dilluns, 30 d’abril del 2012

594-UN TOC D’ATENCIÓ AL “CENTRE MÉDIC MANLLEU”

Acabo de rebre la notificació d’aquest Centre per la renovació del Carnet de Conductor i amb  lletres ven destacades diu:

ES RECOMANA DEMANAR HORA

Això  em fa recordar aquest escrit que els hi vaig enviar  a aquest Centre i que no va ni merèixer l’educació de contestar-me-la:
 Fet amb tot l’afecte i estima i essencialment amb atenció al creador del mateix, el Dr. Basilio Anía Martinez, qepr, que sempre em va honrar amb la seva inoblidable amistat.
Per visitar-te en aquest Centre, com es lògic, sempre s’ha de demanar dia i hora. Ara vista la meva experiència del dia d’avui 16 de juny..........això no serveix per res i no deixa massa be la deontologia del esmentat “Centre”.
Vaig demanar hora -el dia per aquest doctor sempre es el dimecres-  i em van   donar a les 17,15 i al preguntar quans en tenia al davant em va dir que un. He arribat uns minuts abans i ja ni havien dos que s’esperaven i he interpretat que a recepció  es devien confondre i ni havia un de més ja que havien arribat precisament, abans que jo. Passaven de dos quarts de sis i encara el doctor no havia arribat per començar les visites i ha arribat un altre senyor que s’ha assentat. Com que jo tenia a les 17,15 i ja eren més de les 17,30 he suposat que aquest nou arribat, tenia hora, més tard que jo. Ha arribat el Doctor  i ha començat la primera i seguidament la segona visita demanant pel nom dels que s’esperaven davant meu. M’entres feia la segona ha passat una infermera joveneta i molt  “pizpireta” que es veu que coneixia al que s’esperava, arribat darrera meu, per què he vist que es feien moltes carantoines. Ha entrat al despatx del metge i a la que surt la segona visita ella el crida i el fa entrar o sigui que la fet “colar”. Eren ja prop de les sis i arriba un altre senyora i quasi al moment surt la visita anterior i ja criden a la que acaba d’arribar. Immediatament m’he aixecat i he dit a recepció que anul·lessin la meva visita i els he donat a  conèixer el motiu, ja que per aquest viatge de fer demanar dia i hora  no calia alforges, si després “algú” l’ordre de visites se la passa pel replà de l’escala i la feia al seu ”libre albedrio”.
Doctor Anía “junior”, amb tot l’afecte i consideració, em permeto recomanar-li posi un xic d’ordre i serietat al seu Centre i a aquesta infermera, que pel Doctor sabrà qui es ja que vostè m’ha vist per qui feia “cua” i li canti una mica les quaranta i no es passi de llesta en el successiu amb les seves amistats per què  si el mateix tenia pressa....haver-se llevat mes d’hora...a l’hora de demanar hora.
 Afectuosament
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dimarts, 24 d’abril del 2012

593-EXPRESIDENTS


Que en te de raó el senyor Eugeni del Castell, amb el seu escrit del dia 23, doncs ara només en tenim tres que viuen ja del “coent-ho”, però s’imaginen d’aquí a 25 o 30 anys, quants ni hauran ?....podrà aguantar la Generalitat tanta disbauxa? I a Sant de que, tenen de tindre aquestes bicoques, que han fet per merèixer-les, apart de que mentrestant han manat, han gaudit de un sous multimilionaris.

Aquest son d’aquells de aixequem-nos hi aneu-hi. En aquests moments, tothom s’ha de sacrificar......menys ells, naturalment, fan ranxo apart. Per què no prediquen amb l’exemple a la hora de cenyir-se el cinturó? Això em recorda l’any 1939 que als sorrals dels Camps de Concentració de França, mai em vaig trobar amb cap dels capitostos dels partits polítics ni caps del Exèrcit i nosaltres allà tirats, passant veritable fam, misèries i vexacions.

Per què no fem un referèndum sobre si o no se’ls mereixen, estic segur que els tres d’ara obtindrien només el vot de ells mateixos i la seva família.

PERE PI CABANES

San Hipòlit de Voltregà


A continuació un article de la revista digital: www.periodistadigital.com/
--------------------------------------------------------------------------

Oficina, secretaria, asesor, coche, chófer, pensión...

Pujol, Maragall y Montilla nos cuestan dos millones de euros al año

El ex presidente autonómico de CiU dejó bien preparada su 'jubilación' a costa del dinero de los ciudadanos

El coste del mantenimiento de las oficinas de ex presidentes de la Generalidad de Cataluña no arreglarían los presupuestos autonómicos. Pero en época de crisis mantener un gasto de dos millones de euros al año para que Jordi Pujol, Pasqual Maragall y José Montilla tengan despacho, chofer y secretaria, entre otros derechos, parece excesivo.

Los ex presidentes de la Generalidad le cuestan al contribuyente cada año casi dos millones de euros. Una ley del Parlament, aprobada a finales del último mandato de Pujol (2003), autorizó a los que dejasen el cargo de presidente autonómico disponer de oficina propia, secretaria, un asistente, coche oficial con su conductor y seguridad.

También disfrutan de una pensión, a la que se acogen los ex presidentes del Parlament de hasta el 80% de su sueldo la mitad del tiempo que estuvo de máximo dirigente de la Generalidad, y del 60% a los 65 años. Las pensiones de los ex presidentes autonómicos y del Parlament (Joan Rigol, de CiU, y Ernest Benach, de ERC) asciende a 660.000 euros al año.

Los alquileres de los tres despachos ascienden a casi 389.195,81 euros al año. A esto hay que sumar una partida de otros 184.000 euros, que Pujol, Maragall y Montilla se reparten para los gastos de material, suministro, etc. de sus oficinas, según ha recogido este miércoles --7 de marzo de 2012-- El Mundo en su edición de Cataluña.

PUJOL, DESPACHO DE 441 METROS CUADRADOS

Los datos están reflejados en la memoria de alquileres de los Presupuestos de la Generalidad de 2012, que CiU aprobó gracias a la abstención del PP --El PP le aprobará los presupuestos a CiU a cambio de nada--. En ellos se incluyen los gastos que suponen mantener las tres oficinas de los ex presidentes autonómicos.

La oficina de Pujol --en el lujoso Paseo de Gracia de Barcelona y de 441 metros cuadrados-- cuesta 148.672,28 euros al año. A esta cantidad hay que sumar otros 15.053,52 euros anuales de gastos de escalera. La oficina de Maragall -en Paseo de Gracia con la Avenida Diagonal y de 312,84 metros cuadrados--, 127.628,93 euros de alquiler; y la oficina de Montilla --en la Avenida de Diagonal con Rambla Cataluña- tiene un coste de 90.992,16 euros más 6.848,92 de comunidad.

El sueldo del personal adscrito a estas oficinas va a parte. Pujol, Maragall y Montilla cuentan con un asesor remunerado cada uno, que cobra unos 66.850 euros brutos al año, lo que supone un gasto en total de 200.550 euros anuales.

LAS SECRETARIAS, POCO MÁS DE 25.000 EUROS

Además, una secreatria cada uno de los ex presidentes autonómicos. Son del grupo C-22, lo que supone que perciben alrededor de 25.380 euros al año. Las tres secretarias suponen 76.140 euros al año a los presupuestos autonómicos. Los tres chóferes cobran cada uno alrededor de 19.372 euros al año (grupo C-2). El coste de los tres supone 58.116 euros más, que hay que sumarlo al pago del renting de los coches oficiales: unos 18.000 euros anuales.

En la misma línea, el coste salarial de los agentes de los Mossos d'Esquadra adscritos a la seguridad de los tres ex mandatarios autonómicos --unos tres o cuatro agentes asignados a cada ex presidente-- ronda los 360.000 euros.

www.periodistadigital.com/

Redacción Cataluña, 08 de marzo de 2012

dijous, 19 d’abril del 2012

592-JO NO EN RESPECTO A CAP, DELS POLÍTICS D'ESPANYA


Que s'ho han guanyat a pols. El “Tristpartit” va arruinar a Catalunya, l’Artur Mas, malgrat anunciar el govern dels “millors”, de moment tampoc ha fet res més que arruinar els catalans, el PSOE va arruinar a Espanya i el PP al so de timbals i platerets, durant la campanya electoral, en Rajoy vinga assegurar que abaixaria els impostos i que apujaria les pensions, d’acord amb el Pacte de Toledo. Com totes les promeses polítiques, tot MENTIDA.

Ha apujat els impostos i el Pacte de Toledo s’el ha passat pel replà de l’escala, l’any passat l’IPC va ser el 2,90% i ell ens apuja el 1% i ara arriba el tio Paco con las rebajas, el repagament (segons ells "copagament") i a més a més, abonar el 10% del valor de les medicines i com a mi, que s’em queden mès de 800.000 de les antigues pessetes de la pensió, per l’impost del IRPF, un altre atracament als pensionistes, que som els únics espanyols que el paguem dues vegades, ja que les pensiones venen d'unes cotitzacions que ja haviem tributat per aquest impost i que també va ser obra de un polític que varem gaudir ja amb la democràcia, l’inefable Francisco Fernandez Ordòñez qepd

Aquest meus calés per què han de servir........per poder pagar als inútils del Congrés dels Diputats, els del Senat otros que tal, els Parlaments......... Espanya no pot soportar 17 Parlaments de les Autonomies que, com tots sabem, son una veritable sangonera i en canvi no serveixen per res i tot, abans de tocar un cèntim dels pensionistes, quines pensions son tan migrades, que només ens guanyen Grecia i Portugal. Vaja trist consol

No, el “váyase Sr. González”, de l’Aznar, si no..... foteu el camp d’una vegada, tots els politics, habidos y por haber !. Ja n’estem farts de tots vosaltres

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà