1009-QUE EN TE POCA DE FEINA EN MAS

Comproveu en que s’ha entretingut el nostre President, aquest darrers dies de festa, com si fos un marrec que hagués escrit la seva carta als Reis.

S’ha gastat els pocs calès que normalment disposa la Generalitat, en redactat i fer-la traduir segurament a 45 idiomes diferents, als primers ministres de cada país, per tal de que ens ajudin a aconseguir la independència de Catalunya.

 I que espera dels mateixos, si la majoria estic segur que ni li contestaràn, per què els tres primers que ho han fet, ja li han dit clarament que aixó es unicament un assumpte intern d’Espanya, ja què els únics que ens la podrien concedir, però que ell ja sap i de bell antuvi que mai ho faràn, son en Rajoy del PP o en Rubalcava del PSOE .......aleshores de que li hauràn servit tans brindis al sol ?.

Voleu dir que tot aquest temps i diners esmerçats, no hauria valgut més eliminar el que Catalunya som la Comunitat amb els impostos més elevats de tot Espanya i que els hagués destinat a intentar resoldre els problemes que tenim els catalans, d’ençà que ens governa ell y “sus muchachos”, evitant retalladas, abonant les seus funcionaris, com ha fet el President de Extremadura les pagues de Nadal, eliminar despeses superflues, com per exemple entre tantes, son les embaixades que sempre he demostrat que no serveixen per res i per què no, totes les subvencions que també puc demostrar que son una veritable “merienda de negros” i amb  perdó per els negres, o acabar sobretot i de una punyetera vegada, la rotonda que està a mig fer a la antiga N152 al terme de les Masies de Voltregà, que ja fa anys que està dormint el “sueño de los justos” i que jo, babau de mi, em vaig permetre interessar-mi amb el nostre President i amb el Conseller del ram, quan ho era en Recorder per la mateixa i d’acord amb l’Ajuntament de l’esmentada població, recordant els temps de que quan ell estava a la oposiciò en que jo, il·lús de mi, en pensava que realment erem amics, si després de tot, tots els polítitics només van a la seva i que cap dels dos, ni es va dignar  contestar-me, quan en aquell temps, rebia del que encara no era President, com a minim, un parell de mails setmanals, correspondència electrònica que va iniciar ell, ara ell sabrà del per què, ja que jo pobre de mi, de cap manera coneixía la seva adreça electrònica i que en canvi jo sempre li vaig contestar, com a persona ben educada que em crec que soc.

 Qui la vist i qui el veu !

PERE PI CABANES

San Hipòlit de Voltregà