LA “MALA LLET” DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ D’OSONA

M’ha cridat l’atenció aquests dies, la unanimitat dels mateixos donant a conèixer la concessió per part de la Generalitat de Catalunya de la “Creu de Sant Jordi”, cosa molt lloable, a dos osonencs, ja que no som molts els de la comarca que la posseïm, doncs aquest mateixa unanimitat va existir l’any 2004 quan va ser concedida a la nostre Associació, que precisament va ser gestada inicialment, a Osona i el Vallès Oriental, l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya, de la que en soc fundador i secretari, mercès a les gestiones de la mateixa, ajudant a buscar documentacions i justificants van ser centenars els catalans i essencialment els osonencs que van poder percebre les modestes indemnitzacions que la Generalitat va concedir l’any 2000, als que per motius politics varem estar internats en Camps de Concentració i Batallons Militars Disciplinaris de Treballadors durant el regim franquista, la noticia va estar ignorada totalment per tots ells –Dios los cria........ no per res sinó per que hi devia tenir de figurar el meu nom, la “mosca cojonera d’Osona” que en aquells moments estava vetat a TOTS els esmentats mitjans de comunicació de la Comarca....El 9 NOU –una colla d’impresentables-, La Marxa –que se’n va anar al cel-, TVO -que ara forma part de Canal Català TV-, El Ter -que també se’n va anar al cel-, Reclam, com ho estic encara actualment , -compte que com podeu comprovar soc gafe-.......menys per Més Osona –però que actualment ha anul·lat aquella secció de “Bustia” i Osona Comarca –que aquests “benefactors” si que encara m’aguanten-. Dic mentida, ara recordo que l’únic que la va donar va ser Radio Manlleu, segurament per error, ja que si estava vetat a EL TER, publicació de l’ajuntament de Manlleu, el seu alcalde Il·lustríssim sr. Pere Prat i Boix se li devia escapar, que per cert, fa poc, el dia de l’enterrament del recordat i bon amic en Ramón Saborit i Corrius (qepr) va tenir la barra de intentar saludar-me quan ell ja sap sobradament, fa anys, que no es Sant de la meva devoció i que per delicadesa no dono a conèixer els motius, per tal de no posar-lo a l’altura de les potes dels cavalls i tinc l’honor, fins i tot, d’haver-li negat una “audiència” que a través de la seva Secretaria, telefonicament em va “sol·licitar” –ho recorda senyora Carme ?- doncs encara em puc permetre el luxe, malgrat de no poder escriure, com abans, treien a la llum pública, els drapets bruts al qui toqui .o en tingui, ja que tots tenim la teulada de vidre, si de poder escollir encara a les persones amb les que m’interessa tenir-hi tractes cordials.

Alabat ruc !. I ara “medalla” auto concedida, com fa el Màgic Andreu. A més a més, disposo del Diploma concedit el 1 de Desembre del 2003, emès al Palau del Congrés dels Diputats de Madrid, com a Proposició no de Llei aprovada per unanimitat el 20 de novembre del 2002, -data curiosa, l’aniversari de la mort del Caudillo- signat per tots els partits polítics amb representació parlamentaria, menys pel PP, amb motiu del 25 Aniversari de la Constitució com a Homenatge als lluitadors per la llibertat que diu: RINDEN TRIBUTO A D. PERE PI CABANES, LUCHADOR POR LA LIBERTAD. He dicho....que deia en Fraga quan acabava els seus discurs.

PERE PI CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà - www.perepicabanes.blogspot.com

Aquest escrit va sortir publicat al setmanari Més Osona el dia 14 de març del 2008. Per cert que cap dels esmentats es va sentir per al·ludit i no van DONAR CAP SENYAL DE VIDA ENVERS LES MEVES ACUSACIONS DE “VETAT”, O SIGUI VAN APLICAR ALLÓ TANT DETESTABLE I VERGONYOS DE.....TIRAR LA PEDRA I AMAGAR LA MÀ