dilluns, 4 de maig del 2015

1709-CASUALITATS POTSER MASSA CASUALS?

Per què la Brigada de Investigació del Servei de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció  del cos Nacional de Polícia, ha posat en marxa sota el tìtol de Manà,  un informe en el què considera “particularment anòmal”, que dues empreses a o hi treballen, a Seidor de Vic dedicada a prestar serveis de informàtica, un cunyat de l’Artur Mas, a on i des de que ell és president de la Generalitat, han observat un augment de la facturació de un 40% en els contractes que te aquesta companyia amb la Generalitat, i això resulta particularment anòmal, segons diu l’informe,  al haver-se produit  en un contex de crisis económica. a on i entre 1996 a 2007, només varen ser dos anuals i des de el 2010 que va ser quan Mas va ser designat president de la Generalitat, el grup Seidor va experimentar un creixament molt fort, estant adjudicatari de diversos contractes públics, només el 2012 varen ser 14 i de molts  importants imports.

I l’altre, una seva neboda, apoderada de Vass Consultoria de Sistemes  S.L, que també i des de 2010 ha “sofert” un fort augment de un 30% a on en canvi i que des de el 2006 obtenia un o dos contractes al any i el de major import, li va ser adjudicat el 2012.

I totes aquestes adjudicacions, ves quina casualitat, varen ser únicament per part del organisme oficial de la Generalitat, Centre de Telecomunicacions i Teconologies de la Informaciò de la Generalitat.

Ja es diu de que, la dona del Cèsar ha de ser honrada, però a més a més,  també ho ha de semblar.

I ara l’Artur Mas, que no se’ns emboliqui amb una bandera estelada tal com va fer en Jordi Pujol, però amb la bandera de Catalunya quan lo de Banca Catalana, doncs en aquell temps, es veu de que encara no era  moda o no s’havia descobert la estelada.

PERE PI CABANES

Sant Hipólit de Voltregà        

diumenge, 3 de maig del 2015

1708-NI ENTRE CiU I ERC TOTS PLEGATS, ACONSEGUEIXEN MAJORIA

Segons les darreres enquestes publicades, o sigui tal com ens va “amenaçar” en Mas, de que si el 27-S no treia majoria absoluta dimitiria, doncs ja pot començar a redactar el seu testament polític i mentalitzar-se de que la seva desventurada etapa de somiatruites, se’n hi haurà anat a Can Pistracs.

Ara be, el que sap més greu de tot, es el munt de euros llençats amb la seva nefasta dèria de voler passar a la Història com el primer Caudillet que hauria tingut la Catalunya Independent i lo més fotut de tot, és de que els seus esperits de grandesa, els haurem tingut de pagat els catalans, amb els nostres impostos.

I en canvi ell aleshores i com  a ex president de la Generalitat, ara a viure de la sopa” boba”  que  apart de la seva herència que com a pare polític li va deixar l’Ex Molt Honorable, ara ja podrà viure  tota la seva  vida del “cuento” i per descomptat a les costelles dels catalans que varen creure, il·lusos d’ells, amb el seus somnis impossibles de realitzar, com també dels que mai hi varem combregar amb les seves rodes de molí, o sigui de que i a partir de aleshores i com  sempre, només  ens haurem de conformar amb pagar i callar.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà


dissabte, 2 de maig del 2015

1707-EL CINISME D’ARTUR MAS

La Fiscal General de l’Estat, Consuelo Madrigal, ha fet unes declaracions, en les que afirma que considera “una tiranía” el procés independentista català. Això, pel que es veu, ja ha estat massa per Artur Mas, qui ha entrat en una espècie de cos a cos amb la dita fiscal, contestant-li amb duresa que “Deixar la última decissió a la població i actuar en conseqüència, amb coherencia, ara resulta que per algúns és una tiranía” –segueix Mas- “Doncs em sembla una vergonya que s’anomeni tiranía al que és l’esència democràtica, que el poble pugui prendre decisions” –va afirmar.
Tot això està molt bé de cara a la galería, però el cinisme està en que, per altres coses que els ciutadans voldríen expressar la seva opinió, el sr. Mas no els ho permet. Per exemple, en la privatització de la Sanitat a Lleida, portat amb tot sigil, reserva, i secret, al marge de la voluntat dels lleidatans. Tampoc va preguntar al poble, si volía que tornés a reimplantar l’impost de successions, que va treure ell mateix, però que va imposar com a condició l’altre interessat en viure de la política, Oriol Junqueras de ERC (el que per altra banda, cerca recolzament per al sobiranisme, a manca d’altres, res més i res menys que entre els musulmans salafistes!), a canvi del seu suport als pressupostos de l’any, fets per CIU. Total, que l’impost de successions es va tornar a implantar, sense que el poble hi pogués dir ni ase ni béstia. I paro aquí, perquè si no, aquest article s’allargaría massa.
Però no vull acabar sense recordar que Suissa és el país d’Europa on, pràcticament  tota decissió important, l’aplicació de la qual pugui afectar directament als ciutadans, es sotmet prèviament a referèndum nacional (o plebiscit, que vé a ser el mateix). És el país campió en el que a celebració de referèndums es refereix. Aprengui democràcia, senyor Mas, tot el demés, no són més que brindis al sol, als que ja ens ténen malhautradament massa acostumats tots els polítics espanyols, catalans inclosos.
Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)