dijous, 20 d’agost del 2015

1945-LA CUP I LA INVESTIDURA D’EN MAS, DESPRÉS DEL 27-S

Sembla de que en Mas, al final s’ha trobat amb un bon furóncol, “en un cierto lugar de su anatomia, segons escrivia  en Pla”,  per la qual cosa, l’impossibilitarà de poder tornar a assentar-se es a la poltrona de la Generalitat- amb els de la CUP, doncs posen com a condicions per el si, per la “ruptura” amb Espanya, un pla de xoc social o sigui posant en solfa les  seves habituals retallades,  d‘ençà que ens governa, ja que aquesta  formació  anti sistema, o sigui una mena de “Podemos” però en català, sempre han estat molt crítics amb les retallades de CiU, és a dir, un pla  de xoc social, però tot al contrari del que s’ha fet fins ara.
La CUP no falla, han  dit,  no anem amb  apriorismes ni amb condicions difícils de complir, per acabar fugint,  però després de reconèixer i sense embuts, de que, el nom d’en Mas,  no ens agradi com a president.
Si som decisius, ens assentarem amb tots els altres partits a veure quines son  les seves propostes i les possibilitats d’arribar amb acords, però  no rebutgen la possibilitat  de proposar altres candidats  com a  president de la Generalitat  després del 27-s, ja que no acceptarem de cap manera, que es faci de una forma  automàtica, sobre la reelecció d’en Mas.
En canvi amb qui descarta aliar-se la CUP,  es  amb Si que es pot  o sigui  el pacte de ICV amb Podemos, ja que aquests no aposten  fermament per la ruptura amb l’estat espanyol i la constitució de una república catalana independent.
A més cal recordar, de que la CUP, va rebutjar de formar part de la candidatura unitària, quan ERC  es va plegar a les exigències  de CDC  i va acceptar de incloure a polítics, amb en Mas de tercer i en Junqueras de quart.

No podem parlar d’estructures d’estat,  mentre les desmantellem.
PERE PÍ CABANES
SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ

1944-AL FINAL, TOT ESPANYA, SERA UN NIU DE CORRUPTES?

Per què  ara ha tocat el torn, a la Comissió  Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ja que la Unitat  de Delinqüencia Económíca i Fiscal de la Policia  Nacional ((Udef),  ha iniciat la Operación Parqué, està investigant una possible trama de corrupciò en el si de l’esmentada Comissió i degut a dues denuncies interposades el 2005 i el 2011 per empreses suposadament perjudicades, per decisions dels funcionaris ara investigats i que és consideren que son de tanta gravetat, que obliga a totes les parts implicades,  a comprometres amb el ràpid  esclariment del cas.

Un país com Espanya  que durant els durs anys de la crisis, ha realitzat tants esforços  per guanyar-se la confiança dels inversors, no es pot permetre el luxe de tenir sota sospita a la institució per cert, encarregada de vetllar, per tal de que es respectin les regles del mercat i no es produexin abusos de poder.

De moment la Comissió, ja ha emés un comunicat aclarint de que es prendran les mesures oportunes, per tal de poder depurar las possibles responsabilitats, ja que és tracta de la primera vegada que aquesta admet implícitament, que poden haver existit irregularitats  em les decisions de alguns dels seus alts càrrecs.

La investigació està centrada en dilucidar si durant anys, es varen concedir i retirar llicències,  per operar en el mercat espanyol, a canvi de comissions i favors  personals.

Segons l’informe elaborat per la Udef, existeixen fundats indicis de que durant anys,  s’han pogut cometre delictes de “cohecho, prevaricación, extorsión, blanqueo de dinero, falsedad documental o integración en banda organizada” per la qual cosa s’està examinant els patrimonis de cinc alts càrrecs de la institució, que podrien  haver estat operant fa anys o fins i tot en la actualitat, per lo que la seva Presidenta Elvira  Rodríguez,  ha corregut a manifestar  de que per la CNMV, és del seu màxim interès  en aclarir els fets investigats, per si hi  ha hagut  manca de control intern.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà    

1943-ANTISEMITISME AQUÍ MATEIX

Llegim en un diari d'avui 19/08/2015:

Podemos e IU avalan y ven coherente el veto al cantante judío Matisyahu en el Rototom de Benicàssim


La cancelación del concierto del cantante judío Matisyahu en el festival de Rototom Sunsplash -que se celebra en Benicàssim (Castellón)-, por negarse a hacer una declaración política en contra de Israel, provocó ayer una fuerte polémica dentro y fuera de España. Formaciones como el PP, Ciudadanos o UPyD condenaron enérgicamente el veto sufrido por el artista estadounidense por tratarse de un acto de «antisemitismo» y de «discriminación». Por su parte, el PSOE, que también rechazó lo ocurrido, denunció que la decisión es un hecho «desgraciado», «desdichado» y un «precedente peligroso».
Exteriores emitió ayer un comunicado en el que reprobaba la cancelación de la actuación porque pone en tela de juicio el principio de no discriminación y lo considera «una forma de actuar que violenta la conciencia». El Gobierno considera que este veto «cuestiona el principio de no discriminación que está en la base de las sociedades plurales y diversas».

Cal dir que l’endemà, l’empresa Rototom, responsables del festival, suposo que conscients del ridícul que havíen fet, van demanar disculpes al cantant i el van tornar a convidar perquè realitzés el concert.

Per cert, que en la Diada del 11 de setembre de 2009, a Barcelona, grups propalestins, segons la premsa, vàren escridassar a la cantant israelí Noa, que va participar en un acte musical aquell dia.

Si no s’aprèn a separar l’art i l’esport de la política, la cultura del nostre poble està per veure. Ah, i lo del “seny català”, res de res. A més, com a mínim, les institucions estàn obligades a fer respectar la tolerància i el respecte mútu per sobre de tot. Aquests actes no són obligatoris, pel que, al que no li agradi el que es fa, que no hi vagi. Però si decideix anar-hi, està obligat a ser respectuós. I si alguna cosa el molesta, marxant ho té tot arreglat. Però rebentar una manifestació artística o esportiva amb xiulets i escridassaments, només demostra que els assistents que tal han fet, han perdut la única neurona que teníen al seu cervell.

Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)