dijous, 31 de maig del 2012

608-EXPRESIDENTS DE LA GENERALITAT

Ara només en tenim tres que viuen ja del “conte”, però s’imaginen d’aquí a 25 o 30 anys, quants ni hauran ?....ho podrà aguantar la Generalitat, tanta disbauxa ?.


I a sant de que, tenen de tindre aquestes bicoques..........oficina: Es reparteixen entre els tres, 184.000 euros anuals, per despeses de material, Jordi Pujol la te de 441 m2 i al Passeig de Gràcia que costa: 148.672 més 15.053 de comunitat, cada any, Pasqual Maragall, Passeig de Gràcia-Diagonal: 312 m2, 127.628, José Montilla, Diagonal-Rambla Catalunya, 90.992 més 6.848 de comunitat, secretaria: 25.380 per 3 = 76.140, assessor: 66.850 per 3 = 200.550, seguretat: 3 o 4 agents cada un, en total, 360.000, cotxe: renting 18.000, xofer: 19.372 per 3 = 58.116 i pensió vitalícia, el 80% del sou i a partir del 65 anys el 60%......a la que també si afegeixen els expresidents del Parlament, que han fet tots ells, per merèixer-les, apart de que mentrestant han manat, han gaudit de uns sous multimilionaris.

Actualment, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla, ens costen als catalans de a peu, dos milions d’euros al any.

Aquest son d’aquells de aixequem-nos hi aneu-hi. En aquests moments, tothom s’ha de sacrificar i cenyir-se el cinturó......menys ells, naturalment, fan ranxo apart. Per què no prediquen amb l’exemple a la hora de sacrificar-nos ?

Això em recorda l’any 1939, al final de la nostre maleïda guerra “incivil”, que als sorrals dels Camps de Concentració de Saint Cyprien, Le Barcarés ni Mourmelon-La Marne, a França, mai em vaig trobar amb cap ni un, dels capitostos dels partits polítics ni caps importants del Exèrcit i mentrestant, nosaltres allà tirats, passant veritable fam, misèries i vexacions.

Per què no fem un referèndum sobre si o no se’ls mereixen, estic segur que els tres d’ara, obtindrien només.......... el vot de ells mateixos i la seva família.

Per acabar: algú em pot dir per a què necessiten un despatx pagat amb recursos públics els expresidents? La seva feina pública ja s'ha acabat. I si tant volen un despatx, perquè no se'ls en habilita un a les seus dels pròpis partits, on el teníen abans d'arribar a presidents?

PERE PI CABANES
San Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat al setmanari VALLÈS de Granollers el dia 8 de juny del 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada