En el seu article habitual setmanal, en el del dia 24 i sota el títol “El que esté libre de pecado”, explica que a l'acabar d’inaugurar l’hospital Nuestra Senyora de Gracia de Saragossà per part del president de la comunitat Marcelino Iglesias, un cop es varen fer les fotos de rigor i varen escampar la boira, seguidament els operaris es varen emportar tot el material electromedicinal inaugurat i assegurant que ja es tornaria, segons l’Heraldo de Aragon, quan l`hospital comencés la seva activitat en aquella zona.
Perquè ningú no se n'estranyés, treu també l’exemple de Lady Di que va anar al Canadà i li va tocar inaugurar un hospital i com que encara no estava en funcionament, van haver de contractar a figurants als que se suposa que ella els hi preguntava........que tal, com es troben i ells devien dir.....,,,,,Doncs ja ho veu Altesa, aquí malaltets..........També explica un altre cas similar amb Obama quan el petroli sortia del fons del golf de Méxic i aparentment es dedicaven a netejar el petroli de la platja i a la que va marxar un cop fetes les fotos oficials, aquest 400 obrers també van tocar el dos.
Senyor Monzó.........no calia anar tant lluny, doncs tenim un exemple similar prop de casa nostre i que jo ja el coneixia, dons la meva mare va néixer a Manlleu i que el detalla àmpliament en Josep Pla en el seu llibre “Un Senyor de Barcelona”, segons li va explicar en Rafael Puget, però sense donar-li a conéixer el nom del poble.
A finals del segle XIX a Manlleu es va inaugurar l’hospital de Sant Jaume, producte d’una deixa filantròpica, amb 30 llits i només tenien uns vuit malalts i encara no gaire greus i el problema es que hi tenien d’assistir les autoritats provincials i S.A Reial la Infanta Isabel. La solució va ser, després de moltes gestions infructuoses, que varen trobar i llogar a una colla de gitanos a sota del pont i mitjançant d’abonar-lis alguns diners, però varen exigir, abans d’enllitar-se, de menjar-se un bon i abundant arròs de conill, acompanyat de una bon vi negre i la Infanta Isabel, s’acostà als “desgraciats” ajaguts al llit del dolor i a tots els va donar, emocionada, mots de condol i resignació, segons varen publicar l’endemà, els diaris de Barcelona de l’època....sense que ella, segurament, ni es donés compte de les cares morenes i saludables que feien tota aquella colla de malalts imaginaris, a més a més, envermellides pel recent i copiós arròs i el vi negre corresponent.
O sigui que........”en todas partes cuecen habas”........
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Aquest escrit ha sortit publicat al MAGAZINE de LA VANGUARDIA, encara que una mica extractat, el dia 8 de maig del 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada