És una bretolada que no té cap sentit l'enderroc gratuit del monument a Jordi Pujol a Premià de Dalt, poble del qual n'era veí ocasional, perquè hi té una casa allà, però que segons diuen que va a
nom dels dos germans, doncs la van heredar del seu pare.
Però, ara que he pogut veure amb més detall la famosa, i única estàtua de l'expresident Jordi Pujol Soley, no puc menys que veure-hi un cert aire nordcoreà i una similitud amb la de Kim Jong II, el "Amado Lider" que vigila al seu poble.
Realment benintencionat l'intent de restituir l'estàtua al seu pedestal per part de l'Ajuntament de Premiàde Dalt. Però al retirar-lo, li ha infringit sense voler una darrera ofensa: el gran lider català ha estat aixecat del terre penjat pel coll amb una grúa, com si d'un homosexual iraní es tractés. No s'havía vist mai a Catalunya un fet com aquest.
I, finalment, potser li podríem trobar una analogía amb el monument a Colom de Barcelona, assenyalant el camí a seguir. Per cert que, si seguim en un mapa la direcció que indica el dit de Colom, aniríem a parar a Libia, i no pas a Amèrica, tot una premonició de la "vista" que han tingut sempre tots els "estimats liders" catalans, com a menys, des de Lluis Companys fins ara. Senyor Más, vagi amb compte, perquè la tendència és la tendència. "Quien avisa no es traidor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada