divendres, 25 de desembre del 2015

2332-TOQUEM DE PEUS A TERRA, O EL QUE EN PODEM ESPERAR DE LA INDEPENDÈNCIA

El que acaba de declarar el Conseller d’Economia Andreu Mas-Colell, que per lo menys aquest ens diu tota la veritat i per crua que sigui i no fa volar coloms, tal com ja ens te acostumats i des del 2012, que és quan li va venir de cop la seva  actual diarrea independentista, del somiatruites d’en Mas, que segons ell, si s’arriba proclamar la República Catalana Independent, a partir d’ aleshores, immediatament, tots els catalans viurem, i només per obra i gràcia de l’Esperit  Sant, com Alicia en el país de les Meravelles, o sigui exactament, el que va dir en Francesc Pujols fa molts d’anys, de que els catalans i per el sol fet de ser-ho, quan vagin pel mon, anessin on anessin, ho tindrien tot pagat. Quina “boutade”! I és que ens ho diuen tan convençuts, que hi ha catalans de bona fe que fins i tot, s’ho creuen!

Doncs, ara per ara, la crúa realitat és que “Els funcionaris catalans  NO  recuperaran tampoc el 2016,  tot el que se’ls va ser retallat fa quatre anys, contràriament al que succeirà a la resta d’Espanya”.

I els sindicats reclamen que també la Generalitat apliqui l’augment salarial del 1,1%, que el govern Central ha atorgat als seus de funcionaris.

Si que creuen en miracles aquests Sindicats, perquè si la Generalitat  ja te per norma de mai pagar el que deu –nomes cal preguntar-ho a les farmàcies- i ara encara pretenen de que els hi augmentin el sou el 1,1%, i de on voleu que tregui els calés la Generalitat, que sempre ha demostrat de què i per segons què, te les mans foradades, per poder aplicar aquest augment?

A més Mas-Colell, ha acabat dient: “Les perspectives  de donar per liquidades  les retallades en la funció pública són escasses,  després que la proposta del pla social i soberanista, enviada per “Junts pel Si” a la  CUP, per aconseguir la investidura d’en Mas, segueixi mantenint la porta tancada, a una millora retributiva”.

PERE PÍ CABANES

Sant  Hipòlit de Voltregà      

2331-LES LLISTES D’ESPERA, SON ”EFECTES COL•LATERALS” DE LA CRISIS

Això es el que ha tingut la barra de declarar l’impresentable Conseller de Salud Boi Ruiz, i encara hi ha afegit i amb  caire optimista i gairebé triomfalista: Assegura de que la sanitat catalana ha resistit “molt be” les retallades.

I tant que si, per què si no de grat, per força,, per què  la xifra retallada des de el 2010 ha estat un 14% o sigui uns 1.500 milions d’euros, després a les llistes de espera, hi han uns 160.000 pacients i a les que encara no han estat diagnosticades, per què esperen la prova tecnològica  complementaria, son uns 200.000 i en canvi tenen les penques els de Junts pel Si, de oferir als de la CUP, que si recolzen la investidura d’en Mas i entre altres fantasmades, aquestes esgarrifoses xifres, es comprometen a reduir-les a la meitat, ara el que no diuen com pensen aconseguir-ho, si fins ara de cap manera ho ha pogut pas fer.

I tant de que els efectes son col·laterals, per què els únics que els patim, som tots els que depenem del pompós Institut Català de la Salud.

Jo i com tots sabeu, de que mai ho he estat ni ho serè de franquista, però del que si que us puc informar és de que quan en plena època franquista l’any 1942, es va crear el Seguro OBLIGATORI d’Enfermetat a on i mitjançant unes cotitzacions, que no ens les varen pas preguntar si hi estàvem conformes, sinó  que les mateixes ja se’ns descomptaven automàticament  del sou, per part de la empresa a on treballaves, però això si, ens varen assegurar de que i al jubilar-nos, tindríem de forma vitalícia i sense tenir de pagar-les, totes les medecines que podéssim necessitar i es de justícia dir de que i en aquest aspecte Franco sempre va complir, ja que fins i tot les Aspirines també hi entraven.

Ara be, ens arriba la tan esperada democràcia i com que amb els nostres impostos i a partir de aleshores, em de mantenir a tantes sangoneres, ai! perdoneu, el que realment volia dir era tants polítics  inútils, a la que ha entrat un nou govern, sigui del PSOE com del PP, i  el primer que se li acudeix al Ministre del ram, es fer revisar quines medecines a partir de aleshores, ja tampoc no hi entraran  i jo mateix  em trobo de que cada any i això que tinc la gran sort de necessitar-ne ben  poques, però de la meva pensió ja en fotem més de 500 euros i a més a més que també  i per què se li devia encendre la bombeta al ministre de Hisenda de UCD, Francisco Fernández Ordóñez, des de aleshores  a tots els pensionistes, se’ns torna a descomptar  l’impost del IRPF, o sigui que son els únics espanyols que el paguem aquest impost dues vegades, la primera  per què ja ho varem fer del nostres sous i dels que varem poder abonar les cotitzacions i ara una altre vegada al percebre la pensió i cap  ni un governant posteriorment,  ha aixecat ni un dit per anular aquesta putada.

I perquè serà que tots els que estan ocupant avui dia càrrecs de responsabilitat en el Govern de la Generalitat d’Artur Mas, a part de ser unes nul·litats totals, tenen unes penques que se les trepitgen?

Cinq anys de Boi Ruiz han trasbalsat la Sanitat Pública catalana. La política sanitaria del govern actual ja es veu quina és: Consisteix en escanyar paulatinament els centres públics i fer-los progressivament més ineficients. Posteriorment, quan ja s’identifiqui “PUBLIC” igual a “INEFICIENT”, i “PRIVAT” com “EFICIENT”, es vendrán els centres públics a grans grups privats amb ánim de lucre, perquè els gestionin. Maquiavèlic, però real.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

dijous, 24 de desembre del 2015

2330-ARTUR MAS, EL DESMEMORIAT DE CONVENIÈNCIA

Artur Mas: “El concepto de independencia lo veo anticuado y un poco oxidado”

¡Quién te ha visto y quién te ve! El ahora soberanista presidente de la Generalitat defendió incluso la monarquía como garante de la convivencia.
El presidente de la Generalitat, Artur Mas, rechazaba de forma tajante en el año 2002 la independencia de Cataluña sobre España. Así queda reflejado en ¿Qué piensa Artur Mas?, libro escrito por el periodista Rafael de Ribot en base a una serie de conversaciones mantenidas con el dirigente de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). 

Rechazo rotundo a la independencia
Publicado por Dèria Editors, este libro vio la luz meses después de que el por aquel entonces líder del PNV, Juan Josué Ibarretxe, diese a conocer el plan que llevaba su nombre y se comenzase a discutir sobre la posibilidad de que Euskadi se independizase de España. En ese contexto, Artur Mas confesó a de Ribot (periodista muy próximo a CDC que había ocupado altos cargos de dirección en TV3 y Catalunya Ràdio) su rechazo rotundo a la independencia. 

La independencia, un concepto “anticuado y oxidado”
“El concepto de independencia lo veo anticuado y un poco oxidado”, afirmaba literalmente Artur Mas tras expresar su apuesta decidida “por la España plurinacional, que quiere decir un Estado organizado sobre cuatro naciones: Castilla, con toda su área de influencia, Galicia, Euskadi y Cataluña”.

“España no es Yugoslavia”
Incluso, el líder de Convergència Democràtica de Catalunya llegaba a renegar de la ruptura del Estado por “la evolución” del Estado desde 1978 y porque “España no es Yugoslavia”. “Además, entre Cataluña y España existen suficientes lazos e historia compartida como para tener muy presente este bagaje común, que se manifiesta incluso en la composición demográfica de Cataluña”, señalaba entonces.

Contra el concierto catalán
Cabe recordar que en 2002 CiU todavía daba apoyo a los Presupuestos que el Partido Popular presentaba en el Congreso de los Diputados. Incluso, la coalición catalana se mostraba contraria al pacto fiscal en la línea del concierto vasco: “No es el modelo del concierto lo que a mí me interesa, sino conseguir los mismos resultados”, confesaba Artur Mas a Ribot en este libro que supuso una especie de puesta de largo del sucesor de Jordi Pujol en Convergència.

Ensalzado por la caverna
Tanto es así que, en base a la conversación mantenida con Ribot, diferentes medios de la caverna mediática como el diario ABC ensalzaban el “pragmatismo” de Mas en base a su advertencia de que cualquier formación o dirigente que enarbolase la bandera del secesionismo se daría de bruces contra los deseos de la mayoría de los catalanes.

“Objetivos ambiciosos pero inalcanzables”
“Una cosa es ponerse el listón muy alto -afirmaba Mas en referencia a su objetivo de conseguir el mayor grado posible de autogobierno- y otra es fijar unos objetivos tan ambiciosos que sean inalcanzables, porque se acaba generando frustración colectiva”. 

Defensa de la monarquía
Mención aparte se merece la defensa a ultranza que Mas realizaba sobre el papel de la Corona como garante de la convivencia. En su opinión, la monarquía “se está demostrando como una fórmula que funciona en España”. Unas declaraciones, en definitiva, muy alejadas del pensamiento actual del presidente de la Generalitat.


I, per acabar, afegeixo jo: Cal mirar més per a donar-se’n compte de la hipocresía sistemática d’aquest “pinxo” de la política?

Jordi Pi Solsona
(el fill del meu pare)