539-EL BIBLIOBÚS DE LES GUILLERIES I ELS “MILICIANS DE LA CULTURA”

Felicito molt cordialment a la Revista MÉS, pel seu magnífic reportatge sobre aquest servei, tan desconegut encara per molta gent i que tant bon resultat ens dona, als vilatans de la comarca d’Osona.

Jo fa molts anys que l’utilitzo, fins i tot de quan encara vivia a Cantonigròs, a on també hi arriba i tant la senyora Carme com l’Antoní, els seus responsables, es desviuen per atendre’ns. Proba d’això es que des de aleshores, mai més he comprat cap llibre, doncs quan en surt algun de publicat que em pot interessar, l’encarrego a ells i tard o d’hora me’l faciliten, ja que a casa actualment, em seria molt difícil poder encabir-hi algun llibre més, dels milers que hi han.

Per cert que el que expliquen que això es va iniciar durant la guerra civil, jo que hi vaig prendre part, ho puc confirmar, doncs a totes les Companyies dels soldats de l`Exèrcit, d’aquesta biblioteca se’n encarregava un soldat que era anomenat com “el Milicià de la Cultura”, tasca molt apreciada, doncs l‘interessat, aixi no tenia d’anar a tirar trets al front.

El curiós del cas es que el promotor d’aquest servei va ser un executiu del PSUC, anomenat Trabal, que ves a saber si podia ser a la millor, un antic parent de la senyora Carme, que també es diu Trabal de cognom.

I ara aprofitant el tema, per permeto explicar-vos una petita “triquiñuela”, doncs l’interessa’t, desgraciadament, ja es mort. Era els 1937 i jo aleshores era el Secretari General de les Joventuts Socialistes Unificades de Granollers, no per mèrits politics, si no per què els grans havien marxat tots com a voluntaris al Exèrcit i només varem quedar la canalla, cosa que també varem fer tots posteriorment, els del Comitè Local, per idealistes i .......per rucs !, cosa que mai més tornaria a fer, de anar a jugar-me la vida, al final per res, cosa que em vaig prometre a mi mateix l’any 1939, al comprovar on eren tots els polítics...aquells de “aixequem-nos i ANEU-HI, que varen desaparèixer i que ens varen deixar tirats als sorrals dels Camps de Concentració, a les platges de França.

A la que anava. Va venir a veurem al local de les JSU, el mestre que havia tingut quan estudiava Peritatge Mercantil i em va demanar, si per favor, li podia fer un certificat de “antifeixista”, doncs amb el mateix, ell tenia la seguretat absoluta -doncs havia estat cridada la seva lleva- que li donarien el càrrec de “Milicià de la Cultura”, al ser mestre, el que volia dir que estaria a càrrec de la biblioteca de la Companyia a on havia estat destinat, que sempre estaven “una mica” lluny del front de batalla. Jo sabia positivament que ell més aviat era de ”dretes”..... que abans del 1936 tampoc no era cap crim........com després varen interpretar els assassins de la FAI, però no me ho vaig pensar ni un minut. Als cinc minuts, ja sortia del meu despatx, amb el certificat a la butxaca. Quantes vegades me ho va retreure i agrair quan es va acabar la guerra civil i ens retrobàvem.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat al setmanari "MÉS" de Vic el 13/12/2011.