LA LLEI DE SUCCESIONS I EL CAS CENTELLES

Diuen que els germans Centelles cobraran del Ministeri de Cultura del govern Central, 700.000 euros per la sessió del llegat de fotos i negatius del seu pare i que ja han entregat al Arxiu Històric de Salamanca.

Cobrarà el govern del “Tristpartit” l’impost de la Llei de Successions actualment en vigor?

ENRIC MARCO....... EL COMPADEIXO

Em vaig empassar tota l’entrevista quilomètrica que Manel Fuentes li va fer a Catalunya Radio el dia 16 al senyor Marco i quasi vaig estar a punt de quedar convençut de que, gracies als seus “hipotètics sabotatges” que ell va fer als alemanys -alaba’t ruc- els aliats van guanyar la guerra. Menys mal que al final va intervenir una persona -de la que lamento no recordar el nom- i que segurament ell no s’esperava, que li va posar les peres a quarto, després del seu tripijoc sobre la “seva hipotètica ” i falsa estada al camp nazi d’extermini de Mathausen, però ell al final, com te per costum, va voler tenir l’ultima paraula i va tornar a posar el seu CD habitual, sense voler baixar del burro, volent justificar lo injustificable que va ser el mentir i que fins i tot, també ell mateix se ho havia cregut.

No entenc aquesta monomania d’afany de protagonisme de l’esmenta’t. Jo recordo de quan es van començar a iniciar les primeres reunions sobre “el cuento” de la Memòria Històrica, en las que hi vaig prendre part en nom de l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya, fins que baix deixar d’assistir-hi al veure encara tant sectarisme, per alló de que uns, tots, eren els bons i els altres, tots, eren els dolents, quan tots dos sabem que, tots, tenim la teulada de vidre i fins i tot, en dues reunions es va intentar s’aprovés que aquest tema fos assignatura OBLIGATORIA a les escoles, o sigui una segona edició de la Formación del Espíritu Nacional de l’època franquista. Sempre hi vaig votar en contra, afirmant que això era feixisme pur o comunisme, “tanto monta...monta tanto....,fins que mai més ningú ho va tornar a posar sobre la taula. En aquestes reunions sempre hi havia l’Enric Marco com a representant i president de la seva Associació. Tots teníem un torn de paraula....tots menys ell, per què jo no se com se ho feia, però l’ultima intervenció sempre tenia de ser la seva ja que, sense venir a cuento, tornava a agafar la paraula pel seu compte, per tancar la reunió

Francament desconec, el per què encara se li dona tanta bel·ligerància amb aquest nou “vedetisme”, ja que uns dies abans, Victor M. Amela del “trio” de La Contra de La Vanguardia, també el va entrevistar pel mateix tema...... ja que gat escaldat......

Publicat a "Osona Comarca", el dia 24/12/2009

ARGELÉS SUR MER I TV3

Al so de timbals i platerets, TV3 –la Nostre-, va anunciar pel dia 10 a la nit, un reportatge envers el camp de Concentració que França va instal·lar en aquesta població per rebre ja els primers refugiats espanyols, segons el president del govern “socialista” francès Leon Blum, com a “invitats d’honor (?)” publicat a la premsa francesa com vaig poder llegir dins del camp. Mare de Deu si ens arriben a rebre com a “refugiats” com realment érem!

Com que jo hi era, vista la introducció feta prèviament pel senyor Salvat i com se ho havien fet, segons els que solament diu que només s’han trobat quatre copies del reportatge, vaig tenir molt d’interès en visionar-la i francament en va desapassionar. Em feia l’efecte que estava veient una fotonovel·la i em sembla, amb tot el respecte, que els hi van aixecar la camisa als de TV3.

La majoria de preses de les prèvies entrades al camp, o de la senyora suïssa amb els infants, estic segur que les hem vist un munt de vegades a tants i tants reportatges que s’han fet amb els anys. Ara el que volia representar la vida interna dins del camp al pas dels 2 o 3 anys que va funcionar, s’assemblen com un ou a una castanya amb la realitat i ara intentaré demostrar-ho

El “gendarme dolent”, sempre surt ja des de que es parla de organitzar el camp en un erm tocant a la platja, fins el tancament del mateix. Posteriorment hi van haver els de la “Guardia Mòbil” quin uniforme era similar als gendarmes, però el gorro era diferent. Els gendarmes portaven el clàssic, com encara avui dia el porten, els comandaments de l’exèrcit francès i els de la Guardia Mòbil duien una mena de casc en tamany reduït Els soldats francesos amb casc de combat, que es veuen fora dels reixats, mai hi van ser ja que a fora dels mateixos sempre hi van haver els soldats senegalesos sense casc que eren uns negres que feien quasi dos metres d’alçada, vestits amb pantalons de muntar, color “caqui” i la part de les cames-panxells unes bandes i sempre descalços, malgrat estar en ple hivern com era el febrer del 1939. La seva “especialitat” era que quan algun refugiat es volia escapar del camp a través dels reixats, l’empaitaven amb la baioneta calada i a la que el tenien a la mida adequada l’hi punxaven la part baixa de l’esquena.... a on l’esquena canvia de nom.

El gendarme “dolent”....... es pot creure que aconseguís que una noia refugiada, pel sol fet que li acceptés un cigarret i amb una càmera de filmar davant es deixés “violar voluntàriament?. Ho acceptaria si fos quelcom de menjar, però per un cigarret? Jo aleshores tenia 19 anys i no recordo en aquella època haver vist mai fumar a cap dona i menys “d’esquerres” com se suposa eren les refugiades, si no eren les “mujeres fatal” de les pel·lícules americanes, tipo Jean Harlow, precursora de la espatarrant Marylin Monroe.

Trobar-se un company mort al costat al despertar-se i amb una càmera filmant, es pot també arribar a creure?.

Ens van assegurar que havien entrat clandestinament (?) dins del camp per filmar.....però no com van poder sortir amb el material, quan en aquell temps les màquines de filmar eren unes veritables baluernes.

El demanar per treballar a les Companyies de Treball a on es veu el gendarme dolent, assentat davant de una tauleta, sempre el mateix i que normalment insultava als internats....ciència-ficció. A cada barracó es van confeccionar unes llistes dels internats que es decidien per una de les tres úniques opcions que donaven a escollir: 1ª Tornar a l’Espanya de Franco. 2ª Firmar per tres anys com a voluntari a la Legió Estrangera per anar destinat a Indochina-Asia que es l’actua’l Vietnam. I 3ª Anar com a voluntari a les Companyies de Travailleurs Militaritzades Franceses de Miliciens Espagnols. Jo com a mal menor vaig escollir aquest últim i vaig anar a petar al camp militar de Fermé de Bouy-Mourmelon-LA MARNE, tocant a Reims i a on havia tingut lloc la cèlebre batalla del Marne durant la guerra europea del 1914 al 1918. Així s’escriu la historia!.

I després la “cassolada” de les dones pels Internacionals que els trasladaven.......perdonin que ho possi en quarentena per què.......de on havien sortit l’any 1939 tantes cassoles metaliques ja que cada dona en portava una, si no hi havia ni res per cuinar ni res per fer foc dins dels camps, ja que tant aquest d’Argelés com el de Saint Cyprien com el de Le Barcarés a on vaig estar internat abans de anar a raure a Mourmelon, dins dels reixats només hi havia sorra de la platja i l’aigua del mar i en aquell temps, normalment a les cases es cuinava o bé amb olles de coure o amb cassolas de terra o de fang.

Hi vaig trobar a faltar a on anàvem a defecar. Era una franja simbòlica de 6 o 7 metres d’amplada de la sorra tocant a l’aigua del mar i quan feia molta “mala mar”, les fortes onades feien de descarga del WC. Fins i tot algun que encara devia tenir sentit de l’humor, malgrat els moments difícils que estàvem vivint i amb la musica del tràgic tango antimilitarista Silencio en la Noche de Carlos Gardel es va treure una cançó que s’acabava cantant.....llenando de mierda las playas de Francia!

Per què en canvi mai TV3 ha volgut fer un reportatge sobre aquestes companyies de treball que varem ser més de 19.000 els afectats que sense cap mena de contraprestació si no únicament pel migrat ranxo diari i de sol a sol, varem estar més d’un any, repartits per tota França, treballant a pic i pala per l’Estat Francés, que s’ha negat sempre a donar cap indemnització, per què diuen al Ministeri de Defensa que “no tenen res previst”. Tampoc ho tenien ni Alemanya ni Japó però que quan un bufet d’advocats va presentar demanda al Tribunal Internacional de La Haya, que els va donar la raó, ven be que es van tenir de rascar les butxaques i més ara que també tenim a més el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Per cert que a instancies d’ells al ser-ne coneixedors, vaig entregar tota la meva documentació probatòria a Convergència Democràtica de Catalunya ja que em van prometre que ens volien ajudar.

Ho recorda senyora Montse Armengou i senyor Salvat de l’antic equip de “30 minuts”, quan varem col·laborar, a instancies seves, amb el programa El Preu de la Memòria, emès el 3 de desembre de l’any 2000 i demanant posteriorment a la senyora Montse novament, amb el mateix nul resultat? Com passa el temps.......

Aquest escrit ha estat publicat al setmanari OSONA COMARCA de Vic, el 17 de desembre del 2009.

RESPOSTA AL BANC DE SABADELL

Benvolguda Senyora Raquel:
Em plau acusar-li rebut del seu escrit del dia 8 que acabo de rebre pel que m'informa que han passat el meu suggeriment "als responsables de la seva organització, per la seva consideració" i celebraria i desitjaria que tot 'plegat tingués l'èxit per tots esperat i al final fos canviat d'ubicació el caixer automàtic de l'oficina de Manlleu, doncs tinc la complerta seguretat que aquesta millora seria molt ben rebuda pels usuaris de la mateixa.
Jo per lo menys, que tinc l'experiència de tants anys de utilitzar aquest magnífic servei -des de 1990 en que vaig traslladar-me de la població de Montcada i Reixac-Santa Maria de Moneada a on ja era client del Banc Sabadell des de el 1970- son moltes les vegades que hi haig de fer cua i puc veure m'entres m'espero, que com jo també em trobo normalment, l'usuari està pràcticament
"amorrat" sobre la pantalla liquida i quan se'n aparta i treu la tarja li comento.............................................. que buscant
cargols?........ i tots em confirmen que es un desastre, ja que la majoria es pot dir que tots ho fem
quasi per tanteig i jo no seria pas la primera vegada que me equivocat essencialment en la
quantitat que vull disposar i els hi pregunto.......................... doncs per què no es queixen ?.................... La contestació
sempre ha estat la mateixa.............. si no serviria per res! Doncs a veure si aquesta vegada serveix per
quelcom, lògicament amb la seva recomanació i ajuda.

SOBRE "EL LATROCINIO LEGAL"

Que en té de raó la senyora Pilar Rahola amb el seu escrit, que sota aquest mateix títol han publicat a La Vanguardia el dia 3, sobre la nefasta llei de successions i el seu indecent impost! Impost que pràcticament només paguem els catalans, segurament per la fama que tenim de lligar els gossos amb llonganisses i que passa per sobre del sentit comú del que tant n’està faltat el tripartit Ara es deu haver de pagar el desplaçament de l'inefable senyor Carod-Rovira pel seu recent viatgera Cuba a buscar... "les arrels catalanes", com déu ser per exemple... el rom Bacardí.
Però què es pot esperar del Govern tripar­tit d’esquerres i de progrés, que no hi ha ma­nera tampoc que ens retorni el que va perce­bre el seu dia, el 33% sobre l'impost de l'IRPF que el govern del PP ens va aplicar als que varem percebre la modesta indemnit­zació que va concedir la Generalitat l’any 2000 a tots els que durant el règim franquis­ta i per motius polítics varem estar ingressats en camps de concentració o companyies militaritzades disciplinàries de treballadors per a "redimir las penas por el trabàjo"?El Govem central l’any 2007, per fi, i des­prés de cinc anys de lluita, ens va retornar el seu 66% que també havia percebut i el se­nyor Rodríguez Zapatero, al jo reclamar-li el restant 33%, em va contestar -cosa que no fa mai el Govern de la Generalitat que... no sa­bé, no contesta, com fa amb els centenars d’escrits publicats a tots els mitjans de comu­nicació sobre el tema d’aquesta malaurada llei-... dient-me que el que havia de fer era la Generalitat de Catalunya, evitant el greuge comparatiu amb el que va fer l’any 1990 el govern de Felipe González, que va concedir una indemnització d’un midó de pessetes als que havien estat ingressats més de 3 anys a la presó, també per motius polítics, que esta­va lliure d’aquest impost
Si això ho fan amb els que, sobre el paper,. érem dels seus... què no faran amb el burgès insaciable i cruel, enemic acèrrim dels d'ICV o sigui dels d’en Saura i Cia., aquells que no toleren l’explotació de l’home per l’home, la panacea d’en Karí Marx, quan com es va de­mostrar als països sodalistés-marxistes-iení-nistes després d’una ferotge dictadura de 70 anys com la de ITJRSS, amb l’explotació de l'home per l'Estat.
Encara era pitjor el remei que la malaltia, ja qué aleshores havies de dependre d’una burocràcia i, essencialment, els afectats com a propietaris, fent-se seu el crit de guerra de la CNT-FAI l'any 1936 que. "la propiedad era un robo".
Així tracten els propietaris, aplicant allò que... "quien roba a Un ladrón merece cien años de perdón".

Publicat a "La Vanguardia" del dia 16 de juliol de 2009, com a "Carta del Dia" amb requadre!

EL CAS ” CENTELLES”

Es curiós el ressò d’aquest cas i que tothom vulgui disposar del que és dels altres donant consells paternalistes, ja que la majoria, n’estic segur, només ho diuen de boquilla que s’haurien sacrificat. Si els germans Centelles, en lloc de rebre d’herència , aquest munt de fotografies haguessin rebut una finca i se la volguessin vendre, ningú en diria res. Que n’ha de fer l’altre gent ?

Això em recorda un acudit: Dos amics van a dinar a un restaurant i demanen un parell d’entrecots. Un per cada un. Arriba la plata amb la comanda i n’hi ha un de molt més gran que l’altre. <. >. Per fi un es decideix i agafa el gran.. <> exclama el que li toca el més petit. <> li pregunta el que ha escollit el gran. <>. Doncs ja el tens! Li contesta el seu amic.

O sigui que deixem en pau als germans Centelles i no ens fiquem allà a on no ens demanen, per- què, que n’és de fàcil disposar dels calers dels altres.

Publicat a "El Punt", el dia 9/12/2009, a la "Revista del Vallès" de Granollers, el dia 11/12/2009 i a "El Periódico" el dia 12/12/2009

AQUESTA VA PELS “INDEPENDENTISTES”

Fa algun temps que em varen publicar a la premsa comarcal d’Osona, un escrit que es titulava: Per què ens serveix la Generalitat ?.......de moment, per fotre’ns !, i que tal com tenia aleshores per norma el vaig enviar a tots els Partits polítics amb representació parlamentaria i particularment als senyors Montilla, Carod-Rovira, Saura i Castells o sigui als del “Tristpartit” que ens manen. Només -i mai més me’n han contestat cap mes els del “Tristpartit”- ho va fer el senyor Jordi Menéndez, Director General de Relacions Externes de la Presidència que em va dir: ....hi exposa els seus punts de vista i les seves reflexions sobre Catalunya, els impostos, la política, etc. Tot i no compartir tot el que hi expressa, agraïm que ens ho hagi fet arribar. Vaig contestar dient-li que si em donava a conèixer que era el que “no compartia” li podria aclarir i a la millor potser, fins i tot, el podria convèncer. Ja ni em va contestar.
Tot això ve a cuento d’aquest sidral que es prepara pel 13D, en lloc de dedicar-lo al fantasmagòric referèndum per l’independència (?) que tots sabem per endavant que no servirà per res si no es per què alguns treguin pit com ha fet l’alcalde de Sant Pere de Torelló.......algú no es recorda de com va acabar el “punt d’home” de Lluis Companys qepr, el 6 d’octubre del 1934 quan va proclamar la República Independent de Catalunya que tot el govern de la Generalitat va acabar, ja el dia 7 -o sigui que no va durar ni 24 hores- a la presó i posteriorment condemnats a 30 anys de reclusió “major” . En canvi en Dencás i en Badia –aquells del “aixequem-nos i aneu-hi”- ja que es pot dir eren els que van encendre la metxa del independentisme, van fugir com les rates, per les clavegueres de la Generalitat.
Per què totes aquestes energies no les dediquen, per exemple aconseguir l’anulació, no la “modificació” com ara pretenen per odorar-nos la píndola, de la Llei de Successions o de que les modestes indemnitzacions que va concedir l’any 2000 el govern de la Generalitat de CiU als que varem estar internats en Camps de Concentració o Batallons Disciplinaris de Treballadors per motius polítics duran el regim franquista i com que aleshores manava el PP ens va fer pagar l’impost de l’IRPF, quan el govern de Felipe González l’any 1990 va donar un milió de les antigues pessetes als que havien estat més de tres anys a la presó pels mateixos motius i lliure d’aquest impost.
Després de més de 5 anys de lluita, per fí el govern de Zapatero el 2007 ens va retornar el que el govern Central havia cobrat o sigui el 66% i l’altre 33% ens va informar que el tenia de retornar la Generalitat O sigui que si no “gaudíssim” del govern de la Generalitat del “Tristpartit” hauríem ja recuperat, fa anys, el restant fins el 100%. Estem a tocar el 2010 i aquests del “Tristpartit”· confirmant el que diem en “vernacle”...que tenen mal diner, doncs el Síndic de Greuges des de el 2007 que els hi esta a sobra i no fa gaires dies que vaig rebre escrit del mateix donant-me a conèixer que continuava les gestions, però .....que el més calent era a l’aigüera. També els de Convergència em van prometre que ens volien ajudar i que presentarien la reclamació amb en Castells...que es el del calés........doncs diu que al saber-ho va tenir la barra de dir “que havia quedat tot parat doncs no en sabia res d’aquest assumpte”, o sigui que a més de mals pagadors.....EMBUSTEROTS. Resultat....el maleït silenci administratiu que tal com diu molt acertadament el Sindic de Greuges Rafael Ribó, tots els partits polítics el critiquen......quan estant a l’oposició, però a la que toquen “mando”......... fan exactament el mateix.
Imaginant-nos.....fem ciència-ficció, Deu no ho vulgui, però si algun dia arribéssim a aconseguir la “desitjada”, per alguns, independència........pobres catalans, qui sap a mans de qui cauríem. Recordem que Letonia es va independitzar, no fa gaires anys de la URSS....i l’agost d’aquest any ja va informar oficialment que no tenien cales per poder pagar les pensions. Gat escaldat........?Ens conforma que a Catalunya hi ha 946 pobles i els que organitzen el “referèndum” son 166 !

L’ALCALDE DE SANT PERE, DESAFIA AL GOVERN

Llegit a la premsa:”Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló i Delegat del Govern a la Catalunya Central, ha fet un pas més i amb un decret de l’alcaldia , posa a disposició de la comissió organitzadora del “referèndum del 13D” a la seva població, els equipaments i instal·lacions de titularitat municipal per qualsevol tipus d’activitat relacionada amb la consulta popular, assegurant que no te por de les conseqüències ja que no es poden deixar els principis de banda i en moments com aquest s’ha de ser valent (?).”

O sigui que aquesta autoritat (?) al meu modest criteri només ha fet de “pinxo”, passant-se les lleis pel replà de l’escala ja que ell sap de sobres que això està prohibit legalment com es varen trobar els “iniciadors” d’aquesta pèrdua de temps i diners, com van ser els d’Arenys de Munt en que van votar molt menys del 50% del cens o sigui un “èxit” de participació......... segons els promotors.

Mal formatge ha encetat aquets bon home, ja que amb aquest decret, s’ha saltat a la torera la llei i precisament les “autoritats”, haurien de “predicar amb l’exemple” i ser ells, els primers en complir-les, per què ara, amb quina força moral es pot presentar i voler fer complir els seus decrets als vilatans de Sant Pere que per la mateixa regla de tres, no poden tampoc estar d’acord amb els mateixos. -Només cal recordar les atzagaiades que, de tant en tant, els obsequia l’actua’l alcalde de Manlleu, que treu de polleguera a més de un manlleuenc. La propera es la carpa que pretén instal·lar, en contra de la voluntat i les firmes de tots els veïns de la plaça a on cada dilluns es fa el mercat setmanal, durant “només” els tres anys que es calcula (?) que es tardarà en construir el futur nou mercat municipal. Sort que ja se li acaba el mandat i dubto que torni a sortir elegit....salvo que els manlleuencs siguin mesells-.

I tot per una cosa que tots sabem de vell antuvi que no servirà per res ja que aquest referèndum, legalment, no te cap valor. Quina millor consulta que les tres eleccions que gaudim cada quatre anys i només cal comparar els diputats que te al Congrés dels Diputats a Madrid l’únic partit que porta la bandera de d’independentisme com es ERC i que a les properes, només li faltarà el “furóncol” que li ha sortit amb Carretero.......allò que es diu.........éramos pocos y parió la abuela.
Pobre Ajuntament de Sant Pere de Torelló......Varen marxar del foc després de l’anterior alcalde que fins i tot en va sortit escaldat un Conseller de la Generalitat i ara amb el nou, es “fot” a les brases amb aquesta alcaldada de “pinxo”