ASSOCIACIO D’EXINTERNATS DEL FRANQUISME A CATALUNYA

9 de febrer del 2011

Molt Honorable Artur Mas, President de la
GENERALITAT DE CATALUNYA
Pl. Sant Jaume
08002 BARCELONA

Senyor:
Em permeto facilitar-li fotocopia d’alguns assumptes, que al seu dia em vaig atrevir a posar al seu coneixement, de quan”només” era el “President de CiU” i per si creu oportú tenir-ho em compte i evitar, al meu modest criteri, noves atzagaiades.

1.- La meva modesta col•laboració a la darrera campanya electoral, malgrat no estar ni afiliat a Convergència, mitjançant els escrits que m’han sortit publicats a la premsa, abans de les darreres eleccions autonòmiques

2.- Nomenament del nou govern de la Generalitat. Suggerències. Últim escrit del que vaig rebre contestació de vostè, ja que dels posteriors no veig haver-ne rebut cap més, el que em fa suposar que segurament, pels seus nous actuals i nombrosos problemes que li han deixat els del Tripartit, no li permeten, actualment, dedicar l’atenció d’abans, per la qual cosa i donant-me per entès, pel successiu ja no el tornaré a molestar més amb noves problemàtiques.

3.- La nostre petita col•laboració, com ASSOCIACIO D’EXINTERNATS DEL FRANQUISME A CATALUNYA, per tal d’ajudar, dins les nostres modestes possibilitats, en el greu problema financer que els hi ha deixat l’antic govern i que a la millor no va arribar a les seves mans, ja que de la mateixa no n’he rebut cap contestació de vostè, com tenia per costum anteriorment.

4.- Copagament.....La “Xacolata del lloro” Només mancaria que a més d’haver-nos congelat les pensions, que ara encara sortissin amb aquesta dèria.....ja que malament quan ja se’n parla tant. Diuen que “el que no es paga amb berenars es paga en dinades” i a la majoria de iaios, cada any l’Estat se’ns queda una bona part de les nostres pensions per l’IRPF a la Declaració de la Renda, -cosa que no ens succeïa en temps d’en Franco i això que jo mai seré ni he estat “franquista”-. En el meu cas particular, cada any, i des de que “gaudim de la democràcia” s’acosta a les 900.000 de les antigues pessetes. O sigui 450.000 pessetes cada any per la Generalitat. -Amb euros encara no ho domino i no estic al dia-. Amb aquest import, miri si en podria haver pagat de medicaments

5.- “Salut facilitarà factura dels seus serveis”. Confirmo......una manera con una altre de perdre i fer perdre el temps amb més paperassa i buRrocacia i que al final no servirà per res. Tingui en compte que tots els medicaments que diuen que es serveixen “sense pagar als iaios”, la farmacia sempre els subministra, únicament, sota recepta electrònica mèdica. Quan érem “joves” i durant molts anys, cotitzàvem i en canvi, no ens teníem de medicar, per la qual cosa la SS feia un gran negoci amb nosaltres i això es llei de vida

6.- “Als “Independents de Cantoni” se’ls hi ha vist el llautó”. Tal com vaig pregar-li al seu dia, si aquesta “Entitat Municipal Descentralitzadora”, arriba a estar concedida per l’Ajuntament de L’Esquirol i arriba a la Conselleria de Governació, com a últim tràmit oficial i abans de concedir aquesta atzagaiada, insisteixi a la Consellera i Vicepresidenta, la senyora Joana Ortega, que es miri l’expedient amb lupa –ja que no es “trigo limpio”, segons els meus informadors del nucli-. Els vilatans de Cantonigrós li agrairan.

7.- “Planta de Purins de Sant Martí Sescorts”. Tret de l’anterior alcalde Roqué Dorca que ja va dimitir –segurament al veure venir la pedregada- l’actua’l, que aleshores era el primer Tinent d’alcalde, senyor Mas, com la majoria de regidors per CiU, continuen formant part d‘aquest nefast Ajuntament, quan haurien d’haver estat inhabilitats oficialment per sempre més. La seva deplorable actuació, votant la “concessió improcedent” d’aquesta planta de Purins, va reportar a la Generalitat anterior al Tripartit, unes “despeses” inicials de tres-cents milions de les antigues pessetes, per la inútil compra l’any 2003 dels terrenys (practicament barrancs) del primer denunciant, de quin “polígon industrial tant necessari”, no si ha instal•lat, des de el 2003, ni tant sols una única activitat -vaja èxit- més els 50 milions d’ara com a “compensació”, pels altres dos o tres denunciants, que van cursar posteriorment un altre denuncia -vist el bé que li va sortir al primer- per tal de que retirin la que va motivar la sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ordenant la demolició d’aquesta planta i que això motivaria tenir de compensar aleshores als propietaris de la mateixa amb unes xifres milionàries pels “perjudicis”, ja que ells tenen oficialment els papers en regla i els únics culpables de l’atzagaiada, per no donar-li un pitjor nom, es únicament, el que va concedir aquest “permís fraudulent”, l’ajuntament de l’Esquirol. .

8- “La torna”. Li acompanyo l'article: "A ORIOL PUJOL...SENYOR ARTUR MAS...PERQUÈ NO LI DIU QUE CALLI?"

Pregant disculpi el meu atreviment, mentrestant i amb aquest motiu, aprofito l’avinentesa per saludar-lo molt respectuosament.




(Pere Pi Cabanes)