dijous, 29 d’octubre del 2009

ELS “MURRIS” DE CANAL CATALÀ TV I “JO ELS DENUNCIO”

Aquesta cadena te un programa que se’n diu “Tu denuncies” i ara jo aclariré per què ho faig de denunciar-los amb ells, per “murris”, per no donar un qualificatiu més real i potser més desagradable.
Per motius que no fan el cas, son moltes les vegades que he volgut parlar per telèfon, amb Catalunya Radio o TV3 –cadenes a les que l’esmenta’t canal no els hi arriba, per audiència, ni a la sola de les sabates- i sempre als pocs segons de la trucada una senyoreta et demana, personalment, en que et pot ajudar.
Això ho he intentat un munt de vegades amb CANAL CATALÀ TV, fins i tot, ahir, dia 26 d’octubre, després de les 10 del vespre ho vaig intentar més de mitja hora seguida o sigui que més de 11 trucades consecutives i totes amb el mateix resultat. Uns segons després de la trucada et surt la veu en cinta magnetofònica d’un senyor que et demana que “t’esperis un moment” i vas passant l’estona, esperant.. Al final i després de molt esperar, et surt la veu, també ja gravada, d’una senyora que et diu......Com que no el podem atendre, provi-ho d’aquí uns minuts o be et dona el teu telèfon la senyal de “comunicando”. Et sembla impossible que una cadena, no puntera, tingui tant moviment telefònic o tant mal servei, que amb més de mitja hora no hi puguis contactar amb el seu número 902-02-72-99, però que en canvi Telefònica be et cobrarà els minuts que la més de mitja hora que em van tindre “esperant al final per res” Em descuidava de fer-los observar que el número a trucar no es un 93 habitual, si no que com podeu comprovar es un 902...A veure quan un govern de debò i que no miri cap a un altre cantó i no com aquests xitxarel·los que “gaudim” tant a Espanya com a Catalunya actualment i es decideixen d’una vegada i per totes d’anular o fer anular a Telefónica aquests números com son els que comencen per 902 o 806 (pornogràfics) quins únics beneficiaris de la exorbitant sobre-tarifa que et facturarà Telefònica son pels que reben la trucada o sigui els “murris” de rigor però que se’ls hi ha vist el llautó, com en aquest cas son els de CANAL CATALÀ TV.

AL SENYOR SAURA SE LI HA VIST EL LLAUTÓ

Per fí, desgraciadament, els catalans sabem del mal que hem de morir. Si van escoltar, fa dies, la intervenció del senyor Saura en nom de ICV i alguns més del mateix “ram”, al penúltim ple al Parlament de Catalunya sobre el “fantàstic” nou finançament aconseguit, fins i tot va tenir la barra de vanagloriar-se de que el seu govern del tripartit no hagués anul·lat, ni pensa fer-ho, envers la desgraciada llei de “Successions i Donacions”, que com sap tothom, pràcticament només la paguem els “mesells” catalans.

O sigui que ja sabeu a qui no heu de no tenir en compte a les properes eleccions, per què som milers i milers els catalans que, afortunadament, tenim el nostre piset o la nostre parcel·la o el nostre cotxe, que ningú ens ha regalat i que hem pagat amb els nostres diners, guanyats “con el sudor de nuestra frente” com diu la Biblia, la qual cosa, el dia de demà, si Deu, o un altre govern, no ho soluciona, els “vostres” fills s’hauran d’empenyorar o malvendre, degut a la voracitat recaptadora del actual govern del tripartit, cosa que com ja sap el senyor Saura, als països comunistes tant admirats pels ecosocialistes, com Cuba, Corea del Nord, etc. a on tot es de l’Estat del “·Benestar” i allà mai tindran, desgraciadament per ells, aquest problema, que tenim actualment els maltractats catalans

Per descomptat que ni a mi, ni al meu successor natural, no ens en “fotreu” ni cinc –ja haureu observat que dic -els vostres fills i no els nostres fills- per què ja fa molts anys que em vaig aplicar allò de que “sabe más el diablo por viejo que no por diablo” i al seu temps –cosa que avui dia no podria fer- vaig prendre les mesures més acurades per evitar aquesta expropiació. Només he tingut el “petit” problema de que, de lo que “n’era amo...ara en soc mosso”.......però no d’esquadra.

O sigui que quan defenso tant febritosament l’anulació d’aquest impost, ni a mi, ni al meu hereu, no ens hi va ni ens hi ve, però faig el que no fan els nostres polítics que ens manen, que treballo desinteressadament pels altres i això que estic segur que a la millor a la llarga em passi, amb tots els respectes, com a Jesucrist, que va vindre de redemptor.....i el van crucificar i per aquest motiu les “toies” de EL 9 NOU, quan fa anys era “Sant de la seva devoció”, COSA QUE AFORTUNADAMENT PER MI, AVUI NO HO SOC, ja que mai he volgut combregar amb rodes de molí com ells pretenien, en una entrevista que varen publicar –el 2 de novembre del 2001, ves si ha plogut des de llavors- i que m’havia fet la aleshores responsable de la secció “El Calaix - Els Altres Famosos”, la Mariona Casas, ja em va titllar d’ADVOCAT DELS POBRES. Per cert que la mateixa va quedar molt parada quan per telèfon em va demanar per fer-me-la i em va dir........ens podríem trobar a mig camí........i jo vaig contestar-li.....de cap manera........per què........em va preguntar.............i jo vaig contestar-li..........PER QUÈ SEGURAMENT ENS TROBARIEM AL MIG DE UNA CORBA. Jo, aleshores vivia a Cantonigròs, que segons els entesos en la matèria, es la carretera amb més corbes per quilòmetre lineal.........de tot el mon i part de l’estranger !

La última del senyor Saura: ICV PIDE SE REDUZCA EL CONSUMO DEL AGUA – De La Vanguardia – Vivir. O sigui les habituals “restriccions ecosocialistes”- no cal que es disfressin com es norma de la casa,.....llegeixis “comunistes”- en lloc de buscar “solucions” als possibles problemes. .Vervigracia...La seva admirada Cuba, monarquia hereditària entre germans. Corea del Nord, monarquia hereditària de pares a fills i que ja van per la tercera generació, etc I en canvi aquí, son dels que pregonen per la III República. Com si n’haguessim quedat molt contents els que hi varem ser, de la “II”, que ens va portar a la guerra civil 1936-1939. Se us ha vist el llautó !

dissabte, 24 d’octubre del 2009

ELS “MURRIS” DEL “PÀRKING DEL PASSEIG” DE VIC

Fa uns dies que un “passerell” de Sant Hipòlit, amic meu, es va trobar amb aquesta “presa de pel”. Cap el vol de les onze del matí va aparcar el seu cotxe al pàrking del passeig i a les dotze va anar a retirar-lo. Al anar a abonar l’import del mateix es va trobar amb la desagradable sorpresa que havia extraviat el tiquet d’entrada. Lògicament va pensar....... “bueno”.... ja la he feta bona, ara hauré d’abonar des de les vuit del matí fins a les dotze del mig dia, hora que marxava, per la qual cosa quina va ser la seva nova desagradable sorpresa quant li varen cobrar de les 8 del matí fins a les 12 de la nit i va tindre d’abonar 20 euros sense que l’empleat en “fotés” ni cas del per què d’aquest “atracament legal”, per què sembla que tothom fa el viu o sigui que tothom es culpable fins que no es demostri el contrari

Fa anys que per aquestes contrades hi teníem entre altres, per exemple els bandolers, en Joan de Serrallonga o en Roca Guinarda que amb els seus trabucs atracaven als vianants. Ara es veu que ja no cal anar em trabuc, es pot fer el mateix, “legalment segons ells” des de el darrera de una finestreta.

Això també em recorda les tarifes del pàrking que hi ha al Hospital General de Vic, totalment abusives i més quan en aquest lloc normalment un no hi va gaire de gust si no es per una necessitat -i més si les comparem amb les del antic Seminari-. Els primers deu minuts son de franc......ara bé, si vostè passa dels 10 minuts, cosa molt fàcil degut a les cues que normalment hi ha només per donar hores, aleshores li cobren la totalitat del temps emprat. Sembla de lògica que haurien de descomptar aquests deu minuts del seu oferiment inicial, oi ?....doncs.... naranjas de la Xina !

LA LLEI DE “SUCCESSIONS” I LES “PENQUES” DEL “TRIPARTIT”

A les darreres sessions del Parlament de Catalunya, el govern que “gaudim” va prometre que “se`n parlaria” d’aquesta malaurada llei, de la que només en “gaudim” pràcticament els catalans. Malgrat que no van prometre quan en parlarien....ja ho han fet i no m’estranya gens, que el titular de la Conselleria d’Economia i Finances, el senyor Antoni Castells, se’ns hagi aprimat tant i estigui tant desmillorat, ja que ha desenvolupat una veritable obra “gegantina” d’enginyeria financera...... que ja demostra el que pot donar de sí.

Eureka !....... que diria el doctor Franz de Copenhague del TBO, han descobert la quadratura del círcol doncs han trobat la solució miraculosa per què tothom quedi content (?). Fins ara els “agraciats” amb una herència immobiliària, tenien UN ANY de termini per pagar el maleït l’impost de successions. Doncs “congratulations”, la Generalitat s’ha donat compte –quina vista- que els que només heretaven immobles tenien dificultats per vendre’ls i pagar l’impost, però amb la reforma ara tindran mes marge per la venta i aconseguir, fins i tot...... un preu més alt ! “De ilusion tambien se vive”. Doncs ara, el que per pagar aquest impost no rebi també diners en efectiu de l’herència i s’hagi de vendre la finca, gracies a la generositat (?) de la Generalitat tindrà DOS ANYS per pagar......això si, s’hauran de fer càrrec dels interessos de demora corresponents. Quin esperit de sacrifici per part de la Generalitat....jo no crec que mai els hi podrem agrair tanta generositat.......per què la quantia del impost serà exactament la mateixa que actualment. “Para este viaje no necesitabamos alforjas”.

I ara les diferents vares de mesurar. Acabo de llegir a la premsa les declaracions del portaveu parlamentari del PSC –o sigui del Tripartit- Joan Ferran, considerant “encertada” i justificant la posició de la Generalitat envers el trist cas Millet......No es una venjança immediata si no que s’han fet ressò del clamor popular.....No he vist publicat ni un sol escrit que demostri aquest ressò (?) però en canvi de demandes sol·licitant l’anulació d’aquest impost de les Successions, n’han sortit a punta pala i en canvi la Generalitat ni s’ha immutat per aquest “ressò”. O tots moros o tots cristians !

Ciutadans de Catalunya ! En les properes eleccions.......ja sabeu a qui NO heu de votar !
Publicat, una mica "censurat" com en ténen norma, i amb el títol Canvis en l'impost de successions, al diari "Avui", com a carta del dia "amb requadre" el 24/10/2009.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

DIUEN QUE............”CAP GEPERUT ES VEU EL GEP”

Que en tenia de raó el que per primera vegada va posar en circulació aquesta dita. I això ve amb motiu de la ridícula “esbroncada” que Josep Antoni Duran i Lleida va fer fa pocs dies, “destapant la caixa dels trons”, quan va acusar amb inusual duresa al mon empresarial català d’apatia i acomodament envers la reacció dels mateixos davant del govern de la Generalitat

Nosaltres ja fa algun any que vàrem fer arribar a mans del esmentat sr., portaveu de CiU al Congrés dels Diputats a Madrid, un dossier amb tots els comprovants i documents de les gestions que s’havien fet fins a la data davant del govern central sense cap resultat, dels QUATRE problemes que fa anys que considero essencials en benefici de la gent gran i pensions de viduïtat i que ningú se’n recorda, només quan s’acosten les eleccions que aleshores tots els partits polítics ens ofereixen l’oro i el moro” i que després ja no se’n recorden mai més fins a les properes. Vàrem fer aquest tràmit degut a que quan a la legislació anterior era portaveu en Xavier Trias, el seu segon en Jordi Jané i Guasch ens va citar al local de Convergència de Barcelona, dient que ens “volien ajudar” i ens va facilitar fotocopia d’una “proposta no de llei” que estava signada per tots els partits polítics amb representació parlamentaria, menys pel PP i segellada conforme havia ja tingut entrada al Congrés dels Diputats. Posteriorment i com que el PP tenia majoria absoluta la va tombar. Al entrar el nou govern del PSOE, un dels signants anteriors, és quan vàrem tornar a insistir amb el sr. Duran i Lleida com a nou portaveu de CiU. Després d’un parell d’anys de no saber res, fa un any aproximadament que aleshores ens vàrem adreçar al seu segon, el mateix Jordi Jané i Guasch. Fins a la data encara esperem es dignin contestar.

Interpretem que un ha de predicar amb l’exemple i vostè Sr. Duran i Lleida, és el menys indicat, vista aquesta deplorable actuació com a dirigent polític (?), per pontificar i sermonejar als empresaris catalans ja que vostè pretén que els altres facin el que vostè ha estat incapaç de fer particularment, com és, senzillament, enfrontar-se amb el govern de Madrid defensant els legítims i malmesos interessos de la gent gran i vídues, de la que tant se’n omplen la boca els polítics davant de la galeria. El capità Aranya, oi ?

Ah! Totes aquestes gestiones les vaig fer aleshores, com a secretari de l’Associaciò d’Exinternats del Franquisme a Catalunya.

I encara pretén que els ciutadans de peu ens prenguem a la classe política actual en serio ?. Per Deu, no ens faci riure ja que tots plegats només ens fan pena, I encara cap de vostès ha endevinat i “estudien”, el perquè cada dia hi ha més abstenció i més vots en blanc a les eleccions, cosa que qualsevol babau, sense tants estudis, ho sabem sobradament, ja que és el vot de càstig simbòlic que els ciutadans desenganyats i emprenyats us dediquem .

Aquest escrit ja va sortir publicat al setmanari de Vic RECLAM, el dia 4 de Juliol del 2007

“EL ETERNO DESCONTENTO”

I ara explicaré el per què m’auto nomeno com “El Eterno Descontento”
Transcorria l’any 1940 quan jo acabava de complir els 20 anys -Vaig néixer el 17 de gener del 1920 que es la festivitat de Sant Antoni dels Burros- i des de els 13 anys treballava en una Entitat Bancària a on hi vaig entrar com a “Botones”, com era lo habitual en aquella època. Només em conforma que el senyor Alfonso Escamez que va arribar a President del Banc Central, també havia entrat com a Botones a la Sucursal de Aguilas (Murcia).

Aprofitant un curt permís militar, doncs i des de el 1937 amb l’exèrcit republicà i empalmar amb el dels nacionals un cop “alliberats”, estava fent la mili -que em va durar fins el 1945, o sigui 8 anys perduts de la meva ja llunyana joventut- m’havia presentat a unes oposicions del Banc per ascendir a “Oficial Tècnic” que aleshores era la categoria màxima com a empleat i que vaig aconseguir l’ascens professional.

Per celebrar-ho, es va organitzar un sopar de germanor amb tota la plantilla de la sucursal –erem 18 o 20 empleats- i es va acordar que cada empleat faria la targeta de un altre per saber a on tenia d’assentar-se, però amb un “afegitó”.

Com que jo estava una mica de “punta” amb el director, aquesta me la varen delegar a mi i vaig posar-hi –en aquella època tot s’escrivia en castellà-

Don Sebastian Conesa Carbonell –El viudo alegre, ja que feia poc temps que havia mort la seva esposa, però ell anava com una moto.

I a mi en varen posar: Pedro Pi Cabanes – El Eterno Descontento

O sigui que com podreu comprovar i malgrat que això era fa 69 anys, no he canviat i continuo com.....EL ETERNO DESCONTENTO !
Ara be, com ampliació, va resultar que l’any 1944 a Don Sebastià –qepr- el van nombrar “DIRECTOR DE SUCURSALS” i demostrant-me que no era rancuniós, el 1947 a mi em va nombrar Interventor a la Sucursal de Sant Celoni i l’any 1948 em va tornar a ascendir, i em va nombrar Director a la Sucursal de Puigcerdà.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

PER QUÈ ENS SERVEIX LA GENERALITAT ?...........DE MOMENT, PER FOTR’ENS !

Al so de timbals i platerets, fa anys que la Generalitat ens va donar a coneixer la « fausta nueva » ( ?) De l’impost de l’IRPF…….. una part seria per el Govern Central i el restant per la Generalitat. A l’any que em refereriré el 66% va ser pels primers i el 33% pels “nostres” . I ara ve…. laverdad del cuento
Després de CINC ANYS D’AFERRISADA LLUITA per aconseguir que les modestes indemnitzacions que va concedir la Generalitat l’any 2000 als catalans que havien estat internats durant el regim franquista, per motius polítics, en Camps de Concentració o Batallons Militars Disciplinaris de Treballadors, estiguessin lliures de l’impost de l’IRPF, que ens havia descomptat el govern del PP que aleshores tenia majoria absoluta quan es van cobrar aquestes indemnitzacions,en el meu cas va ser l’any 2002 o sigui a la declaració de la renta del 2003, tal com va legislar el govern del PSOE de Felipe Gonzalez quan l’any 1990 va concedir UN MILIO de les antigues pessetes als que havien sofert tres o més anys de presó durant el regim franquista també per motius polítics, que van estar lliure de l’impost de l‘IRPF, que per fí i no per que cap partit polític en fes bandera, si no quan em vaig adreçar al sr. Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya, que va fer seguir el meu suggeriment al sr. Enrique Mugica, Defensor del Pueblo, doncs era un problema de caire nacional, que per fi el govern actual de Rodriguez Zapatero el mes de novembre del 2007 va aprovar un decret llei en aquest sentit, però únicament que ens retornarien un 15%. En el meu cas concret i son molts els que es troben en una situació similar a la meva, l’any que vaig cobrar aquesta indemnització, el descompte per l’IRPF em va representar un 24,30% pel que em vaig permetre escriure al president sr. Rodriguez Zapatero, preguntant-li el per què l’Estat ara “m’estraperlejava” un 9,30%, quant els que la van cobrar l’any 2006 ja no van tindre de fer-la constar a la seva Declaració de la Renda l’any 2007, tal com establia el decret o sigui que aquests ja es van beneficiar del 100% de lo que haurien tingut d’abonar.
Vaig preparar i enviar tota la meva documentació el 15 de novembre -i el dia 5 de desembre em va ser aprovada hi he rebut ja l’import d’aquest 15%- i aleshores, a la vista de la meva Declaració de la Renda, es quan em vaig donar compte de que realment aquest 24,30 no va ser cobrat totalment pel govern central si no que aquest es va quedar el 16,28% o sigui que si em torna el 15% i per què no es digui que els iaios no som solidaris el 1,28% restant ja em conformo en perdre’l, però a la Generalitat li va pertocar un 8,02% o sigui que sembla seria de justícia i més actualment que sembla que degut a les bones relacions que “diuen que tenen” amb el Govern Central (?), la Generalitat aquest any disposa de uns 32 mil milions d’euros al seu pressupost per l’any 2008 -si no estic confós, ja que escric de memòria- i és per això que considero raonable que per lo menys el 8% ens tindria de ser retornat per part de la Generalitat, seguint l’exemple del Govern Central. El 0,02 restant el consideraria també com el 1,28 del govern central, com a solidari.
Es per aquest motiu que inicialment em vaig adreçar a la “MESA DE VALORACIÓ” de la Generalitat, d’aquestes indemnitzacions, que de moment “no sabe no contesta” com es norma de l’Administració i en vista del seu silenci, em vaig adreçar el 27 de novembre del 2007 al Molt Honorable President de la Generalitat el sr. José Montilla. La contestació del seu Director General de Relacions Externes de la Presidència, el sr. Jordi Menéndez del 19 de desembre –rebuda el dia 28, Dia dels Innocents- es una manera com una altre de “tirar pilotes fora” però perspectives de que estudien si ens retornaran res, ho dubto, per que, fins i tot, ja han aprovat els pressupostos pel 2008 i d’això ni en parlen i ja es diu que....malaltia llarga ....parenta de la mort.
Tal com dic al encapçalament.......Per que ens serveix la Generalitat...? Ja que si aquest percentatge de l’IRPF,no s’hagués traspassat a la Generalitat, el govern Central ja ens hauria retornat TOT el que ens va deduir al seu dia per aquest concepte, tal com m’escriu el sr. José Enrique Serrano Martínez, Director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno del sr. Rodriguez Zapatero el dia 14 de desembre proppassat, al contestar la meva carta inicial adreçada al esmentat President del Govern....”Nada impide a las Comunidades Autonomas completar estas ayudas en la parte de IRPF correspondiente al 33% de su participació en los ingresos declarados en su dia, estableciendo para ello ayudas propias adicionales a las del Estado.
O sigui que si això de fer-se el murri o el sord, ens ho fa un “govern d’Esquerres i de Progrés i a més a més ho fa amb els que “sobre el paper, som dels seus”....estem ven apanyats. Senyors de la Generalitat de Catalunya.....Més Política Social i Menys “Memòria Històrica” de cara a la galeria i Menys Cuento.
Aquest escrit va sortir publicat al setmanari de Vic “Més OSONA” el dia 8 d’abril del 2008, inaugurant, com article únic, una nova secció del mateix que es va titular “Si teniu una opinió pròpia, nosaltres el mitjà per publicar-la” i dic “que es va titular” degut a que ja fa moltes setmanes que aquesta secció ha desaparegut del esmentat setmanari.

dijous, 15 d’octubre del 2009

PER QUÈ ENS SERVEIXEN LES “AMBAIXADES” DE LA GENERALITAT ?........................ DE MOMENT PER RES ! –

Apart de llençar els diners de les depauperades arques de la Generalitat, com si fossin uns “nous rics” i desprès el President Sr. Montilla es queixa que no tenen calés i en canvi per un altre cantó els llencen o dilapiden amb fantasiades del sr. Carod-Rovira.
I per demostrar-ho hem permeto transcriure la carta “certificada”, que vaig enviar a Josep-Lluis Carod-Rovira, Vicepresident del govern “tripartit” de la Generalitat de Catalunya, com a responsable de les mateixes, el 27 de gener i de la que no he obtingut cap contestació, ni tant sols “acusament de recepció” com sembla que seria el correcte, però esta ven vist que amb els del govern tripartit això es parlar de miracles, ja que el mateix m’ha succeït anteriorment amb el president Montilla, la Carme Chacon, en Joan Saura, el del “bon rotllo”, la Montserrat Tura, la Marina Geli, la Manuela de Madre i fins i tot en Narcís Serra, quan era Ministre de Defensa del govern socialista de Felipe Gonzalez o l’Alfonso Guerra quan era vicepresident del mateix govern o del inefable Manuel Chaves que va ser el ministre de Treball més nefast que hi ha hagut d’ençà de la democràcia -i pensar que actualment es el president del PSOE i a més a més ens el acaben d’encolomar com a Vicepresident 3er, com a ministre de Política Territorial o sigui el responsable del tracte amb les Comunitats Autònomes, estem ven apanyats amb aquesta “toia” essencialment els catalans- al que vaig escriure quan li varen encolomar un gol fantasma com una casa de pagès després de tres “orsais” i un “penalti” inexistent, quan va concedir dues pagues més als “Autònoms” que s’havien jubilat abans de l’any 1985, quan varen “decretar” una nova llei de Pensions el primer govern del PSOE, que això era correcte amb els que només cobraven la pensió mínima, ja que no es el mateix cobrar 12 pagues que 14, però als altres que la “base reguladora” se’ls havia calculat per 12 mensualitats, el seu dia, com era la legislació dels “Autònoms” fins el 1985, doncs ara resultava que en cobraven 16, ja que es el mateix si un ha de cobrar per exemple 500.000 pst anuals, cobrar-les durant l’any amb 12 vegades que en 14 si el total final son les 500.000 com es calcula l’esmentada “base reguladora” d’ençà del 1985, al que vaig escriure fent-li observar la seva “barrabassada” però que deu ser ja norma de la casa que quan estan a la “poltrona” mai s’equivoquen i no es recorden de quan ens demanaven el vot, però no pensen que després de unes eleccions en venen, afortunadament, unes altres.
Aquest escrit ha estat publicat al setmanari OSONA COMARCA de Vic, en dues vegades, els 30 d'abril del 2009 i el 7 de maig del 2009.

dijous, 8 d’octubre del 2009

ARA DIUEN QUE BUSQUEN A LA LLEONA.....

