En un poblet petit de les comarques de Lleida, un pagés s’acosta a la botigueta del poble, en un dia d’hivern, amb una gelada de tres parells de nassos, i un fred, que te'n podries riure tu, de Sibèria. - Manel!. Vull que em vengues una bosseta d’estes que son de goma i s'hi posa aigua calenta dintre per escaufar lo llit i tindre los peus calents.
-Collona Ramonet!. Quina mala sort, just aquest matí he venut la derrera a la Maria dels cal Coixo.
-Cagondéu, Manel, i que foto io ara, amb lo fred que fot per la nit?
-No et preocupes, home. Ja et dixaré lo gat.
-Lo gat?
-Lo meu gat que és grassonet... Tu te'l fots als peus, dins lo llit, i voràs quina calforeta que et done tota la nit. Lo dimarts que vé ja tindré més bosses, i m’el tornes.
-Bueno, bueno, gràcies Manel.
Total que En Ramonet arramba amb lo gat i cap a casa que hi falta gent!
L’endemà, ja em tens En Ramonet, amb el gat sota el braç, la cara plena d’esgarrinxades, cap a la botigueta d'En Manel.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada