dijous, 2 de desembre del 2010

PENSAMIENTOS


La mejor manera de librarse de una tentación es caer en ella.
Oscar Wilde.

Hice un curso de lectura rápida y fui capaz de leerme 'Guerra y paz' en veinte minutos. Creo que decía algo de Rusia.
Woody Allen.

No existen más que dos reglas para escribir: tener algo que decir y decirlo.
Oscar Wilde.

Cuando no sopla el viento, incluso la veleta tiene carácter.
Stanislaw Jerzy Lec.

El pesimista se queja del viento; el optimista espera que cambie; el realista ajusta las velas.
William George Ward.

Lo malo de ser puntual es que uno llega y no hay nadie allí para apreciarlo.
Franklin P. Jones.

La televisión es el único somnífero que se toma por los ojos.
Vittorio de Sica.

Las estadísticas son como los bikinis: muestran mucho pero ocultan lo esencial.
Aaron Levenstein.

Quien rie el último piensa más lento.
Will Broer.

Para quien navega sin rumbo ningún viento es favorable.
Séneca.

Una buena novela nos dice la verdad sobre su protagonista; una mala nos dice la verdad sobre su autor.
Gilbert K. Chesterton.

Reza, pero no dejes de remar hacia la orilla.
Proverbio ruso.

Los amigos son los que te ayudan a levantarte cuando los demás ni siquiera saben que te has caido.
Anónimo.

El corazón, si pudiera pensar, se pararía.
Anónimo.

Tal vez este mundo sea el infierno de otro planeta...
Aldous Huxley.

Egoísta es aquel que piensa más en sí mismo que en mí.
Anónimo.

Las mujeres viven más que los hombres. Especialmente las viudas.
Groucho Marx.

Más de uno le debe su éxito a su primera mujer... y su segunda mujer a su éxito.
Bernard Shaw.

Si el vino perjudica tus negocios, deja tus negocios.
Gilbert K. Chesterton.

Se tarda dos años en aprender a hablar y toda una vida en aprender a callar.
Ernest Hemingway.

dimecres, 1 de desembre del 2010

JOSE MONTILLA...... ENS VA PRENDRE PER BABAUS?


Publicat a la premsa del dia 27....”Montilla apel•la al vot dels treballadors per impedir els retalls socials de la dreta”.......però aquest senyor a quin país es pensa que viu o està a la lluna de Valencia. Menys mal que les eleccions del dia 28 l’han deixat al seu veritable lloc, de on confiem que no en retorni com ha promès, ja que ha assegurat que ni tant sols es presentarà com a secretari general del PSC, però es que ja va intentar “enredar” als pensionistes, abans de la “congelació per l’any 2011”, amb una trobada surrealista i que la majoria van manifestar posteriorment que ni sabien a on els portaven ni a què, com les manifestacions “espontànies” del temps del Caudillo i ara ho intentava amb els treballadors, per què es veu que encara no s’havia assabentat de que els que han congelat les pensions als jubilats i després els que han rebaixat el 5% del sou als metges, practicants, infermeres, policies, mossos d’esquadra, mestres, jutges, empleats de la justícia, de la Diputació, dels Ajuntaments, etc etc, i tots aquests i molts d’altres, son, si no estic confós, treballadors......ha estat -i en contra tots els partits polítics amb representació parlamentaria- el govern del PSOE, o sigui dels seus, com pot somniar que la majoria dels treballadors catalans siguin tant infantils o fins i tot, tant mesells i l’haguessin votat. Dubto que la Moreneta en aquest cas concret el poguessin ajudar, ja que era.....Misión Imposible i les eleccions, gracies a Deu, ho han confirmat.

PERE PI CABANES

dissabte, 27 de novembre del 2010

CARTA DE DISCULPA AL PRESIDENT MONTILLA






















Molt Honorable President Montilla,
M'he assabentat que ha destinat 20.000.000 d'euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un
contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s'impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i
que fins i tot s'han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser
menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m'agradaria demanar-li disculpes.
Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d'educació obligatòria, lamento
no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l'execrable
formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser
emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.
Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de
setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.
També vull aprofitar l'avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho;
però els dos s'aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest
comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m'alleuja la consciència.
Té tot el meu suport per acabar d'eradicar valors com l'esforç, el sacrifici i l'excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva
trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi's amb la quantitat de joves
amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d'atur juvenil: quins ignorants!!
Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l'esperança perquè a la nova generació que puja no l'haurà d'ajudar tant;
s'estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.
Cordialment,
Joan Güell
P.D. Prego que disculpi el fet d'haver après a escriure sense faltes d'ortografia.