Helicòpters i 50 agents rurals. Mare de Déu, si pesquen al propietari de la lleona o ara diuen que és un gos salvatge, ja cal que es calci i tregui els cales de sota la rajola

El cost del servei, a criteri de la Generalitat de Catalunya, pot ser de 300 a 70.000 euros. Ara que tranquil, la factura del servei.....la rebrà redactada en català i tots sabem que.....sarna con gusto....no pica, però mortifica.

LA “MALA LLET” DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ D’OSONA

M’ha cridat l’atenció aquests dies, la unanimitat dels mateixos donant a conèixer la concessió per part de la Generalitat de Catalunya de la “Creu de Sant Jordi”, cosa molt lloable, a dos osonencs, ja que no som molts els de la comarca que la posseïm, doncs aquest mateixa unanimitat va existir l’any 2004 quan va ser concedida a la nostre Associació, que precisament va ser gestada inicialment, a Osona i el Vallès Oriental, l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya, de la que en soc fundador i secretari, mercès a les gestiones de la mateixa, ajudant a buscar documentacions i justificants van ser centenars els catalans i essencialment els osonencs que van poder percebre les modestes indemnitzacions que la Generalitat va concedir l’any 2000, als que per motius politics varem estar internats en Camps de Concentració i Batallons Militars Disciplinaris de Treballadors durant el regim franquista, la noticia va estar ignorada totalment per tots ells –Dios los cria........ no per res sinó per que hi devia tenir de figurar el meu nom, la “mosca cojonera d’Osona” que en aquells moments estava vetat a TOTS els esmentats mitjans de comunicació de la Comarca....El 9 NOU –una colla d’impresentables-, La Marxa –que se’n va anar al cel-, TVO -que ara forma part de Canal Català TV-, El Ter -que també se’n va anar al cel-, Reclam, com ho estic encara actualment , -compte que com podeu comprovar soc gafe-.......menys per Més Osona –però que actualment ha anul·lat aquella secció de “Bustia” i Osona Comarca –que aquests “benefactors” si que encara m’aguanten-. Dic mentida, ara recordo que l’únic que la va donar va ser Radio Manlleu, segurament per error, ja que si estava vetat a EL TER, publicació de l’ajuntament de Manlleu, el seu alcalde Il·lustríssim sr. Pere Prat i Boix se li devia escapar, que per cert, fa poc, el dia de l’enterrament del recordat i bon amic en Ramón Saborit i Corrius (qepr) va tenir la barra de intentar saludar-me quan ell ja sap sobradament, fa anys, que no es Sant de la meva devoció i que per delicadesa no dono a conèixer els motius, per tal de no posar-lo a l’altura de les potes dels cavalls i tinc l’honor, fins i tot, d’haver-li negat una “audiència” que a través de la seva Secretaria, telefonicament em va “sol·licitar” –ho recorda senyora Carme ?- doncs encara em puc permetre el luxe, malgrat de no poder escriure, com abans, treien a la llum pública, els drapets bruts al qui toqui .o en tingui, ja que tots tenim la teulada de vidre, si de poder escollir encara a les persones amb les que m’interessa tenir-hi tractes cordials.

Alabat ruc !. I ara “medalla” auto concedida, com fa el Màgic Andreu. A més a més, disposo del Diploma concedit el 1 de Desembre del 2003, emès al Palau del Congrés dels Diputats de Madrid, com a Proposició no de Llei aprovada per unanimitat el 20 de novembre del 2002, -data curiosa, l’aniversari de la mort del Caudillo- signat per tots els partits polítics amb representació parlamentaria, menys pel PP, amb motiu del 25 Aniversari de la Constitució com a Homenatge als lluitadors per la llibertat que diu: RINDEN TRIBUTO A D. PERE PI CABANES, LUCHADOR POR LA LIBERTAD. He dicho....que deia en Fraga quan acabava els seus discurs.

PERE PI CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà - www.perepicabanes.blogspot.com

Aquest escrit va sortir publicat al setmanari Més Osona el dia 14 de març del 2008. Per cert que cap dels esmentats es va sentir per al·ludit i no van DONAR CAP SENYAL DE VIDA ENVERS LES MEVES ACUSACIONS DE “VETAT”, O SIGUI VAN APLICAR ALLÓ TANT DETESTABLE I VERGONYOS DE.....TIRAR LA PEDRA I AMAGAR LA MÀ

dilluns, 5 d’octubre del 2009

LA SORT DEL ATUNERO BASC “ALAKRANA”

A partir del passat 1 d’octubre, la Generalitat de Catalunya comença a cobrar els rescats dels muntanyencs o buscadors de bolets, que per negligència atribuïda a ells, hi a criteri de la Generalitat “yo me lo guiso....yo me lo como”- s’hagin perdut –com si això es produís per caprici-

.No cal recordar que aquesta nova “gabela” del inefable govern “tripartit” de tant trista memòria -com es per exemple la Llei de successions i donacions- només es paga a Catalunya, ja que al resto d’Espanya, aquest servei corre a càrrec de la Guardia Civil i que es paga dels Pressupostos Generals de l’Estat -mitjançant els impostos que ja “solidàriament” també paguem els catalans- i ja sabem que pot anar de 300 a 70.000 euros, sempre a criteri de la Generalitat. Ah, això si, la clatellada tindreu el gran honor de que la rebreu escrita en català.

Fem ara una mica de ciència-ficció. Imaginem-nos per un moment que s’ha produït un miracle i Catalunya fos independent i tinguéssim la “sort” de continuar “gaudint” del actual govern tripartit i una embarcació de pesca catalana li hagués succeït el mateix que l’Alakrana - que te la gran sort de ser basca i no catalana- que havent anat a pescar a un lloc de Somàlia a on no hi arribava l’àrea de protecció de la marina de guerra catalana o sigui ha comés una negligència- es segrestada `per uns pirates , obligant a desplaçar-se una fragata similar al Canàries per aconseguir la seva alliberació. Quans milions d’euros els costaria per la seva “negligència” amb motiu d’aquest servei ?. Segur que s’haurien de vendre l’embarcació per poder pagar-ho com actualment es troba el que rep d’herència algun pis o similar. Ah, això si, vaig veure en una tertúlia per TV, que el senyor Ferran, diputat del PSC va donar la “fausta nueva”....... que a l’ultima sessió del Parlament, s’havia acordat que més endavant se’n parlaria......si s’havia de retocar aquest impost. Que només es paga a les Comunitats en que manen els socialistes. Quan un diputat de CiU li va dir que en lloc de parlar-ne el que tenien de fer era “anul·lar-lo” el senyor Ferran, com es norma de la casa .....no sabe no contesta.

dissabte, 3 d’octubre del 2009

LES INCONGRUÉNCIES DELS DE ICV

O sigui els de la parella “Joan Saura-Inma Mayol i sus Muchachos” i més coneguts col·loquialment com els del “NO”.

Diuen, entre moltes altres animalades, que no s’han de fer “més carreteres pel transport privat” i per aquest motiu estant totalment en contra del QUART CINTURÓ.

Aleshores per què toqueu la gracia de Deu emprenyant als de NISSAN o els de SEAT, pels seus ERES que desgraciadament es veuen obligats a fer per la manca de ventes de vehicles si vosaltres sou els primers de posar pals a les rodes pels dels dos Vallés –Oriental i Occidental- si podien tenir .l’intenció de comprar-se un cotxe nou..

I es que sou una veritable.......“BOTA MALAYA
I tal i com va escriure Pompeu Jané, al segle passat .... no tothom que porta ulleres ha nascut a Llavaneres.

divendres, 2 d’octubre del 2009

A L’ALCALDE DE MANLLEU SE LI HA ENCÉS LA BOMBETA !

L’il·lustrissim senyor Pere Prat i Boix, es veu que està ”zelós” d’Arenys de Munt i es un més dels tantíssims imitadors que volen organitzar un altre “referèndum” similar als seus pobles, com si no tinguessin res més que fer i ni més profitós. Si home sí, es allò que tots ja sabem per anticipat que no serveix ni servirà per res, a no ser per engruixir l’ego dels “independentistes” que fins a la data a cada eleccions, els partits que porten per címbol aquesta bandera son...........quatre i el caporal. Recordeu només quants diputats te a Madrid, ERC
Recordo que abans de la nostre maleïda guerra civil -1936-1939- existia a Catalunya un partit polític que es denominava “Estat Català” del que mai més sen ha sentit a parlar ni dit “ni gall ni gallina” ja que va desaparèixer del mapa `per manca de militants i simpatitzants.
Quan va debutar l’inefable actua’l alcalde de Manlleu, demanava “suggeriments” i fins i tot va habilitar una amplia bústia al vestíbul de l’Ajuntament -que per cert jo em vaig atrevir a utilitzar i en vaig sortir escaldat, però que ho celebro ja que eixís vaig poder conèixer la seva manca total d’ètica, que al meu modest criteri el desqualifica “in eternem” per ocupar aquest càrrec– i no només els vuit anys que .li demanaven fa poca dies, al judici a Manresa, el fiscal i l’acusador particular-. I el meu “suggeriment” es que en aquest referèndum al poble de Manlleu li fes la següent pregunta.............Està conforme de que el Centre Cívic del nostre `poble, porti el nom de Frederica Montseny, que va ser una destacada i fanàtica dirigent de la FAI, organització criminal anarquista i responsable de més del 90% dels assassinats que es van cometre a Catalunya i Aragó, a partir del 18 de juliol del 1936 ? i jo pregunto.......a Manlleu no hi ha hagut algun fill del poble o adoptiu que hagi fet mèrits suficients per tal de que se’l pogués distingir i sigui mereixedor d’aquest guardó ? De vell antuvi ja descarto el nom de Paco Estrella qepr.
I no com la varen voler presentar al seu dia, com una dona “avançada al seu temps”, avançada de que ? per què va ser ministre del govern de la República de Largo Caballero els anys 1936-1937 en representació de la CNT-FAI ? si amb això va abjurar del credo primordial de la FAI de que .........política...pels que en vulguin viure!. I tant que en va viure, del seu sou com a “ministre. I es que del receptar al prendre...............Això es com l’actor Joel Joan, destacat independentista catalanista.......però quan va prendre part en la serie Periodistas en CASTELLÀ a Antena-3, no va pas fer escarafalls a tenir de parlar en castellà, per què......”poderoso caballero, es don dinero” o com la Pilar Rahola, exdestacada dirigent de ERC i que junt amb l’Angel Colom expresident de ERC van fundar -com ara ho intenta Carretero amb el seu “Reagrupament”- el PI –que no soc jo- si no que era l’anagrama del Partit Independentista que al final sen va anar al Cel i actualment ja ho veieu.......fent d’articulista i utilitzant l’idioma castellà a les pàgines de La Vanguardia. El que es deia abans dels Euros....el que no son pessetes son punyetes.
Un alcalde que no coneix la historia del seu poble, es un inútil total per aquest càrrec, així com tots els regidors de l’època que amb els seus vots ho varen aprovar ja que a Manlleu encara hi han molts vilatans que recorden que algú dels seus avanpassats varen morir assassinats a mans dels “incontrolats” de la FAI, però que a cada poble tots sabíem quins eren els del “cotxe fantasma” i que cada nit es confeccionaven al local de la FAI de cada població pel “Comité de Milicies Antifeixistes”, aquelles macabres llistes dels que tenien de donar-los “el paseo”, -i ara ho sabem per què quasi totes aquelles llistes diàries, les va localitzar un periodista, al arxiu de la FAI que existia a Toulouse, ciutat francesa a on hi va viure l’esmentada Frederica, fins que va morir, qepr i que segurament aquest arxiu deuria estar radicat al seu domicili particular com a darrera dirigent que quedava de la FAI, Federació Anarquista Ibérica- ja que la majoria varen ser detinguts i afusellats pel dictador Franco durant la criminal repressió, posterior a la guerra civil. .
Segur que seguint el seu lema, com la del seu regidor de Seguretat Ciutadana, el senyor Crispul Català, de que, “el Jefe nunca se equivoca” no en “fotrà”`ni cas del meu humil suggeriment
Publicat a "Osona Comarca", el dia 29/10/2009

L’INFANTILISME DEL SENYOR MILLET

Acostuma a dir la policia científica, de que per rega general, als inicials “suposats” delinqüents se’ls pesca normalment, per una badada ridícula de “pisarrí” dels inculpats i això es el que deu haver succeït amb l’afer d’aquest senyor.

Recordem que cap dels organisme oficials que tenien la obligació de controlar legalment les tres associacions de les que n’era president, a cap ni una mai li va trobar cap assumpte terbolí. Ja suposem que les inspeccions també es devien fer sistema “col·legues” per què, qui eren ells, els inspectors, per dubtar de la “honorabilitat” . del senyor Millet -que de “robar” ara ell en diu “equivocar-se”- i segurament que les mateixes devien transcorre també en un ambient distés, m’entres es prenien alguna copa de Whisky, com a mínim Chivas 12 anys.

I tenia tan ben muntat el “tinglado” que segurament ja feia anys que durava i qui sap els que encara hauria durat, si no que ara explico el suposat fallo infantil del “presunto”.

A ningú sembla que no els ha estranyat que això hagi estat descobert per l’Agencia Tributaria, si ella no tenia cap mena de control o atribució sobre aquestes associacions, però........està ven vist que el llarg braç de Hisenda –Hacienda somos todos- -arriba a tot arreu i segurament que aquest bon senyor no devia estar assabentat de que, els Bancs i Caixes tenen l’obligació, no recordo cada quan, però tenen de facilitar a Hisenda el detall de cada una de les operacions que es realitzin dins de cada sucursal i que superin -en algun temps eren les 500.000 pessetes- i actualment deuen ser, els 3.000 euros.

O sigui que si aquest senyor, en lloc de fer corre talons o reintegraments de la quantitat que li sortien dels nassos, hagués fet sempre, com a màxim operacions de 2.999 euros -encara que haguessin estat varis diaris- dubto que mai l’haurien enxampat i amb l’empenta que portava, hauria estat com les piles Duracel que ........duren........duren i duren...........
Publicat a "Osona Comarca" el dia 15/10/2009