Em vaig empassar tota l’entrevista quilomètrica que Manel Fuentes li va fer a Catalunya Radio el dia 16 al senyor Marco i quasi vaig estar a punt de quedar convençut de que, gracies als seus “hipotètics sabotatges” que ell va fer als alemanys -alaba’t ruc- els aliats van guanyar la guerra. Menys mal que al final va intervenir una persona -de la que lamento no recordar el nom- i que segurament ell no s’esperava, que li va posar les peres a quarto, després del seu tripijoc sobre la “seva hipotètica ” i falsa estada al camp nazi d’extermini de Mathausen, però ell al final, com te per costum, va voler tenir l’ultima paraula i va tornar a posar el seu CD habitual, sense voler baixar del burro, volent justificar lo injustificable que va ser el mentir i que fins i tot, també ell mateix se ho havia cregut.
No entenc aquesta monomania d’afany de protagonisme de l’esmenta’t. Jo recordo de quan es van començar a iniciar les primeres reunions sobre “el cuento” de la Memòria Històrica, en las que hi vaig prendre part en nom de l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya, fins que baix deixar d’assistir-hi al veure encara tant sectarisme, per alló de que uns, tots, eren els bons i els altres, tots, eren els dolents, quan tots dos sabem que, tots, tenim la teulada de vidre i fins i tot, en dues reunions es va intentar s’aprovés que aquest tema fos assignatura OBLIGATORIA a les escoles, o sigui una segona edició de la Formación del Espíritu Nacional de l’època franquista. Sempre hi vaig votar en contra, afirmant que això era feixisme pur o comunisme, “tanto monta...monta tanto....,fins que mai més ningú ho va tornar a posar sobre la taula. En aquestes reunions sempre hi havia l’Enric Marco com a representant i president de la seva Associació. Tots teníem un torn de paraula....tots menys ell, per què jo no se com se ho feia, però l’ultima intervenció sempre tenia de ser la seva ja que, sense venir a cuento, tornava a agafar la paraula pel seu compte, per tancar la reunió
Francament desconec, el per què encara se li dona tanta bel·ligerància amb aquest nou “vedetisme”, ja que uns dies abans, Victor M. Amela del “trio” de La Contra de La Vanguardia, també el va entrevistar pel mateix tema...... ja que gat escaldat......
No entenc aquesta monomania d’afany de protagonisme de l’esmenta’t. Jo recordo de quan es van començar a iniciar les primeres reunions sobre “el cuento” de la Memòria Històrica, en las que hi vaig prendre part en nom de l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya, fins que baix deixar d’assistir-hi al veure encara tant sectarisme, per alló de que uns, tots, eren els bons i els altres, tots, eren els dolents, quan tots dos sabem que, tots, tenim la teulada de vidre i fins i tot, en dues reunions es va intentar s’aprovés que aquest tema fos assignatura OBLIGATORIA a les escoles, o sigui una segona edició de la Formación del Espíritu Nacional de l’època franquista. Sempre hi vaig votar en contra, afirmant que això era feixisme pur o comunisme, “tanto monta...monta tanto....,fins que mai més ningú ho va tornar a posar sobre la taula. En aquestes reunions sempre hi havia l’Enric Marco com a representant i president de la seva Associació. Tots teníem un torn de paraula....tots menys ell, per què jo no se com se ho feia, però l’ultima intervenció sempre tenia de ser la seva ja que, sense venir a cuento, tornava a agafar la paraula pel seu compte, per tancar la reunió
Francament desconec, el per què encara se li dona tanta bel·ligerància amb aquest nou “vedetisme”, ja que uns dies abans, Victor M. Amela del “trio” de La Contra de La Vanguardia, també el va entrevistar pel mateix tema...... ja que gat escaldat......
Publicat a "Osona Comarca", el dia 24/12/2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada