Es curiós el ressò d’aquest cas i que tothom vulgui disposar del que és dels altres donant consells paternalistes, ja que la majoria, n’estic segur, només ho diuen de boquilla que s’haurien sacrificat. Si els germans Centelles, en lloc de rebre d’herència , aquest munt de fotografies haguessin rebut una finca i se la volguessin vendre, ningú en diria res. Que n’ha de fer l’altre gent ?
Això em recorda un acudit: Dos amics van a dinar a un restaurant i demanen un parell d’entrecots. Un per cada un. Arriba la plata amb la comanda i n’hi ha un de molt més gran que l’altre. <. >. Per fi un es decideix i agafa el gran.. <> exclama el que li toca el més petit. <> li pregunta el que ha escollit el gran. <>. Doncs ja el tens! Li contesta el seu amic.
O sigui que deixem en pau als germans Centelles i no ens fiquem allà a on no ens demanen, per- què, que n’és de fàcil disposar dels calers dels altres.
Això em recorda un acudit: Dos amics van a dinar a un restaurant i demanen un parell d’entrecots. Un per cada un. Arriba la plata amb la comanda i n’hi ha un de molt més gran que l’altre. <
O sigui que deixem en pau als germans Centelles i no ens fiquem allà a on no ens demanen, per- què, que n’és de fàcil disposar dels calers dels altres.
Publicat a "El Punt", el dia 9/12/2009, a la "Revista del Vallès" de Granollers, el dia 11/12/2009 i a "El Periódico" el dia 12/12/2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada