616-UN ALTRE "ETERNO DESCONTENTO" Joan Català Balaña

20 d’octubre del 2011

“EL ETERNO DESCONTENTO”

I ara explicaré el per què m’autoanomeno com “El Eterno Descontento”

Transcorria l’any 1945 quan jo acabava de complir els 25 anys -Vaig néixer el 17 de gener del 1920 que es la festivitat de Sant Antoni dels Burros- i des de els 13 anys treballava en una Entitat Bancària a on hi vaig entrar com a “Botones”, com era lo habitual en aquella època. Només em conforma que el senyor Alfonso Escamez que va arribar a President del Banc Central, també havia entrat com a Botones a la Sucursal de Aguilas (Murcia).

Aprofitant un curt permís militar, doncs hi des de el 1937 amb l’exèrcit republicà, després del Camp de Concentració i posteriorment a un Batalló Militar Disciplinari de Treballadors, per haver estat classificat com a “desafecto” i empalmar la mili amb els “nacionals” un cop “alliberat”, estava fent el servei militar obligatori -que em va durar fins el maig del 1945, o sigui 8 anys perduts de la meva ja llunyana joventut- m’havia presentat a unes oposicions del Banc per ascendir a “Oficial Tècnic”, que aleshores era la categoria màxima com a empleat i que vaig aconseguir l’ascens professional.

Per celebrar-ho, es va organitzar un sopar de germanor amb tota la plantilla de la sucursal –érem 18 o 20 empleats- i es va acordar que cada empleat faria la targeta de un altre per saber a on tenia d’assentar-se, però amb un “afegitó”.

Com que jo estava una mica de “punta” amb el director, aquesta me la varen delegar a mi hi vaig posar-hi –en aquella època tot s’escrivia en castellà-

Don Sebastian Conesa Carbonell –El viudo alegre, ja que feia poc temps que havia mort la seva esposa, però ell anava com una moto.

I a mi aquest Director, que li tocar amb ell, la meva targeta......ves quina casualitat ?....... hi va afegir: Pedro Pi Cabanes – El Eterno Descontento

O sigui que com podreu comprovar i malgrat que això era fa 66 anys, no he canviat i continuo com.....EL ETERNO DESCONTENTO !

Ara be, com ampliació, va resultar que a Don Sebastià –qepr- posteriorment el van nombrar “DIRECTOR DE SUCURSALS” i demostrant-me que no era rancuniós, el 1947 a mi em va nombrar Interventor de la Sucursal de Sant Celoni i l’any 1948 em va tornar a ascendir, i em va nombrar Director de la Sucursal de Puigcerdà.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà