1457-A MI LA GENERALITAT M’HA ROBAT

Tal com comprovareu fefaentment i per si un improbable dia, aquesta trepa que ens governa, arribessin aconseguir la independència  de Catalunya, ja cal que aleshores que Deu ens agafi  confessats.

L’any 2000 i copiant el que  feia temps que altres Comunitats Autònomes ja feien, la Generalitat ens va concedir una modesta indemnització, als que per motius polítics  i en temps franquista, varem estar ingressats al acabar la guerra incivil l’any 1939, en Companyies Militars Disciplinaries  de Treballadors o Camps de Concentració, complint “las penas por el trabajo”, segons l’argot oficial d’aquells temps.

Uns anys després, per fi ens va ser abonat aquesta indemnització  per la Generalitat i com que governava el PP, ens va obligar a pagar l’IRPF, quan anys abans, el govern de Felipe  González, va indemnitzar amb un milió de pessetes, a tots els que havien estat més  de un any en presons franquistes, per motius polítics i que va decretar lliure d’aquest impost.

Em vaig permetre escriure al inefable  Cristóbal Montoro, fent-li veure la incongruència, i el greuge comparatiu, que també ja era com ara  el  Ministre d’Hisenda i em va contestar  dient de que “l’IRPF era una llei” i jo li vaig informar de que “una llei amb un altre llei es podia corretgir” i ja no em va pas contestar.

Quan va entrar el govern de Rodríguez Zapatero, hi varem tornar insistir sobre el tema, fins i tot, a través del Síndic de Greuges i amb penes i fatigues, per fi va decretar de que se’ns tenia de retornar el que ens havien descomptat per l’impost del IRPF.

Quan jo ho vaig rebre, vaig comprovar de que em faltaven prop de 40.000 pessetes, per la quan cosa li vaig escriure, com era que em feien aquest descompte i ell em va contestar, cosa que no ha fet mai en Mas des de que governa,  de contestar cap escrit que jo li hagi pogut adreçar, dient-me que ells, m’havien tornat el que havia percebut al seu dia el govern Central i el restant ens el tenia de retornar la Generalitat, ja que aquesta se’n havia beneficiat de la part que legalment li correspon d’aquest impost.

Ho reclamo a la Generalitat quan  lo del Tripartit i mai ni em varen contestar. En aquell temps jo em pensava il·lús de mi, de que erem amics amb en Mas, doncs com la majoria ja sabeu, de que jo cada setmana rebia un o dos mails d’ell, corrrespondència informàtica que va iniciar ell, ja que jo pobre de mi, de que tenia de poder saber la seva adreça  electrònica i una vegada i al comentar-li aquest cas, em va fer baixar al Parlament, que em rebria el diputat Jordi Turull, el que ara es el portaveu de CiU  i com a succesor de l’Oriol Pujol i ell em va prometre de que en parlaria amb en Castells, el Conseller d’Economia, que  em va dir de que amb aquest “si que se hi pot parlar”.

Resultat, res de res i quan va entrar a governar CiU a la Generalitat, els hi vaig recordar el tema i la seva promesa, i encara espero de que em contestin o sigui de que ho confirmo, de que a  mi la Generalitat, m’ha robat prop de 40.000 de les antigues pessetes.                        

PERE PÌ CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà