del pujolisme,  que amagava unes sigles  que van aconseguir  la confiança dels electors. Ara això si, ja ha confirmat de que el full de ruta cap a la  independència no canviarà i jo em pregunto, i aleshores  a on podrà anar pidolar, tal com ha pogut fer fins ara  si ja no tindrà dret als beneficis del FLA (Fons de  Liquiditat Autonòmica)?, doncs el que ha fet sempre en Mas, apujar impostos.

Quan jo penso de que més aviat que fundar un nou partit,  potser hauria estat millor,  buscar nous polítics, ja que sinó seran, “los  mismos perros, con los mismos collares”

Assegura Joan Tapia, ex director de La Vanguardia, de que Mas, no te cap més opció que intentar seduir als de al CUP, i Homs necessita impedir la fuga del vot moderat.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà     

2224-SANTA INNOCÈNCIA

En plena euforia i davant el quadro de Tapies, el  president en funcions es va reunir amb els seus 12  deixebles i sembla que els més assenyats li van advertir su- aument: «¿Quo vadis, Mas?» Logic: a un savi dels diners com és Mas-Co-lell no li podia cabre al seu despentinat caparrot haver renunciat a un possible premi Nobel per acabar rient-los les grácies als que procla­men que atracar un banc és menys delicte que fundar-lo.

Mas-Colell sap tant de números que va comprendre a la primera que el 48% de vots és menys de la meitat, xifra que el plebiscitant Mas sense Colell va elevar a legitimadora majoria. Potser algún des altres consellers sabés alguna cosa de lletres, i, rellegint el seu propi programa electo­ral, va advertir que en cap parágraf s'al·ludia a la desobediencia a la Constitució amb la qual tan contents es van posar Junqueras, Romeva, la inefable Forcadell i el mateix presi. Alguns consellers van complir amb la seva missió: aconsellar. A Mas no li va agradar gens: qui no está amb ell está contra ell. ¿Está ell amb ell mateix? No sabem qui va ser el Judes del sopar, ni on miraven -¿cap al tapies?- els que, callant, van atorgar.

Tampoc sabem si la massacre pa- risenca -és a dir, una cosa que va terriblement de debo i no els arti­cles de broma de la rebatejada DiLL (Democràcia i Llibertat)- ha redi- mensionat la mida de les coses. Des­prés de moltes classes particulars de Mas-Colell i de fullejar La Van­guardia, Francesc Homs ha aconseguit comprendre que els 10 dipu­tats de la CUP són molt poqueta co­sa per humiliar les 400 famílies. I ara ho proclama indignât.

Més caretes i disfresses

Per si de cas, l'home ja està pre­parant les maletes per anar-se'n a Madrid. ¿Com a ambaixador plenipotenciari de la República Catalana de Forcadell? No: com a cap de llista autonómic del que queda del naufragi. Jo, en el seu lloc, hauria fet el mateix: posar terra peí mig.

Tinc la tremenda sort de no ha- ver votat Junts pel Sí, ja que, en aquest cas, estaria profundament dolgut al veure que han jugat a la ruleta russa amb els meus estalvis sentimentals, i que, malgrat haver perdut i haver-me perdut, inten­taran convéncer-me una vegada més, una vegada Mas, amb noves caretes i disfresses. I jo, patriótica- ment amnésic, possiblement tor­naré a omplir els carrers amb ale­gres cántics i banderes fins a batre el Guinness de la Santa Innocencia.

No és el meu cas. Pero resulta que m'ha tocat ser catalá i m'avergonyeix que els meus heroics re- presentants no parin de jugar brut. ¿Mas president? Vés a saber: potser, per continuar sent una mi­ca més de 10 i per alló del procés, els de la CUP voten al final que sí, que bueno.

JOAN OLLÉ