Benvolgut amic Josep Rovirosa Olivé, Defensor del Lector de
LA VANGUARDIA
BARCELONA
A La Vanguardia d’avui he llegit a la pagina 22, l’article de la senyora Montserrat Dominguez que porta per titol “El Año del Conejo” I al seu 3er apartat de la dreta escriu “Cecotrófico”, aclarint que es com es denomina el fet de que els conills es mengin els seus propis excrements.
Com sigui que jo particularment i durant molts anys, fins que em vaig jubilar als 65 anys i després de la meva excedència com a directiu bancari -com em sembla recordar que vaig informar-li fa un temps- vaig iniciar i explotar, ajudat molt eficaçment per la meva esposa qepr, una acreditada activitat comercial i ramadera, especialitzada única i exclusivament amb el ram de la “Cunicultura”, per la qual cosa teníem molts clients, no solsament dins de la Península Ibérica, com son Espanya i Portugal, incloent les Illes Balears i Canàries, si no que fins i tot, varem exportar habitualment a varies nacions de l’América Llatina. Havíem confeccionat, fruit de la nostre pròpia experiència personal com a inicialment, “Cunicultors” i que facilitàvem als nous clients, uns follets titulats “CONSEJOS PRACTICOS–COMO CRIAR CONEJOS” – “ALGUNAS DE LAS ENFERMEDADES MAS CORRIENTES EN EL CONEJO” - I A ON DONAVEM A CONEIXER ELS SEUS SÍMPTOMES I ELS TRACTAMENTS, AMB LA MEDICACIÓ ADEQUADA- redactats en castellà, que tenien un èxit formidable entre aquests clients ”sud americans” doncs ens asseguraven que els hi eren molt útils i pràctics degut al idioma, cosa que no ho trobaven amb els productes nord americans que sempre eren amb anglès
Als nostres clients, sempre els recomanàvem que cada mes i com a norma, a les seves granges industrials de conills, fessin un tractament “anticoccidiósic” general, als mascles i femelles adultes, per evitar que els seus “llodrigons” ja naixessin amb “el fetge apedregat”, doncs sabíem, “com experts en la matèria”(?) que els conills tenen per “norma “menjar-se els seus propis excrements i dins dels mateixos expel•lien els “coccidis” que son els causants dels “fetges apedregats”. Si a més dels coccidis que ja portaven dins del seu organisme, doncs es hereditari, els augmentaven amb els que anaven dins dels “cagallons”, era com si fos una progressió aritmètica i d’aquesta practica dels conills, científicament em dèiem, practicar la “coprofàgia” i que es realment la paraula que figura al diccionari de la llengua castellana. En canvi aquest nom de “Cecotrófico” no he trobat que figuri per res al mateix, pel que em permeto pregar-li si fos tant amable i demanés a la senyora Montserrat, de on ha tret aquest mot, per mi i segurament per molts cunicultors, desconegut.
Agraint-li molt sincerament les seves habituals atencions, aprofito l’avinentesa per saludar-lo molt afectuosament
PERE PI CABANES
----------------------------------------------------------------------
De: "JosepRovirosaOlive"
Fecha:lunes, 07 de febrero de 2011 13:54
Para: "Pere Pi Cabanes"
Asunto: RE: CARTA DEL 4-2-2011
Benvolgut senyor Pere Pi
Es ben cert que el diccionari de la Real Academia Española no conté el terme cecotrofía ni el derivat cecotrófico i que si que recull, en canvi, el de coprofagia, definint-lo com a "ingestión de excrementos".
Diccionaris mes específics sobre termes de zoología, com el que pot trobar a
http://www.drpez.com/diccionari
defineixen la cecotrofía de la següent manera
Parte del material que se consume no se digiere y los movimientos peristálticos dividen este material en dos; de mayor y de menor tamaño. El de mayor tamaño continua su camino hasta ser transformado en bolas de heces, heces duras. Las partículas más pequeñas pasan al ciego, donde las bacterias fermentan este material y es reabsorvido. El sobrante sale al exterior como heces blandas y recibe el nombre de cecotrofas, que son nuevamente ingeridas... Así se absorve la proteína que producen las bacterias en el ciego y se aprovecha al máximo el alimento.
Ben cordialment
Josep Rovirosa Defensor del Lector La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada