El debat sobre la desitjabilitat econòmica de la independència està tenint lloc. I això, de per si, ja és molt important. Fa només uns mesos aquest debat era tabú. Nembé.
Avui vaig a comentar un dels arguments que més utilitzen els analistes contraris a la independència de Catalunya que és el del deute heretada: " si Catalunya es independentiza ", amenacen," haurà d'assumir el 20% del deute espanyola (que és del 80% del PIB o 800.000 milions d'euros) i això, sumat al 21% del PIB que té la Generalitat, posarà el deute Catalana per sobre del 100% del PIB cosa que la convertirà en financerament inviable i perdrà accés als mercats financers internacionals ". Aquesta mateixa frase ha estat pronunciada o escrita per economistes, catedràtics d'economia, professors de comptabilitat i polítics de diferents colors. Només té un petit problema: no té sentit. I no té sentit per cinc raons.
- Primera, tot i que aquestes dades dels 200.000 milions i el 100% del PIB es van repetint una i altra vegada, resulta que són ... (No sé com dir-los perquè no se sentin insultats), ... mmmm: mentida? Segons el Banc d'Espanya ni l'administració central de l'Estat té un deute del 80% del PIB , ni aquesta és de 800.000 milions, ni la població catalana és el 20% del total de l'Espanyola (és el 16%). La dada de l' 80% del PIB (o els 800.000 milions) correspon al deute TOTAL que JA INCLOU la de les comunitats autònomes . Per tant, els que utilitzen l'argument del deute contra la independència exageren perquè comptabilitzen deute autonòmic dues vegades. El deute de l'administració central de l'Estat és, en realitat, de 617.731.000 d'euros . El 16% d'aquest deute que "correspondria" a Catalunya serien 98.800 milions que és menys de la meitat dels 200.000 de què es parla amb tanta alegria. Si a aquests 98.800 milions els sumem els 42.000 de deute que té ara la Generalitat, surten 141.000 milions. El deute Catalana, doncs, seria del 70% del PIB, un deute perfectament assumible entre altres coses perquè està molt per sota del que té l'Estat espanyol en el seu conjunt en l'actualitat i molt per sota del deute mitjana de la Unió Europea . Per tant, si volem tenir un debat seriós, comencem per no exagerar les dades.
- Segona, i passant al terreny dels arguments, és curiós que els mateixos que diuen que, en cas d'independitzar, Catalunya hauria d'assumir una part proporcional del deute Espanyola diuen que la independència és inconstitucional i que no hi ha cap llei que tingui previst un procés de secessió. Això és realment curiós perquè, si no hi ha lleis que prevegin el procés d'independència, com saben que la llei va a obligar a Catalunya a assumir el 20% del deute espanyol? La realitat és que el deute espanyol va ser assumida en el seu moment pel govern d'Espanya i els mercats es la van a reclamar al govern d'Espanya. Si després Espanya li passa una factura a Catalunya per la part proporcional d'aquest deute, ja es veurà si l'assumeix. Això dependrà del procés de negociació política i de les contrapartides que hi hagi. Per exemple, els catalans argumentarem que nosaltres hem pagat uns 300.000 milions de més des que va entrar en vigor la democràcia (un 8% del PIB anual, cada any de mitjana). Si Espanya s'ha gastat aquesta quantitat i a més ha augmentat el deute, aquest és un problema del qual els catalans no són responsables (i fins i tot es podria argumentar que Espanya li ha de retornar a Catalunya els 300.000 milions!). En qualsevol cas, el que és clar és que, de moment, el deute l'ha demanat i signat govern d'Espanya i els mercats es la van a reclamar a aquest govern. I punt.
- Tercer, curiosament l'argument exposat a dalt només parla que Catalunya seria coresponsable dels deutes o els passius d'Espanya ... però no parla dels actius. En cas de divisió, suposo que la mateixa llei imaginària que diu que Catalunya ha de fer-se responsable de la seva quota de deute també dirà que té dret a la seva quota dels actius! Entre aquests actius, per exemple, hi ha empreses públiques com AENA o Loteries de l' Estat o propietats com l'hipòdrom de la Zarzuela, el museu del Prado o el Vedat de Doñana. Lògicament també hi ha els béns públics que l'Estat té a Catalunya.Finalment, hi ha els fons de la Seguretat Social, l'or que resideix a les arques del Banc d'Espanya, el Fons Monetari Internacional o les accions que Espanya té al Banc Central Europeu (per cert, si Catalunya és propietària del 16% de les accions espanyoles del BCE, Catalunya automàticament forma part del sistema del BCE que inclou l'Euro). Si Espanya li passa el 16% del deute a Catalunya, també li hauria de passar el 16% de tots aquests actius de manera que Catalunya podria vendre immediatament i recuperar una part dels diners per reduir encara més el seu deute.
- Quarta, si bé no sabem si Catalunya va a haver d'assumir una part del deute espanyol si s'independitza, el que sí sabem és que haurà de assumir aquest deute si no ho fa . Fixeu-vos amb el detall del esperpèntic argument: "si Catalunya se'n va, pagarà el 20% del deute espanyol i si es queda no. Per tant, si se'n va, perd molts diners ". Quina fal · làcia! És possible que si Catalunya se'n va, hagi d'assumir una part del deute. Però és que si es queda també! Si Catalunya segueix a Espanya, pagarà els mateixos impostos que paga i una part d'ells aniran a pagar el deute del govern espanyol. Per tant, en el pitjor dels casos, estaria igual tant si es independentiza com si no pel que utilitzar l'argument del deute és una autèntica bestiesa. Dic que en el pitjor dels casos, Catalunya estaria igual. En el millor, sent independent s'independitzaria del deute espanyol i, a més, s'estalviarà el 40% dels impostos que paguen els catalans i que ara desapareix pels fons de solidaritat.
- I cinquena, és curiós que es digui que si Catalunya es independentiza serà financerament inviable i perdrà l'accés als mercats financers. Celebro que hi hagi tanta gent capaç de veure el futur. Jo com no sé predir el futur em limito a observar la realitat de l'actualitat. I realitat actual és que una Catalunya dins d'aquesta Espanya i amb aquest sistema de finançament autonòmic, sí que és financerament inviable i no té accés als mercats internacionals . Per tant, si l'argument és que el que cal evitar és perdre l'accés al mercat financer tant sí, Catalunya ha de deixar de pertànyer a Espanya de totes totes!
Resumint, celebro que l'argument del deute heretada d'Espanya estigui tenint tant impacte entre analistes i opinadors. Ho celebro perquè si la decisió de si Catalunya ha de independitzar o no, depengués del deute, la decisió racional seria clarament la d'independitzar: és a dir, des del punt de vista del deute i de l'accés als mercats financers, Catalunya, sense Espanya, estaria millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada