dissabte, 2 de maig del 2015

1707-EL CINISME D’ARTUR MAS

La Fiscal General de l’Estat, Consuelo Madrigal, ha fet unes declaracions, en les que afirma que considera “una tiranía” el procés independentista català. Això, pel que es veu, ja ha estat massa per Artur Mas, qui ha entrat en una espècie de cos a cos amb la dita fiscal, contestant-li amb duresa que “Deixar la última decissió a la població i actuar en conseqüència, amb coherencia, ara resulta que per algúns és una tiranía” –segueix Mas- “Doncs em sembla una vergonya que s’anomeni tiranía al que és l’esència democràtica, que el poble pugui prendre decisions” –va afirmar.
Tot això està molt bé de cara a la galería, però el cinisme està en que, per altres coses que els ciutadans voldríen expressar la seva opinió, el sr. Mas no els ho permet. Per exemple, en la privatització de la Sanitat a Lleida, portat amb tot sigil, reserva, i secret, al marge de la voluntat dels lleidatans. Tampoc va preguntar al poble, si volía que tornés a reimplantar l’impost de successions, que va treure ell mateix, però que va imposar com a condició l’altre interessat en viure de la política, Oriol Junqueras de ERC (el que per altra banda, cerca recolzament per al sobiranisme, a manca d’altres, res més i res menys que entre els musulmans salafistes!), a canvi del seu suport als pressupostos de l’any, fets per CIU. Total, que l’impost de successions es va tornar a implantar, sense que el poble hi pogués dir ni ase ni béstia. I paro aquí, perquè si no, aquest article s’allargaría massa.
Però no vull acabar sense recordar que Suissa és el país d’Europa on, pràcticament  tota decissió important, l’aplicació de la qual pugui afectar directament als ciutadans, es sotmet prèviament a referèndum nacional (o plebiscit, que vé a ser el mateix). És el país campió en el que a celebració de referèndums es refereix. Aprengui democràcia, senyor Mas, tot el demés, no són més que brindis al sol, als que ja ens ténen malhautradament massa acostumats tots els polítics espanyols, catalans inclosos.
Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada