El president del govern, Rodriguez Zapatero, ha tornat de vacances i a les seves primeres manifestacions ens acabà d’informar que pensen....... apujar els impostos però,,,,de una forma limitada i EVENTUAL.
Mare de Deu, quan jo sento aquesta paraula als nostres polítics, m’esgarrifo, ja que a Espanya tenim la punyetera desgracia que tot el que s’ha proposat com “eventual” es definitiu i d’això els pensionistes en tenim una mala i llarga experiència ja que som els únics espanyols -i això es d’ençà que “gaudim” de la democràcia- que paguem l’impost de l’IRPF dues vegades i això ho he escrit un munt de vegades i mai i ni per casualitat cap dels partits polítics amb representació parlamentaria se’n han ni preocupat. Allò de............. avui per tu i demà per mi i que mai, ni el dictador Franco, es va atrevir a fer-nos aquesta “putada”.
Les nostres cotitzacions a la SS, procedien d’uns diners que haviem guanyat “con el sudor de nuestra frente” com diu l’Evangeli i que prèviament ja havien tributat per aquest concepte i que ens havia retingut l’empresa per fer l’ingrés corresponent a la Tresoreria de la SS, per gaudir, el dia de demà, de una pensió digna o sigui com si fos una guardiola i anar-ho tornant de mica en mica o sigui un cop al mes..
Era quan el govern de Suàrez i de Ministre d’Hisenda hi havia en Francisco Fernandez Ordòñez, -qepr que es va pasar al PSOE i també va ser Ministre amb Felipe Gionzález o sigui un “transfuga”, però que ens va deixar una bona peça de recanvi com es el seu germà, actual governador del Banc d’Espanya que sempre està tocant la pera envers les pensions, però mai ha parlat del seu suculent sou- que havia tingut, com molts altres ministres del mateix govern, alts càrrecs durant el règim franquista i prèviament havia jurat els “Principios Fundamentales del Movimiento” i un any, com es troben actualment, que no li quadraven els números per arrodonir el proper Pressupost General de l’Estat, se li va encendre la bombeta i va pensar que, com que els pensionistes som mesells i mai ens manifestem, ni tallem carreteres, ni organitzem tractorades va dir..... farem, eventualment, una llei per la qual cosa els pensionistes, que fins ara no se’ls descomptava de la seva pensió l’impost de l’IRPF, se’ls descomptarà. I nosaltres....... a tragar i callar Això devia ser pels anys 1977 o 78. Estem al 2009 i continuem eventualment, con “la casa sin barrer”.
Jo he fet un munt de gestions per tal d’intentar aconseguir eliminar aquesta espoliació i la darrera va ser a través del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que em va informar que, actualment ja no hi tenim res a pelar. Resulta que ara els que ens pensem que som “Pensionistes” ja no cobrem una “pensió” si no que cobrem un “Rendimiento por el Trabajo” i segons una llei que es van treure de sota la mànega, els “rendimientos por el trabajo”, tenen l’obligació, per llei, de tributar per l’IRPF. O sigui que ara ja no som “pensionistes” si no “rendimentistas”.
Ve a ser com quan els Ajuntaments, que fa molts anys que pagaven els cotxes l’Impost d’aparcament un cop a l’any. Quan van sortir un munt de cartes als mitjans de comunicació, enfotent-se’n de com es podia tenir la barra de fer pagar un impost per una cosa que era impossible poder fer, com era poder “aparcar”......doncs una lluminària política, va trobar la solució. A partir d’aleshores ja no se’n diu “Impost d’aparcament” si no, “Impost de........circulació”. com es coneix encara actualment. La qüestió es treure els cales de on siguin. Ja ho deia el meu avi que va morir el 1924.......Feta la llei, feta la trampa !
Mare de Deu, quan jo sento aquesta paraula als nostres polítics, m’esgarrifo, ja que a Espanya tenim la punyetera desgracia que tot el que s’ha proposat com “eventual” es definitiu i d’això els pensionistes en tenim una mala i llarga experiència ja que som els únics espanyols -i això es d’ençà que “gaudim” de la democràcia- que paguem l’impost de l’IRPF dues vegades i això ho he escrit un munt de vegades i mai i ni per casualitat cap dels partits polítics amb representació parlamentaria se’n han ni preocupat. Allò de............. avui per tu i demà per mi i que mai, ni el dictador Franco, es va atrevir a fer-nos aquesta “putada”.
Les nostres cotitzacions a la SS, procedien d’uns diners que haviem guanyat “con el sudor de nuestra frente” com diu l’Evangeli i que prèviament ja havien tributat per aquest concepte i que ens havia retingut l’empresa per fer l’ingrés corresponent a la Tresoreria de la SS, per gaudir, el dia de demà, de una pensió digna o sigui com si fos una guardiola i anar-ho tornant de mica en mica o sigui un cop al mes..
Era quan el govern de Suàrez i de Ministre d’Hisenda hi havia en Francisco Fernandez Ordòñez, -qepr que es va pasar al PSOE i també va ser Ministre amb Felipe Gionzález o sigui un “transfuga”, però que ens va deixar una bona peça de recanvi com es el seu germà, actual governador del Banc d’Espanya que sempre està tocant la pera envers les pensions, però mai ha parlat del seu suculent sou- que havia tingut, com molts altres ministres del mateix govern, alts càrrecs durant el règim franquista i prèviament havia jurat els “Principios Fundamentales del Movimiento” i un any, com es troben actualment, que no li quadraven els números per arrodonir el proper Pressupost General de l’Estat, se li va encendre la bombeta i va pensar que, com que els pensionistes som mesells i mai ens manifestem, ni tallem carreteres, ni organitzem tractorades va dir..... farem, eventualment, una llei per la qual cosa els pensionistes, que fins ara no se’ls descomptava de la seva pensió l’impost de l’IRPF, se’ls descomptarà. I nosaltres....... a tragar i callar Això devia ser pels anys 1977 o 78. Estem al 2009 i continuem eventualment, con “la casa sin barrer”.
Jo he fet un munt de gestions per tal d’intentar aconseguir eliminar aquesta espoliació i la darrera va ser a través del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, que em va informar que, actualment ja no hi tenim res a pelar. Resulta que ara els que ens pensem que som “Pensionistes” ja no cobrem una “pensió” si no que cobrem un “Rendimiento por el Trabajo” i segons una llei que es van treure de sota la mànega, els “rendimientos por el trabajo”, tenen l’obligació, per llei, de tributar per l’IRPF. O sigui que ara ja no som “pensionistes” si no “rendimentistas”.
Ve a ser com quan els Ajuntaments, que fa molts anys que pagaven els cotxes l’Impost d’aparcament un cop a l’any. Quan van sortir un munt de cartes als mitjans de comunicació, enfotent-se’n de com es podia tenir la barra de fer pagar un impost per una cosa que era impossible poder fer, com era poder “aparcar”......doncs una lluminària política, va trobar la solució. A partir d’aleshores ja no se’n diu “Impost d’aparcament” si no, “Impost de........circulació”. com es coneix encara actualment. La qüestió es treure els cales de on siguin. Ja ho deia el meu avi que va morir el 1924.......Feta la llei, feta la trampa !
Publicat a "OSONA COMARCA" de Vic, el dia 10 de setembre
