I ara explicaré el per què m’auto nomeno com “El Eterno Descontento”
Transcorria l’any 1940 quan jo acabava de complir els 20 anys -Vaig néixer el 17 de gener del 1920 que es la festivitat de Sant Antoni dels Burros- i des de els 13 anys treballava en una Entitat Bancària a on hi vaig entrar com a “Botones”, com era lo habitual en aquella època. Només em conforma que el senyor Alfonso Escamez que va arribar a President del Banc Central, també havia entrat com a Botones a la Sucursal de Aguilas (Murcia).
Aprofitant un curt permís militar, doncs i des de el 1937 amb l’exèrcit republicà i empalmar amb el dels nacionals un cop “alliberats”, estava fent la mili -que em va durar fins el 1945, o sigui 8 anys perduts de la meva ja llunyana joventut- m’havia presentat a unes oposicions del Banc per ascendir a “Oficial Tècnic” que aleshores era la categoria màxima com a empleat i que vaig aconseguir l’ascens professional.
Per celebrar-ho, es va organitzar un sopar de germanor amb tota la plantilla de la sucursal –erem 18 o 20 empleats- i es va acordar que cada empleat faria la targeta de un altre per saber a on tenia d’assentar-se, però amb un “afegitó”.
Com que jo estava una mica de “punta” amb el director, aquesta me la varen delegar a mi i vaig posar-hi –en aquella època tot s’escrivia en castellà-
Don Sebastian Conesa Carbonell –El viudo alegre, ja que feia poc temps que havia mort la seva esposa, però ell anava com una moto.
I a mi en varen posar: Pedro Pi Cabanes – El Eterno Descontento
O sigui que com podreu comprovar i malgrat que això era fa 69 anys, no he canviat i continuo com.....EL ETERNO DESCONTENTO !
Transcorria l’any 1940 quan jo acabava de complir els 20 anys -Vaig néixer el 17 de gener del 1920 que es la festivitat de Sant Antoni dels Burros- i des de els 13 anys treballava en una Entitat Bancària a on hi vaig entrar com a “Botones”, com era lo habitual en aquella època. Només em conforma que el senyor Alfonso Escamez que va arribar a President del Banc Central, també havia entrat com a Botones a la Sucursal de Aguilas (Murcia).
Aprofitant un curt permís militar, doncs i des de el 1937 amb l’exèrcit republicà i empalmar amb el dels nacionals un cop “alliberats”, estava fent la mili -que em va durar fins el 1945, o sigui 8 anys perduts de la meva ja llunyana joventut- m’havia presentat a unes oposicions del Banc per ascendir a “Oficial Tècnic” que aleshores era la categoria màxima com a empleat i que vaig aconseguir l’ascens professional.
Per celebrar-ho, es va organitzar un sopar de germanor amb tota la plantilla de la sucursal –erem 18 o 20 empleats- i es va acordar que cada empleat faria la targeta de un altre per saber a on tenia d’assentar-se, però amb un “afegitó”.
Com que jo estava una mica de “punta” amb el director, aquesta me la varen delegar a mi i vaig posar-hi –en aquella època tot s’escrivia en castellà-
Don Sebastian Conesa Carbonell –El viudo alegre, ja que feia poc temps que havia mort la seva esposa, però ell anava com una moto.
I a mi en varen posar: Pedro Pi Cabanes – El Eterno Descontento
O sigui que com podreu comprovar i malgrat que això era fa 69 anys, no he canviat i continuo com.....EL ETERNO DESCONTENTO !
Ara be, com ampliació, va resultar que l’any 1944 a Don Sebastià –qepr- el van nombrar “DIRECTOR DE SUCURSALS” i demostrant-me que no era rancuniós, el 1947 a mi em va nombrar Interventor a la Sucursal de Sant Celoni i l’any 1948 em va tornar a ascendir, i em va nombrar Director a la Sucursal de Puigcerdà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada