“Questa mattina mi
sono alzato.
O bella ciao, bella
ciao, bella ciao, ciao, ciao.
Questa mattina mi sono
alzato,
e ho trovato…”
Doncs això m’he trobat aquest matí quan m’he llevat, tal com
comença la cèlebre cançó italiana, i he tingut curiositat per saber còm havía
acabat la votació d’ahír, de la que hi va haver un gran seguiment mediàtic tota
la jornada, i he posat la radio. Caram! He anat buscant per tot el dial, i cap
emissora deia res al respecte. Què hauría passat? Doncs per aquest mitjà no me’n he pogut pas
assabentar.
Surto i vaig al quiosc a comprar el diari. Veig a la portada
de La Vanguardia una primera dada: “EL
SÍ A LA INDEPENDÈNCIA ARRIBA A 1,6 MILIONS DE VOTS”. Aquest és, per primera vegada, el valor més aproximat del nombre de catalans realment partidaris de la independencia. El número dels que
han anat a votar, ha estat de més de 2,2 milions de catalans, segons el Govern,
i ho han fet en un clima de civisme. Bé. Vaja, bé, doncs no tant bé. Més aviat
quelcom malament. Jo quasi m’atreviría a dir que un autèntic desastre, després
del gran dispendi econòmic i desplegament de medis de propaganda que ha costat
la preparació i execució d’aquesta diada de votació general, per a coneixer el
número de ciutadans de Catalunya que seríen partidaris o no, de la independència
del Principat. Deixem-ho, això no obstant, en uns resultats molt modestos, amb
respecte a les espectatives.
Anem cercant més detalls del día. Puc llegir a El
Periódico de Catalunya del 10N:
“Resultats (amb el
88,4% escrutat): Sí-Sí: 80,7%...” (i aquesta és la xifra que s’ha donat
internacionalment dels partidaris da la independencia, doncs al telenotícies de
TV3 d’avui he pogut constatar que diaris francesos, anglesos i americans, es
feien ressò d’aquest percentatge).
Malament!
Així, comencem molt malament! D’on surt aquest percentatge? De dividir el
número de vots partidaris del Sí-Sí (1.806.336) pel nombre de ciutadans que han
anat a votar (2.236.806), dades tretes de El País, amb un 96,8% escrutat, “salvo error u omisión”. Bé, doncs això
és cometre el mateix error, o enganyifa, que comet el govern espanyol, quan dóna el número
d’aturats. Segons ell, a Espanya hi ha uns 4 milions d’aturats. En canvi, quan
els compta Brusel·les, surten més de 6 milions. I perquè aquesta diferència?
Perquè el trapisondista govern espanyol no compta com aturats, els que ja no
cobren cap prestació (però realment, segueixen sense feina), als que estàn fent
cursos de l’INEM, etc. En canvi, per a Europa, aturats són tots aquells que,
trobant-se en edad laboral i no estant malalts, no estàn treballant. Jo em crec
més aquest darrer valor, es clar.
Per a calcular els percentatges d’escrutini, semblantment a
com ho faría Brusel·les, hauríem de
prendre com a base, no el número de votants només, sinó el número de ciutadans
potencialment susceptibles de votar, majors de 16 anys,. Aquest valor, segons
la Generalitat, és de 5,4 milions de ciutadans, i segons l’Institut Nacional
d’Estadística, de 6.228.531 ciutadans. El número total
de ciutadans de Catalunya, a final del 2013, és de 7.663.650.
Així, si dividim els vots del Sí-Sí (1.806.336) pel número de
votants potencials (6.228.531), obtenim un 29,0%. Aquest és el número REAL de ciutadans
catalans, partidaris de la independencia, amb referència al total amb dret a
vot. Un 29% del total. No n’hi ha més. Números canten.
Per tant, els Estadístics de la Generalitat, ens fan la
mateixa patota que els tan criticats
de Madrid. Inadmisible. Amb el seu sistema, si es donés el cas de que només anéssin
a votar el sr. Mas i la seva familia, suposem quatre persones, i suposem que
tots votéssin Sí-Sí, tindríem que: Número de votants del Sí-Sí: 4. Número total
de votants: 4. Així doncs, obtindríem que el 100% dels catalans, seríen
partidaris de la independencia! I els altres, la resta del poble (els 6.228.531
amb dret a vot)? Doncs segurament se’ls hauría d’aplicar aquella lletra de la
Trinca:
“Al poble que’l
dónguin pel…du-bi-du-bi-ua-ua…!”
Com sempre. Valent camí cap a la independencia!
I no ens equivoquem: No és un 80,76% ciutadans de Catalunya amb dret a vot que volen la independència, sinó tan sols un 29%. Res de jocs de mans.
Només una reflexió per acabar: I amb un minç 29% dels ciutadans
de Catalunya partidaris de la independència, pretenen dirigir el destí de l’altre
71%, no partidari, vulguis o no vulguis ? Poca democràcia i veig jo aquí. Com
sempre.
JORDI PI SOLSONA
(el fill del meu pare)
BARCELONA i SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ
