dijous, 20 d’agost del 2015

1943-ANTISEMITISME AQUÍ MATEIX

Llegim en un diari d'avui 19/08/2015:

Podemos e IU avalan y ven coherente el veto al cantante judío Matisyahu en el Rototom de Benicàssim


La cancelación del concierto del cantante judío Matisyahu en el festival de Rototom Sunsplash -que se celebra en Benicàssim (Castellón)-, por negarse a hacer una declaración política en contra de Israel, provocó ayer una fuerte polémica dentro y fuera de España. Formaciones como el PP, Ciudadanos o UPyD condenaron enérgicamente el veto sufrido por el artista estadounidense por tratarse de un acto de «antisemitismo» y de «discriminación». Por su parte, el PSOE, que también rechazó lo ocurrido, denunció que la decisión es un hecho «desgraciado», «desdichado» y un «precedente peligroso».
Exteriores emitió ayer un comunicado en el que reprobaba la cancelación de la actuación porque pone en tela de juicio el principio de no discriminación y lo considera «una forma de actuar que violenta la conciencia». El Gobierno considera que este veto «cuestiona el principio de no discriminación que está en la base de las sociedades plurales y diversas».

Cal dir que l’endemà, l’empresa Rototom, responsables del festival, suposo que conscients del ridícul que havíen fet, van demanar disculpes al cantant i el van tornar a convidar perquè realitzés el concert.

Per cert, que en la Diada del 11 de setembre de 2009, a Barcelona, grups propalestins, segons la premsa, vàren escridassar a la cantant israelí Noa, que va participar en un acte musical aquell dia.

Si no s’aprèn a separar l’art i l’esport de la política, la cultura del nostre poble està per veure. Ah, i lo del “seny català”, res de res. A més, com a mínim, les institucions estàn obligades a fer respectar la tolerància i el respecte mútu per sobre de tot. Aquests actes no són obligatoris, pel que, al que no li agradi el que es fa, que no hi vagi. Però si decideix anar-hi, està obligat a ser respectuós. I si alguna cosa el molesta, marxant ho té tot arreglat. Però rebentar una manifestació artística o esportiva amb xiulets i escridassaments, només demostra que els assistents que tal han fet, han perdut la única neurona que teníen al seu cervell.

Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada