Aquest reconegut economista va exposar que hi
ha moltes circumstancies a tenir en compte al plantejar el procés i el futur de una Catalunya independent, en
un sopar col·loqui en el Círcol Eqüestre
format per unes 200 empresaris i convocat
per la patronal constituïda recentment Empresaris de Catalunya, que defensa
a ultrança la unitat d’Espanya.
El PIB, el paro, la desocupació, el comerç internacional
i sobretot i especialment les finances de Catalunya, varen sevir de recolzament
a Gay de Liébana, ja que una altre cosa seria si la segregació de
Catalunya s’acordés amb Espanya..
Però fins i tot el deute públic de un nou
estat català, quasi arribaria al 100% del PIB deixant un molt reduït marge de
maniobra per les finances públiques, sense comptar que la creació de
estructures d’Estat pujaria uns 7.000 milions d’euros anuals més a la despesa
pública actual de 40.000 milions.
I després les pensions, que segons en Mas i
sempre fent volar coloms, ha assegurat de que encara es podrien apujar, però i
tocant de peus a terra, tot dependria de un acord amb l’Estat espanyol sobre el
repartiment del actual Fons de Reserva de la Seguretat Social, que
actualment
ascendeix a 44.000 milions i als catalans ens tocarien no més de 8.000
milions que assegurarien “nomes”· les
retribucions de dos anys.
Després les
relacions amb l’Estat
veí, ja que hi haurien noves fronteres
i s’hauria de pagar la “tarifa exterior” per poder vendre a Espanya i
els productes s’encaririen.
I després l’euro i la continuïtat en la
Unió Europea. Europa ja ens ha avisat de que quedaríem fora
i sense l’euro perdríem competitivitat i per qual cosa no hi hauria data de
reingrés, per què ja admeten de que no els hi agradaria, doncs al darrera segur
de que hi haurien més peticions de segregació. I si ens inventéssim la “pela”,
segur de que internacionalment no tindria cap mena de valor.
I com a final va dir: No sabem conquistar a Espanya. I
si ens hi poséssim? Tenim encara molt per fer.
O sigui que ja ho sabem, que abans de cometre
cap més atzagaiada, com les moltes fetes de un temps ençà, crec que val la pena
tenir en compte el abans sempre reconegut, seny català.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada