Jo ja ho vaig escriure quan fa 10 dies que la periodista Sílvia Cóppulo el
va entrevistar i que ell va declarar i sense embuts, que per aixó “diuen” que estem
en una democràcia,” que ell de cap
manera es considerava independentista,
cosa que si ho haguessin sabut els sectaris
del Òmnium Cultural, estic segur del tot, que de cap manera li haurien otorgat
el “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2014” , per què la infinitat
de insults que està rebent, sota la capa i amparades per el secret i
aixoplugades per mitjans no només
digitals i de que la
Muriel Casals la seva presidenta, no la’hagi ni tant sols, defensat.
Els meus cognoms son catalans de soca-rel i en un dels programes de “30 minuts” de TV3, El preu de la Memòria
i per la periodista que dirigia el mateix, la Montse Armengou ,
vaig ser titllat com un esclau del
franquisme, per qué realment vaig estar represaliat per el règim franquista o sigui
que de cap manera puc enyorar lo de “Una,
Grande y Libre”, tal com fa poc em van acusar, crec que injustament.
Jo ja se que no soc ningú, però tampoc ho serè mai de independentista i
només per una raó molt senzilla i es per què aquesta proposta la feta l’Artur
Mas i ell mai ho havia estat de independentista, com tampoc mai ho havia estat
Convergéncia, ni tant sols en Jordi Pujol, sino que ha estat sempre un oportunista, que es va voler aprofitar
del éxit de la manifestaciò del 11 de setembre de un milió de persones i va anticipar
eleccions per tal d’aconseguir majoria absoluta i el resultat, que va perdre 12
diputats, doncs ja diuen que una cosa son les manifestacions i l’altre les
eleccions i segons les darreres enquestes, en les properes del dia 25 en perdrà
un minim de 13 més o sigui vaja visiò política de via estreta.
I la història ens demostra que amb la capa dels nacionalismes, que la
majoria han estat feixistes, s’han
comés les majors atrocitats d’aquest mon, només cal recordar l’ Alemanya de Hitler, la Italia de Mussolini o la Espanya de Franco. . I no oblidem els feixistes de l’altre cantó, com la FAI-CNT i els
comunistes, els quals, mentre les tropes nacionals anàven avençant, ells es
dedicàven a anar donant “el paseillo” als seus enemics polítics, i als
ciutadans que no eren dels seus o que, simplement els consideràven d’una classe
social superior a la seva i que, per aquest “motiu”, no mereixien viure.
PERE PI CABANES
San Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada