753-JO NO VOTARÉ MAI A JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA

I ara justificaré el per què. L’any 2004, al principi de la legislatura que va acabar el  9 de març,  li vaig fer arribar un voluminós dossier a través d’un bon amic de Manlleu i destacat, actualment ex  militant d’Unió Democràtica de Catalunya, o sigui abans dels seus,  amb tots els “haguts i per haver” de les gestiones fetes, feia anys,  als diferents partits polítics amb representació parlamentaria però sense cap resultat  positiu i els articles que m’havien publicat diversos  diaris de Catalunya sobre els mateixos temes,  per  si ell els  volia defensar al Congrés dels  Diputats a Madrid com a portaveu del seu grup parlamentari, com quan ho era en Xavier Trias que ho va fer, malgrat que sense cap resultat positiu, ja que  aleshores al tenir majoria parlamentaria, com ara,  els del PP ho varen  tombar sempre, segons fotocopies que disposo de les seves gestions al esmentat Congrés, ja que es tractava dels quatre temes essencials que fa anys hi vaig al darrera i que la classe política que ens han anat  governant, mai ha resolt ni tant sols se’n ha preocupat i que afecten essencialment a la Gent Gran que tots els partits politics  diuen de “boquilla” i de cara a la galeria, que tant ens estimen,  sobre tot quan s’acosten eleccions, però que a l’endemà de les mateixes, mai més, ningú es recorda de nosaltres i que son una vegada més,  aquests mateixos quatre eterns problemes. I mai l’esmentat senyor Duran i Lleida s’ha dignat ni contestar cap de les vegades que li he escrit sol·licitant de que “com estava lo nostre”.  

En vista del seu silenci posterior, un parell d’anys després, vaig escriure al seu segon a Madrid al Congres dels Diputats,  el sr. Jordi Jané, aquest de Convergència, també a veure com estava  “lo nostre”. Aquest senyor que ara diuen que estarà a la mesa de la Presidència del Congrés, pobres catalani’ns si ell és el que ens ha de defensar, ja que ell  és un que uns anys abans ens havia citat a la seu de Convergència a Barcelona a on  ens  va “ASSEGURAR”  que “ens volien ajudar”....i nosaltres ens  havíem cregut que era una promesa seriosa (?). Encara espero la resposta, o sigui “de tal palo, tal astilla” i lògicament i com a català emprenyat,  si ells passen de nosaltres jo també passo d’ells.

O sigui que ho sento de tot cor per què si el nostre problema ens el ha de resoldre aquest  bon senyor.....val més que ens hi posem fulles, per què a més a més,  tant ell com el seu grup parlamentari........actualment no pinten res de res.

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat a la revista MÉS de Vic el 5/3/2013