Doncs degut a les seves grans dots de
governant i que tots havíem posat amb dubte, ho reconec, jo el primer, al ser
elegit democràticament, per fi ha pogut arribat a poder resoldre tots els problemes que teníem pendents
a Catalunya i que ell es va trobar quan innocentment va debutar com a tal, per
què ara ja, no tenim atur, s’han acabat
les retallades, els funcionaris tots han recuperat les seves pagues extres tants
anys escamotejades, els hospitals i els seus quiròfans treballen a tota pastilla,
per què han tornat a admetre infermeres i personal mèdic especialitat i més que
suficient i ja no hi ha llista d’operacions pendents, hem recuperat amb
escreix, tots els drets perduts de Benestar Social, essencialment envers els
minusvàlids, els estudiants poden triar
la beca que més els convingui, no cal menjadors d’ajuda per els nens pobres,
doncs ja no en tenim cap ni un, en fi Catalunya actualment és, Alícia
en el país de les meravelles.
I aleshores es quan el nostre inefable President,
al tenir ja cobertes totes les mancances
detallades, ha començat a malversar
fons públics, per allò de, que n’és de
diferent de pagar tu a pagar jo, els diners que abans havia tingut
d’estalviar, I ja de moment ha anomenat a dos
comissionats que, què aportaran
aquests dos inútils càrrecs? i quina única i feixuga tasca de moment es
preparar Estructures d’Estat, un per impulsar la “Transparència”, i l’altre per la “Transició
Nacional” (suposem cap a la dubtosa “Independència”, és clar), o
sigui dos més, més les estructures administratives corresponents, que viuran a
les nostres costelles mitjançant els
nostres impostos i em sap greu tenir de tornar a repetir una vegada més, de que,
antes de asar ya pringamos, perquè ell tot això ja ho organitza i tal com
ha assegurat comptant de que a les eleccions del 27 de setembre, per fi obtindrà
la seva tant somiada majoria absoluta, -però
mai aconseguida, per què a les primeres
eleccions que va programar ja amb aquest objectiu “només” va perdre” 12 diputats
i segons les enquestes, ja li pronostiquen de que en unes properes encara en perdrà molts més- i així és podrà proclamar unilateralment la
independència de Catalunya i cal estar preparats. I si no surt la elecció majoritària
dels catalans per la Independència? És igual, ell ja s’haurà rebentat uns calés
que molta falta fan en altres prioritats dels ciutadans.
Ara be, els que acostumen a tocar de peus a
terra i no ens dediquem a fer volar coloms, tal com ja ens te acostumats el nostre President,
recordem de que en el suposat referèndum del 9-N, els que varen votar que SI, van ser únicament 1.800.000 i això que varen votar alguns que en unes
eleccions legals encara no tenen vot, però si a Catalunya el 2014 érem
6.427.006 habitants, sembla demostrar de que la esmentada majoria absoluta no es
veu pas per enlloc.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada