En que vaig ser condemnat, per “imprudencia temeraria”, segons l’impresentable del Tribunal que Déu els tingui en la Gloria a: Un any sense carnet, indemnitzar els costos de la curació que va demanar la part contraria i SIS MESOS DE PRESSÓ, que no vaig tenir de complir, per què no tenia antecedents.
La veritat del “cuento”. Tenia carnet de conductor des de l’any 1948, que el 2012 encara conservo, i anava en direcció a Granollers per la carretera de la Florida, amb el meu vehicle un Seat 1400 que aquell mateix any m’havia estat concedit, per disposar del nº ROIG del Ministeri.
De sobte, pel davant de un vehicle aturat a la vorera, em surt un home que es planta al mig de la carretera i sort que, malgrat la sentencia, mai he corregut gaire, freno i el fereixo en una cama, acabo de parar el cotxe i ajudat per la seva dona el pugem dalt del meu vehicle i el portem al dispensari de Mollet, el lloc més proper. Durant tot el curt viatge, la seva dona no va parar de dir-li de burro en endavant, per la seva animalada e imprudencia, de intentar travessar la carretera sense mirar prèviament, si venia algun cotxe. Al dispensari li fan la primera cura, avisen al jutge que fa les diligencies reglamentaries, em diu que el jutjat ja em cridaran si em necessiten per alguna gestió posterior m’acomiado de la senyora i li dono un targeta per si em poguessin necessitar
O sigui que érem els dos únics testimonis, la esposa del ferit i jo. Dia del judici a Barcelona al Palau de Justícia. Per lo menys van sortir mitja dotzena de testimonis que aquell dia, no se a on devien ser, o a la millor eren transparents i jo nos els vaig veure, i tots van dir exactament el mateix, com si fossin un disc ratllat...........que aquell dia, per casualitat, passaven ? per allà i em van veure venir amb el cotxe i per lo menys anava a 120 quilometres per hora, per la qual cosa no devia haver tingut temps de frenar. Que un SEAT 1400 de l’any 1954, pogués arribar a aquesta velocitat hauria estat un miracle....si jo hi hagués anat a aquesta velocitat, amb ell li passo per sobre i malament....... per ell.
Segons em va assegurar l’advocat de la meva Cª d’assegurances, que el tenia a “TOT RISC, era de domini públic, que a les afores del Palau de Justícia sempre hi havia personal que es llogava per fer de testimoni. Això ho va dir l’advocat, no jo. I els magistrats no n’eren coneixedors d’aquestes martingales ?. Uns altres inútils. Per això i gracies a Deu i toco fusta, per què i des de el 1954 no he tingut de cursar mai més cap “parte per accident”, per la qual cosa, amb les diferents Companyies d’assegurances que he tingut, doncs sempre busco la més econòmica, doncs fa molts anys que pago per res i tinc el títol de “BUEN CONDUCTOR” i confirmo una vegada més, que continuo no creient en la Justícia. I només ha faltat actualment, la sentencia de tot un Tribunal Suprem amb el senyor Garzón.
PERE PI CABANES.
Sant Hipòlit de Voltregà
Aquest escrit ha sortit publicat al setmanari MÉS, de Vic, el 29/02/2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada