Avui al llegir les dades que per fi ens dona a
conèixer el recent estrenat PORTAL DE TRANSPARÈNCIA, he quedat garrativat, al comprovar les
exorbitants i fora de lloc, xifres amb que paguem als “nostres servidors
públics”, sous però que ells mateixos s’han auto assignat i ara si que no m’estranya gens ni mica, de
que les pensions només es puguin apujar un 0,25% i que tants espanyols, sense
cap més mitjà de vida, s’hagin de conformar amb la veritable almoina
de 426 euros cada mes.
264 càrrecs oficials cobren des de 210.000
euros anuals per acabar amb 78.185 en Rajoy i 75.744 la Soraya.
Subvencions rebudes per els 20 Partits
Polítics que formen aquesta trepa al Congrés dels Diputats, 52.704.131.
Els mateixos per despeses de seguretat,
2.706.191. I les Fundacions, únicament per el PP i el
PSOE, 8.161.564. I malgrat aquesta iniquitat de malbaratament, encara tots els partits que ens han governat, estant emmerdats fins el
coll en casos de corrupció.
A Sant de que jo i amb els meus impostos haig de subvencionar la
supervivència de cap partit polític? Si no arriben a cobrir les seves despeses,
únicament amb les cotitzacions dels seus militants, doncs aleshores que pleguin
de una vegada, que segur de que cap ciutadà els trobaríem pas a faltar. I
després per què em de mantenir a “pan y cuchillo” amb les sucoses pensions vitalícies, més i “altres
complements” que cobren els presidents de govern i Parlament quan pleguen?.
Més de 500.000 d’indemnitzacions per en
Francisco Fernández Ordóñez, l’inútil Governador del Banc d’Espanya, que li
varen fer passar per el nas el cas Bankia
i en Julio Segura l’expresident
de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que segons els va
acusar el Ministre d’Economia en Luis de Guindos, varen mirar “cap a un altre cantó” a la sortida a Borsa de Bankia, seguint les instruccions del govern, aleshores del PSOE i que va ser un
engany per els incauts inversors.
La pensió d’Ordóñez, no figuren en aquest Portal,
ja que queda fora del seu radar,
l’autònom Banco de España.
I en el mateix tampoc hi figuren les Comunitats Autònomes, que son realment un
“Reino de Taifas” doncs tant en Pujol com en Mas, cobrava i cobra, encara molt
més que no pas el president Rajoy.
Veieu, per això si que valdria la pena d’organitzar una
“consulta” oficial, sobre si es poden o no autoritzar aquestes disbauxes, però,
no caerà esta breva, per què els
organitzadors ja saben i de bell antuvi, de que se’ls hi haurien acabat i per sempre més, les seves mamandurries
actuals
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada