La fixació d’aquest noi, president de IC.V es curiós, que no pot dir quatre paraules que no surtin la
de “dretes” o la “d’esquerres” com si això fos la salvació del mon i segurament que no sap de que ve aquestes dues qualificacions que ell tant santifica.
Fem historia.........corria l’època de la II República 1.931–1939 i al Congres dels Diputats de Madrid es van asseure als bancs dels diputats, al cantó esquerra, els diputats del PSOE, del P.C. (que eren com ara.....quatre i el caporal) etc i al cantó dreta s’asseien els dels partits que després se’n va dir de la CEDA o sigui que ara en diríem els del P.P. i ves per on, que per aquest motiu tant trivial, n’han fet una doctrina, els d’esquerra essencialment i aquest noi en particular.
S’imaginen per un moment -fem ciència-ficció- que si aleshores els que es van asseure a la “dreta”, per casualitats de la vida, s’haguessin assegut a “l’esquerra” i els de “l’esquerra” a la “dreta”, quin galimaties, essencialment per en Joan Herrera, ja que actualment els de “dretes” serien els “d’esquerra” i els “d’esquerra” serien els de “dretes” o sigui quin descrèdit per l’esmentat si resultes que després de tant predicar contra els de la “dreta”, per aquesta casualitat, ara ell, hagués estat de “dretes” (?)
de “dretes” o la “d’esquerres” com si això fos la salvació del mon i segurament que no sap de que ve aquestes dues qualificacions que ell tant santifica.
Fem historia.........corria l’època de la II República 1.931–1939 i al Congres dels Diputats de Madrid es van asseure als bancs dels diputats, al cantó esquerra, els diputats del PSOE, del P.C. (que eren com ara.....quatre i el caporal) etc i al cantó dreta s’asseien els dels partits que després se’n va dir de la CEDA o sigui que ara en diríem els del P.P. i ves per on, que per aquest motiu tant trivial, n’han fet una doctrina, els d’esquerra essencialment i aquest noi en particular.
S’imaginen per un moment -fem ciència-ficció- que si aleshores els que es van asseure a la “dreta”, per casualitats de la vida, s’haguessin assegut a “l’esquerra” i els de “l’esquerra” a la “dreta”, quin galimaties, essencialment per en Joan Herrera, ja que actualment els de “dretes” serien els “d’esquerra” i els “d’esquerra” serien els de “dretes” o sigui quin descrèdit per l’esmentat si resultes que després de tant predicar contra els de la “dreta”, per aquesta casualitat, ara ell, hagués estat de “dretes” (?)
Aquest escrit ha estat publicat a EL PERIÓDICO de Barcelona , el 17 de febrer del 2010.
Benvolgut Pere,
ResponEliminaVeig que estàs en forma! Celebro retrobar-te en aquest bloc, tan combatiu com sempre!
Amb una abraçada ben forta plena d'amistat
Carles Duarte i Montserrat