1215-PER A QUÈ SERVEIX LA GENERALITAT DE CATALUNYA?

PEL QUE SIGUI, MENYS PER A RESOLDRE ELS PROBLÈMES DELS CATALANS!

Avui, 28/07/2014, ha sortit als diaris la notícia de que Artur Mas ja té un “Pla B” per si li falla la seva joguina de la independència ara el proper novembre (9-N). En aquesta data, ja portarà 1 any dedicant-se a tot, menys a solventar les mancances dels catalans.

Doncs no tenint-ne prou amb la deixadesa de les funcions de govern tot aquest temps, per les quals una majoría de catalans el van votar, ara el “Pla B” consisteix en preparar unes eleccions plebiscitàries pel 2016, amb vistes a una declaració unilateral d’independència. És dir, perdent el temps un any i mig o dos més. I el més calent (la solució dels problèmes dels catalans), a l’aigüera, perquè es veu que “ara, això no toca”, com diría l’ex molt honorable Jordi Pujol i Soley. I és que dedicar-se al joc de rol de la independència, és molt més fàcil que governar com necessitem els catalans ARA i AVUI. Però ells, a la seva, i és que qui dia passa, any empeny!

Consultat el Coordinador General de CDC senyor Josep Rull sobre aquest tema, afirma que són conscients de que Madrid pot reaccionar suspenent l’autonomía, com va passar l’any 1934, encara que, pel que es veu a ells, “se la repamfimfla”. Recordem que aquell any 1934, el 6 d’octubre, quan el president Lluis Companys va sortir al balcó -i que quan va tornar a entrar va pronunciar aquella cèlebre frase…….”de que ara encara diran de que no soc proa catalanista”- del Palau de la Generalitat acompanyat dels consellers del seu Govern i va proclamar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, amb el que el Govern de la Generalitat passava a assumir totes les facultats del poder a Catalunya.

Les conseqüències del pronunciament fóren uns enfrontaments que vàren costar 74 morts i més de 250 ferits. El Govern espanyol, va fer portar a Madrid als protagonistes del succés “para evacuar consultas”, empresonant-los i suspenent per temps indefinit l’autonomía catalana. Companys i els seus Consellers fóren jutjats pel Tribunal de Garantíes i condemnats a 30 anys de presó i sort de que el Febrer del 1936 a les eleccions generals, les va guanyar el Front Popular i aleshores els varen indultar a tots. La resta, ja és historia.

I és que Catalunya ha tingut la desgràcia de tenir sempre una classe política a l’alçada del betum. A veure què en resultarà ara de les andances quixotesques del sr. Mas, empès per l’altre protagonista principal, Oriol Junqueras d’ERC. Perquè, sempre, el qui ha hagut de pagar els plats trencats pels seus ineptes governants del país, ha sigut el poble català, continuament manipulat per aquells.