Ja ho sabeu, de que un país tant petit (322.000 habitants) i que
només amb uns milers de firmes (56.089 firmas (equivalentes a más del 23 % del censo electoral)), varen
aconseguir fer saltar un govern i tancar a la garjola al seu president,
cosa que dubto de que això mai ho veurem a Espanya, el “paradís” de la
democràcia.
En canvi el que va succeir a Espanya, que es
varen presentar més de 500.000 mil firmes al Congrés dels Diputats i la seva vicepresidenta, la
inefable Celia Villalobos i en representació del seu president Jesús Posadas i
es va limitar a contestar sòbriament, no
ha lugar i segur de que totes aquelles firmes les va fotré a la brossa,
doncs per aquelles firmes es demanava “només” per part dels seus súbdits, de que als diputats se’ls hi
anul·lessin les seves mamandurries que ells mateixos s’havien concedit, sobre
entre moltes altres coses, però la que clama al cel, son les seves pensions màximes i només per el sol fet d’haver
estat uns anys diputats, sense tenir en compte el que em tingut de fer tots els
espanyols, però de 2ª Divisió, de tenir de cotitzar un mínim de 35 anys i en el
meu cas, en vaig cotitzar 45 d’anys.
Doncs a Islàndia s’acaba de aprovar una llei,
conforme s’elimina els avantatges fiscals a les grans empreses, cosa que mai
s’ha fet a Espanya, a on els que segur que paguem el que ens toca i més, som únicament,
primer els pensionistes, que sempre he demostrat de que paguem l’impost de
l’IRPF dues vegades, quan les nostres cotitzacions ja havien tributat per
aquest mateix concepte i ara al cobrar la pensió, que ens el tornen a
descomptar i això només ha succeït, d’ençà que “gaudim” de la democràcia, per
què en Franco, mai es va atrevir a fer-ho i sobretot els treballadors als que
l’Agència Tributaria ens controla fins el últim cèntim que cobrem i en canvi
les grans empreses, poden pagar als millors assessors fiscals i sempre d’acord
amb la nefasta llei del embut, abonen
uns percentatges molt més inferiors que la classe treballadora, per allò
que deia el meu avi: Feta la llei, feta
la trampa.
Encara que sigui apartar-se una mica del tema d'aquest escrit, pot ser interessant recordar que Islandia camina cap a un només 2% d'atur, perquè va deixar caure els seus bancs, al negar-se els ciutadans a que fóssin rescatats amb diners públics, que acabaríen pagant les famílies. I així es va fer. Mentre que la Zona Euro, s'enfronta a rècords de desocupació que superen el 25% en Grècia i Espanya. Tot això degut a les desastroses mesures econòmiques alemanyes, dites eufemísticament "reformes", i rescatant els bancs amb els diners dels ciutadans, predicades per la Merkel i el consorci financer teutó que l'aguanta. I la Merkel, igual que en Rajoy, no ténen ni idea d'economía, com ja és patent, manifest i reconegut pels més prestigiosos economistes mundials, algúns premis Nobel entre ells. Recordeu que el "miracle alemany" es va produïr gràcies al Pla Marshall que se'ls va aplicar després de la segona guerra mundial, colgant-los de diners, i no perquè fóssin més guapos, ni més treballadors, ni més intel·ligents, ni perquè no féssin la migdiada, encara que treguin a l'exmodel Claudia Schiffer perquè ens ho presenti així en un anunci comercial d'un automòbil d'aquell país..
Ah! I a més a més, s’els va prohibir tenir Exércit, durant molts
d’anys, una altre sangonera que avui dia
de ben poca cosa serveix i que fins i tot, ja està estudiat, per les ments
pensants independèntistes i per si un dia Catalunya fos independent, de quin Exèrcit disposaríem o
sigui una altre llençada de diners, tal com son inexplicablement, les Ambaixades que tenim repartides per el mon a més glória del nostre
President..
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada